Naomi Kein, Jorge Bergoglio i Edgard Morin

Naomi Klein, l'autora bet-sellers internacionals, com “No logo” sobre el poder de les transnacionals i de “La doctrina del xoc”, sobre l'estafa de la crisi financera neoliberal, acaba de publicar “Això ho canvia tot. El capitalisme vs. El clima”, en català a l'Editorial Empúries, sobre com el capitalisme afecta al canvi climàtic posant en perill les societats humanes i la vida a la Terra.

Klein analitza la manera —destructiva i suïcida— de funcionar del capitalisme actual, basat en un model extractivista de combustible fòssil, que prioritza els guanys econòmics per sobre de tot, generant el perill més gran que ha amenaçat mai la humanitat: la guerra del nostre model econòmic i de les formes de vida, de producció i de consum contra la vida a la Terra.

Ens han dit que el mercat ens salvarà, quan en realitat l'addicció als beneficis i al creixement ens està enfonsant cada vegada més. Ens han dit que és impossible prescindir dels combustibles fòssils o de les centrals nuclears, quan en realitat sabem exactament com fer-ho. Inclús han intentat vendre'ns un capitalisme ‘verd', de multimilionaris ‘ecologistes', caradures i amb molta barra, que, en realitat només volien fer negoci i guanyar més diner jugant amb les il·lusions i aprofitant-se de la desesperació de la gent davant les problemes ecològics greus de la Terra. Cal frenar el poder de les corporacions, reconstruir les economies locals i recuperar les nostres democràcies. Cal programar un decreixement, com adverteix la darrera encíclica del Papa Francesc, Jorge Bergoglio, “Lloat sigues”, on defensa la necessitat una mirada universal per salvar la llar comuna en risc davant un sistema capitalista que prioritza els guanys davant la vida, l'ecologia, l'habitabilitat, la dignitat, l'equitat i la solidaritat nord-sud.

El canvi climàtic és el toc d'alerta greu a la nostra civilització, un missatge potentíssim dit en la llengua dels focs, de les inundacions, les tempestes i les sequeres. Ja no hi ha prou a canviar les bombetes. Ara cal canviar el món, abans que el món canvie tan dràsticament que ens pose en perill a tots. Davant de l'abisme civilitzatori ‘o saltem o ens enfonsem' perquè com advertia el poeta alemany Hölderlin: “Allà on hi ha el perill, hi ha també la salvació”.

Aquesta frase de Hölderlin és esmentada pel savi sociòleg francés, Edgard Morin, a la darrera entrevista a ‘Liberation', el diumenge 21 de juny, advertint que “la humanitat corre el risc de fer una regressió terrible, com al film “Mad Max” que jo trobe molt interessant. Ella és fràgil perquè té el risc de sofrir guerres nuclears”. També indica que “els humans són tan poderosos per la tècnica, com fràgils davant les desgràcies”.

Morin acaba de publicar l'“Aventure de la Méthode”, que és una crida per a fer un canvi civilitzatori urgent, deixar enrere el model del capitalisme financer i especulatiu basat en la corrupció, l'evasió fiscal, els paradisos financers, fonamentat en els guanys, la competitivitat salvatge, les xifres, l'anonimat i la barbàrie… per passar a un model a escala humana, que tinga en compte els nostres ritmes profunds, la nostra pertinença a la natura, “els nostres petits oasis d'amistat, de família i d'amor; per posar una mica de poesia en la vida, cal una civilització del “bon viure” on açò puga expressar-se”. Li pregunten si el “vertader” canvi no pot venir més que de la ciutadania i afirma que sí, però que també pot vindre de líders il·luminats i assenyala al Papa Francesc com un lider “que regenera un esperit de bondat, preocupat pels paries de la Terra. Malgrat els seus fracassos, Mikjail Gorbatxov va tenir la consciència que calia eixir d'un sistema totalitari, l'obertura va venir de dalt a partir d'una necessitat de la base”.

Li pregunten a Edgard Morin, que té 94 anys, quan va ser el seu despertar a l'ecologia, i esmenta el 1969, a Califòrnia, quan va llegir un article titulat “La mort de l'oceà”, de Paul Ehrlich el va frapar. Confessa que ha conegut biòlegs consagrats a l'ecologia i l'impactant Informe al Club de Roma, de Meadows, el 1972.

Afirma Morin que cal combatre el canvi climàtic amb un canvi civilitzatori, basat en la “bona vida”, en un augment de la qualitat dels productes, en l'agricultura ecològica, en multiplicar els transports públics per a regular i fer minvar l'ús dels vehicles privats, en abandonar els productes basats en l'obsolescència programada per a no generar tantes deixalles… Ho compara amb l'emergència del cristianisme sota l'Imperi Romà, que als seus inicis era un fenomen invisible que esdevé dominant. Esmenta a altres sociòlegs francesos preocupats per l'ecologia, Serge Moscovici, René Dumont, André Gorz… “No podem teledirigir la presa de consciència. Cal continuar predicant al desert i, en un moment, hi haurà una guspira, i potser un foc que es propague”.