Cap al IV Congrés Universitari Català

Dijous celebrarem una jornada de debat de les ponències elaborades ran de la trobada Cap al IV Congrés Universitari Català (IV CUC), esdevinguda el passat 9 de maig a l'IEC (vegeu http://www.ivcuc.cat). Es pretén reflexionar sobre el futur de la nostra universitat, per tal de fer un salt més en la seva progressió acadèmica i en el seu servei al país. En efecte, tot i els retrocessos durant els anys recents, el balanç global de les darreres dècades representa una profunda transformació de la universitat catalana, que l'ha convertida en accessible per al conjunt de la població, oberta a l'entorn social i vinculada a les dinàmiques internacionals.

La universitat ha superat el retard provocat pel franquisme i s'ha homologat acadèmicament, tant en docència com en recerca, respecte al nostre entorn europeu, alhora que s'ha obert al món social, econòmic i empresarial. Tanmateix, la societat espera que la universitat sigui no solament una institució acadèmica de qualitat, sinó també un agent de desenvolupament i de benestar per a la nostra ciutadania. Sembla necessari, doncs, que hi hagi un ampli debat sobre com es pot aprofundir en aquests avenços i, alhora, esmenar-ne les deficiències.

Determinats sectors han vist en el context actual l'oportunitat per a explotar comercialment la universitat i han traslladat al nostre país el debat, present en diversos fòrums internacionals del màxim nivell (OMC, Unesco…), sobre si l'ensenyament superior ha de continuar sent un servei públic o bé ha de passar a ser considerat una mercaderia. Els partidaris d'aquesta consideració propugnen canvis (en l'orientació, en el govern, en el finançament) inspirats en els esquemes empresarials. L'alternativa és continuar defensant un model d'universitat al servei i a l'abast de tota la societat, tot potenciant els elements positius de la trajectòria seguida i rectificant-ne els defectes: un servei públic de creació i difusió de coneixement, de tot el coneixement, i no solament del que pot tenir aplicació immediata en els processos productius; però també un servei públic de cohesió, promoció i desenvolupament socials, en el qual els principis bàsics siguin l'autonomia acadèmica i el compromís amb l'entorn.

Al nostre país, aquest debat coincideix amb una clara demanda d'un nou salt qualitatiu en l'autogovern, motiu que potser ja justificaria per si sol la reflexió i el debat sobre el futur de la nostra universitat. Sembla, doncs, un moment oportú per a donar continuïtat als tres congressos universitaris catalans celebrats durant el segle passat, igualment en moments històrics rellevants. De fet, durant els darrers anys s'ha suscitat aquesta conveniència des de diverses instàncies i, particularment, va ser una de les principals conclusions de l'assemblea de professorat de les universitats catalanes celebrada el 2 de febrer del 2013 en commemoració de la constitució de l'Sdeub (el 1966, als caputxins de Sarrià). A tal efecte, es va crear la Tribuna Universitària de Catalunya, la qual, com a fase prèvia, ha dut a terme onze sessions en el període comprès entre l'abril del 2013 i l'abril del 2014.

Ara disposem d'una primera versió de les ponències, que seran sotmeses a debat el propvinent 27de novembre, amb la perspectiva que les versions definitives puguin ser presentades el maig del 2015. Des d'aquí fem una crida a la participació activa de la comunitat universitària i de la societat en general, per tal d'arribar a conclusions profitoses i àmpliament compartides.