“Així, jo puc parlar?”

La història s'apropa a la realitat. Una treballadora d'uns 50 anys d'una pastisseria d'un poble de Catalunya és acomiadada per l'amo, les famílies es coneixen de tota la vida i hi ha hagut i hi ha una relació laboral de generacions. La dona presenta una demanda en un jutjat social de Barcelona. Des d'aquest jutjat es convida les dues parts a resoldre el conflicte laboral amb una mediació. Acompanyats dels seus advocats o assessors, una mediadora els explica què és la mediació i els avantatges que té. Parlen els advocats, parla l'empresari i la dona pregunta sorpresa: “Jo puc parlar?” Es desfoga. Plora. Vol saber per què l'empresari la fa fora i prefereix unes dependentes joves, si ella s'estima la professió i aprecia la seva família. L'empresari admet que li dol fer-ho però que és una qüestió d'empresa, no pas personal. Tanquen ferides i arriben a un acord en la indemnització, que és de compliment immediat, i sense veure el jutge.

És un dels casos viscuts al servei de mediació, que des de l'estiu passat funciona als jutjats socials números 3, 4, 12, 20 i 26 de Barcelona de forma pilot, amb el suport del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Consell General del Poder Judicial i el Departament de Justícia. Tot és molt voluntari, i la mediació, per ara, gratuïta. Els magistrats i els secretaris judicials van acceptar de derivar-hi casos. No tots serveixen. Poden ser objecte de mediació la vulneració de drets fonamentals, la conciliació de vida familiar i laboral, el canvi de les vacances o del lloc de treball. En tres mesos han derivat un centenar de casos, però els que han arribat a la sessió d'informació de la mediació no arriben a la meitat. Un dels esculls amb què s'han trobat els mediadors de l'Observatori de Mediació de la Universitat de Barcelona (UB) és que abans de guiar aquesta resolució d'un conflicte de forma pacífica a banda del jutjat passen dies per trobar l'interlocutor de l'empresa.

Amb tot, els professionals traspuen satisfacció. “És molt satisfactori ajudar les persones a tancar conflictes i emocions”, afirma Visi Rico, mediadora de la UB. En aquest poc temps, Rico ha vist com una mediació no es resolia en acord i “en pujar dues plantes, per anar a judici, les parts feien la conciliació”, o es mostra orgullosa quan un advocat d'una gran empresa torna a recórrer a aquest servei. A més de la part emocional, la mediació aporta una resposta ràpida –un mes, contra els dos anys d'un litigi– i menys cost econòmic per a la persona i per a l'administració. Sara Pose Vidal, magistrada del TSJC i coordinadora del Grup Europeu de Magistrats per a la Mediació (Gemme), és una de les artífexs del pla català, com l'anomenen al CGPJ, i que ja funciona a Madrid i a Bilbao. “La mediació s'ha de veure com una eina més de l'administració de justícia. Hem de guanyar la confiança dels ciutadans i dels professionals”, afirma Pose, que hi afegeix: “L'administració de justícia hi és per resoldre conflictes, no només per dictar sentències, i els jutges ens hem de centrar a resoldre temes jurídics, d'interpretació de lleis.” Pose és crítica amb la legislació actual, que obliga tota persona que presenti una demanda laboral a passar pel servei de conciliació, perquè amb l'alt grau de col·lapse s'ha convertit en un simple tràmit. “La conciliació s'ha desnaturalitzat, ja que la suprimim perquè és un cost o la modifiquem i incloem altres eines com la mediació”, indica contundent la magistrada.

Ahir, Dia Europeu de la Mediació, col·legis professionals, com ara el dels advocats i el dels enginyers tècnics, van fer activitats per difondre aquest servei a la ciutadania. Malgrat que fa més d'una dècada que Catalunya va ser pionera i existeix la mediació en l'àmbit de família, després ampliat als àmbits civil i penal, els professionals que hi creuen demanen una empenta definitiva i valenta dels governants. Com a novetat, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona –on hi ha un servei de mediació permanent– ahir es va oferir la mediació en una cinquantena de casos, en la majoria dels quals faltava una part, i en altres llimaven diferències per al judici. La degana dels jutjats de Barcelona, Mercè Caso, va animar a continuar oferint la mediació per “posar fi al paradigma de la confrontació”. Caso va avançar que als jutjats de Barcelona s'ultima un projecte (de la magistrada Raquel Alastruey) per oferir la mediació a l'organització judicial, i és que, com a les grans empreses, hi ha topades i algun jutge que no es parla amb la secretària judicial.

I el Col·legi d'Advocats de Barcelona va fer balanç del seu centre de mediació. L'any passat li van sol·licitar 572 mediacions, i gairebé la meitat tenien dret al benefici de justícia gratuïta. La majoria van ser per casos de família. Mercè Claramunt, diputada del col·legi, es va congratular que enguany hagi estat el primer que els operadors, amb motiu de la celebració, hagin visualitzat la mediació. “Els advocats que són reticents a la mediació és sobretot per desconeixement”, va dir.