Quatre projectes urbanístics i socials aspiren als premis Cerdà

El projecte proposa identificar els espais privats infrautilitzats i reaprofitar-los per a usos socials i culturals, donant prioritat a les associacions i les entitats sense ànim de lucre. Va ser presentat per l'arquitecte novell Oriol Valls i els seus quatre companys, la turca Pelin Dogan, la basca Izaskun González, en Xavier Valls i l'Agnès Toni.

“Hi ha molts espais privats que estan gairebé buits en determinades franges horàries”, explica l'Oriol. Assenyala que la majoria d'aquestes zones estan vinculades a l'automoció: garatges, tallers mecànics o túnels de rentatge, perquè “el vehicle és mòbil i hi ha la capacitat de buidar l'espai”. A més del flux, aquestes construccions responen a unes característiques concretes, “tenen llum natural, bona altura, i alguns no tenen columnes, s'apropen als espais habitables”.

La condició principal del projecte és que es tracti d'una propietat privada, “així els propietaris s'involucren en la comunitat”, explica l'Oriol. Un referent de la proposta va ser la POPS, una iniciativa americana de cessió de l'espai privat com a contrapartida a les facilitats immobiliàries. Segons asseguren, amb les 150 zones que han detectat es podria crear una xarxa d'espais infrausats “d'unes 15 hectàrees, l'equivalent a dues rambles”.

De moment, aquest jove grup ja té entre mans la primera proposta concreta: un concert de música clàssica dins un garatge.

“Molts espais abandonats que es recuperen són de l'administració i posen límits, no són de la ciutadania”, explica l'arquitecta i urbanista Elia Hernando. En el seu projecte, proposa dinamitzar el carrer Pere IV socialment a partir dels espais buits, i gestionar i assessorar les relacions entre l'administració, els propietaris i la ciutadania, per tal de crear uns drets i deures per a les tres parts, a partir dels quals “es doni poder a la ciutadania, que no sigui només subsidiària”.

L'Elia va escollir Pere IV per estudiar i proposar-ne la dinamització perquè l'associació veïnal del Poblenou es va posar en contacte amb ella. Els veïns li van comunicar la situació d'abandonament en què l'Ajuntament tenia el carrer. A més, “Pere IV té unes condicions especials”, segons explica l'arquitecta, “és l'antiga carretera de Mataró i té moltes indústries antigues protegides”.

“L'urbanisme sempre tendeix a l'expansió, però s'oblida del que queda dins la ciutat”, reflexiona. “Aquesta és la perversió del sistema, el nou sòl que creava plusvàlua, l'ingrés dels ajuntaments”, explica l'Elia, que ho qualifica d'insostenible.

“Vaig descobrir com abordar la ciutat des d'un vessant més humà”, diu, i mostra la seva voluntat de crear consciència respecte als edificis abandonats o bloquejats pel planejament. “Són un problema perquè fan que l'entorn també es degradi. Ara és un bon moment per mirar endins”, conclou.

Crear una xarxa de deu centres (un per districte) dedicats a la inclusió de la gent amb diversitat funcional física i al fet de donar-los poder. Aquest projecte de l'Andrea García, una jove sociòloga i antropòloga, parteix d'una iniciativa del centre cívic Parc-Sandaru, l'Oficina de Vida Independent (OVI). En aquest espai s'ajuda les persones amb discapacitat física a adquirir plena sobirania sobre elles mateixes.

La independència de què es vol dotar la gent amb diversitat funcional recau en dos aspectes: un disseny inclusiu en l'arquitectura de la ciutat, i la lliure elecció de l'assistència personal. “És un dret fonamental que aquestes persones puguin decidir qui les ajudarà durant el seu dia a dia: qui tocarà el seu cos i qui entrarà de ple en la seva intimitat”, explica l'Andrea, que subratlla el terme assistent personal en oposició al mot cuidador, “una paraula paternalista que implica una situació desigual de poder”.

Segons l'Andrea, aquestes oficines de vida independent són un canvi de paradigma en favor dels drets humans i, a més, són més sostenibles econòmicament que les residències o la cura familiar. Fonamentant-se en un estudi de l'Ajuntament, quantifica que per cada euro que s'inverteix en aquests centres la societat en recupera tres, “perquè s'allibera la dona de la llar, es crea feina i els discapacitats s'incorporen al món laboral”.

El projecte de la Maria del Mar Casanovas és una metodologia que permet avaluar els processos constructius d'una manera objectiva, tenint en compte l'impacte econòmic, social i ambiental, i els riscos laborals.

Aquesta enginyera de camins, que està a punt de dipositar la seva tesi doctoral sobre el mateix tema, proposa passar les diferents candidatures en les licitacions d'obres pel filtre del seu mètode, per tal de determinar d'una manera transversal quin és el projecte que mereix guanyar el concurs de l'administració, no només tenint en compte el termini d'execució i el cost de l'obra.

“Sobre altres aspectes hi ha més normativa, però l'aspecte social sempre n'ha tingut poca, mai s'havia avaluat”, explica la Maria del Mar, que ha detectat els impactes basant-se en entrevistes a experts i gent de l'Ajuntament. Després va constituir l'indicador: com més alt és el nombre de temps, persones i grau d'afecció, més impacte.

Aquest mètode, configurat en un entorn urbà, “es pot aplicar a qualsevol altre entorn”, diu l'enginyera. Ja en va fer una prova per a la tesi, analitzant els pous de ventilació que es fan per al túnel del TAV. Tots estan fets amb un procediment constructiu determinat, excepte el del carrer Enric Granados, que és diferent i més car. Tot i això, el mètode de Maria del Mar va mostrar que complia millor totes les funcions, la mateixa conclusió a què va arribar Adif.