La pobresa s'acarnissa amb els infants
La meitat de les famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona tenen fills
A les parelles joves se'ls ajunta que perden la feina i no poden pagar l'habitatge
La precarietat afecta la salut física i psíquica de menors i adults
L'Estat espanyol (29,9%) i Catalunya (27,3%) es troben a dalt de tot en el rànquing de risc de pobresa infantil de la Unió Europea. Només les supera Romania, amb el 34,8%, segons dades d'Eurostat. Les entitats socials i els experts fa temps que alerten de les conseqüències que aquesta alta situació de pobresa tindrà a mitjà i a llarg termini i reivindiquen una aposta per les polítiques de suport a les famílies. Això es tradueix en què les entitats cada dia han d'acompanyar sobretot més famílies amb fills. A Càritas Diocesana de Barcelona, per exemple, de les 10.800 llars ateses l'any passat, en més de la meitat, concretament en 5.600, hi havia un o més menors. Una de cada tres no tenen cap ingrés.
“Són famílies en què els adults no tenen feina, en molts casos han exhaurit les prestacions socials i cada vegada tenen més problemes per cobrir les necessitats bàsiques”, subratlla la cap de programes i serveis de Càritas a Barcelona, Mercè Darnell. En la majoria de casos hi ha dos elements clau que fan que acabin entrant en una espiral de no poder pagar les despeses més bàsiques: la feina i l'habitatge. “Es tracta de llars de parelles joves, que han estat els primers a perdre la feina i, a més, acostumen a no tenir el pis pagat”, detalla Darnell. I hi afegeix que s'evidencien dues mancances greus; d'una banda, la falta de polítiques d'ocupació, i de l'altra, la falta d'habitatge social.
Més pobres
Darnell subratlla que més que el nombre de famílies que truquen a la porta de Càritas, el més destacat és que les que ho fan són molt més pobres que fa uns anys. “Fins al 2007 ens demanaven ajuda per pagar un rebut de lloguer o de llum de tant en tant, mentre que ara necessiten ajuda per pagar el lloguer, el llum, la beca menjador, els aliments, les activitats extraescolars... Hi ha molta més precarietat.” La pobresa relativa entre els menors de 16 anys se situa al 27,3%, mentre que l'any 2007 era del 18,9%, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). L'augment en el mateix període del total de població va ser més moderat, perquè va passar del 20,8% al 24,3%.
En la línia del posicionament de la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància (FEDAIA), la cap de programes i serveis de l'entitat de l'Església insisteix en la necessitat de posar-hi remei, és a dir, la urgència de prioritzar el suport social a les famílies amb fills. Recorda que hi ha hagut pactes socials al llarg de la història de l'Estat espanyol a través dels quals es va crear la pensió no contributiva (PNC) per a la gent gran que no havia cotitzat prou temps, o el pacte de Toledo per buscar la sostenibilitat del sistema de pensions. “Els infants són el futur. Per què no tenen dret a una prestació si neixen en una família que no els pot mantenir?”, es pregunta.
De moment, com moltes altres entitats, Càritas aposta per programes d'atenció integral a unes famílies que cada cop tenen més problemes i més dificultats per sortir-se'n. “Ens preocupen els efectes en la salut física i psíquica tant dels adults com dels infants”, subratlla Darnell.
Precarietat en llars monomarentals
La meitat de famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona (52%) tenen fills. L'any 2009 eren el 42%. Aquesta és una evidència de la precarietat en què viuen molts infants. I sobretot, si viuen en nuclis monomarentals, és a dir, en què la mare sola s'ha de fer càrrec dels fills. Les llars monomarentals ateses per Càritas han passat de representar el 14% l'any 2009, al 19%, el 2014. El perfil que baixa, en canvi, és el de les llars amb una sola persona, que en els últims cinc anys s'ha reduït del 46% al 34%. Pel que fa a necessitats que cobreixen amb diners, destaca l'increment d'ajudes per a aliments, que s'han multiplicat per 2,3 en cinc anys.
