Homenatge a l'activista Albert Manent

La societat civil catalana, representada per gent de la cultura, la política i, sobretot, de l'Església, va retre ahir al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona un sentit homenatge a l'escriptor, activista cultural i polític, historiador eclesial i creient Albert Manent, mort el 14 d'abril passat. El vicari episcopal i historiador eclesial Joan Galtés va recordar la dimensió cristiana de Manent, un home que es va forjar al costat dels teòlegs i pensadors més il·lustrats, entre els quals els seus amics monjos de Montserrat Hilari Raguer i Josep Massot, també Josep Sanabre i Miquel Batllori. Galtés va recordar el seu entusiasme pel Concili Vaticà II i perquè l'Església catalana hi fos fidel, la seva llibertat d'esperit i, sobretot, la defensa aferrissada del català. Estigué al darrere de les declaracions de l'abat Escarré a Le Monde el 1963, en plena època franquista, en què l'abat de Montserrat va defensar la justícia, la democràcia, la llibertat i la identitat catalana i va posar en evidència el règim dictatorial davant el món.

Manent, que considerava “inadmissible que l'Església fos un instrument de descatalanització del país”, també va estar al darrere –amb l'historiador Josep Benet i el futur president Jordi Pujol – de la campanya Volem bisbes catalans del 1967, que va mobilitzar els catòlics catalanistes quan Franco va nomenar bisbe de Barcelona el bisbe d'Astorga Marcelo González Martín, que no tenia cap afinitat amb Catalunya ni sabia català. Fou un dels organitzadors del “segrest de la marededéu de Núria” per evitar un acte feixista al santuari i, entre moltes altres coses, autor d'una prolífica obra en què deixa constància de la història de l'Església catalana “en la clandestinitat”.

Un dels seus mèrits, va recordar l'artista Frederic Amat, va ser “teixir xarxa” i apropar els grans homes de les lletres i cultura catalanes, Carner i Riba, sobretot, a les noves generacions d'intel·lectuals. “Gràcies a resistents com ell –va insistir– avui som com som.” Francesc Homs, en nom de la Generalitat, i l'alcalde Trias van recordar el savi que “ho sabia tot”, l'home que va mantenir la flama de la llengua i la cultura “en el llarg hivern del franquisme”.