Ecologista i activista social

Francesc ja té la primera encíclica pròpia, Laudato si' (Lloat siguis), que tracta d'ecologia i justícia social. Va ser presentada ahir i se subtitula Sobre la cura de la casa comuna. El document esdevé una crida per salvar el planeta, però també una denúncia social implacable contra l'aliança dels interessos econòmics i polítics que han provocat el canvi climàtic i han condemnat a la pobresa bona part de la població mundial.

Per Francesc, la crisi ambiental –i econòmica– és una crisi antropològica, i està lligada al model de desenvolupament. Proposa combatre'n la causa estructural: un sistema econòmic que no respecta l'ésser humà i basat només en l'obtenció de beneficis. L'argument principal de Laudato si' és que la protecció del medi ambient només és possible a través de la justícia social; són dues lluites indestriables. El pontífex segueix l'exemple del sant del qual ha pres el nom. Francesc d'Assís, el primer gran ecologista de la història, patró dels animals i del medi ambient, en el seu Càntic de les criatures ja feia referència a “la nostra germana, la mare terra”. Adaptat als nous temps, Francesc posava ahir èmfasi a través de Twitter en el missatge de la unió entre ecologia i justícia social: “Hi ha una relació íntima entre els pobres i la fragilitat del planeta” i “cal trobar altres maneres d'entendre l'economia i el progrés”, va piular el sant pare poc després que la Laudato si' s'hagués fet pública. Francesc pretén influir en la pròxima cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, que se celebrarà al desembre a París, i, alhora, reivindicar-se com a líder mundial. L'organisme internacional ja ha lloat l'encíclica, que, en canvi, ha rebut fortes crítiques des dels sectors conservadors, especialment dels Estats Units. De fet, als passadissos del Vaticà es diu que l'esborrany del document va ser filtrat uns dies abans a la premsa per l'ala conservadora de la cúria, amb la qual el papa està enfrontat, per desprestigiar-lo i preparar un estat d'opinió hostil en el moment de la seva presentació.

El papa, conservador en temes de moral, repeteix que és contrari al dret a l'avortament i a l'experimentació amb embrions. Però en l'àmbit social és molt progressista, i en l'encíclica ha gosat fins i tot qüestionar el dret a la propietat privada, que “no és intocable”. Francesc subordina la possessió a la “funció social”. També ha carregat durament contra el poder financer. “El rescat a qualsevol preu dels bancs, fent-ne pagar el cost a la població, reafirma un domini absolut de les finances que no té futur”, diu. A més, avisa que “davant l'escassetat d'alguns recursos, és previsible que es vagi creant un escenari favorable per a noves guerres, disfressades de nobles reivindicacions”. Resulta curiós que abraci la teoria científica de l'escalfament, tenint en compte que no atén gaire els estudis mèdics sobre les malalties de transmissió sexual, per exemple. Fins i tot alerta del mal ús de la biotecnologia i de l'energia nuclear.

El primer papa llatinoamericà també defensa el dret a la terra dels pobles indígenes, i denuncia que “en diverses parts del món són objecte de pressions perquè abandonin les seves terres” per fer-hi “projectes extractius i agropecuaris que no presten atenció a la degradació del medi i la cultura”. Francesc, que advoca per les energies renovables, també afirma que “ajudar els pobres amb diners és una solució provisional”, ja que el que cal és oferir-los “una vida digna a través del treball”.