Condemnats pel complot per l'assassinat d'un forense
La dona de la víctima i els tres sicaris que va contractar van acceptar les penes proposades per les acusacions en un judici celebrat ‘in extremis', quan faltaven pocs dies perquè se'ls hagués d'alliberar
Fiscalia, acusació particular i defenses van arribar ahir a un pacte durant el judici pel truculent cas de la dona del forense gironí que va traçar un pla per posar fi a la vida del seu marit, Ernesto Luis González Riscos. Les parts van acordar una pena de vuit anys i mig de presó per a l'acusada, Alicia Pagán Rodríguez, com a autora d'un delicte d'intent d'assassinat amb l'agreujant de parentiu. I, pel que fa als tres sicaris que va contractar perquè matessin el seu home –Edwin José Caba Fermín, Luis María Santos Ortega i Juan Carlos Hernández–, se'ls va imposar una pena de set anys i mig de presó per temptativa d'assassinat.
El judici va ser in extremis, ja que la incompareixença de l'advocat de Santos, Jaume Pararols, va obligar a suspendre'l inicialment. Finalment, però, es va fer. En cas contrari, els quatre detinguts haurien estat alliberats el mes vinent, que és quan vencien els quatre anys que com a màxim poden estar en presó provisional. Es va adjudicar, doncs, un nou lletrat a Santos i es va celebrar la sessió oral, durant la qual els quatre acusats van reconèixer els fets.
El juliol del 2009, Pagán es va posar en contacte amb Hernández, àlies El Humilde, a qui va encomanar que busqués algú capaç de dur a terme el que havien maquinat. Hernández va portar una tercera persona al grup, Edwin José Caba, que va acceptar l'encàrrec. Tots tres es van reunir al llarg de dos mesos per negociar els termes del complot, i al final van decidir que Caba aconseguís un quart còmplice, que seria qui executaria el crim. Caba va proposar, al seu torn, la macabra tasca a Santos, que també hi va estar d'acord.
Van fixar el 4 d'octubre del 2009 per cometre l'assassinat, però ho van haver d'ajornar. Quatre dies més tard, la dona va fer d'esquer. A la nit, va convèncer el seu marit perquè l'acompanyés a una suposada reunió de feina. Pagán va posar com a pretext que havia quedat amb un dels altres acusats per tancar un negoci relacionat amb la venda de samarretes que ella dissenyava. Amb aquesta excusa, van pujar al cotxe i van passar a recollir Caba i Santos, que van seure a la part del darrere. Es van dirigir, tot seguit, a Sant Pere del Bosc, a Lloret de Mar –un paratge aïllat que havien triat abans com el lloc ideal per perpetrar el crim.
Quan el forense va aturar el vehicle, va veure pel retrovisor que l'home que seia just darrere seu duia un revòlver. Sense intercanviar ni una paraula, Santos va recolzar l'arma a la nuca de la víctima i va disparar dues vegades. Per rematar-lo, va descarregar dues bales més contra el cap d'Ernesto, que va caure desplomat. Com que encara era viu, va disparar per cinquena vegada, però va fallar. Llavors, li va clavar puntades de peu a les costelles, mentre Edwin va agafar una pedra per colpejar-lo al cap.
L'agressió va acabar en el moment en què la víctima va fingir que era morta. Tot i que li van disparar diverses vegades i el van apallissar, va aconseguir sobreviure. Va ser intervingut quirúrgicament a l'hospital, on va estar ingressat sis dies, i 84 més de baixa. Per aquests fets, la fiscal demanava inicialment catorze anys i 29 dies de presó per a Pagán, i dotze per a cadascun dels seus tres còmplices.
Condemnat per haver simulat la mort de la mare
Ernesto Luis González Riscos va treballar un temps com a forense, però el van expulsar per haver simulat la mort de la seva mare. En el judici pel cas, que es va celebrar el 2010, va admetre que va falsificar el certificat de defunció i altres documents per justificar que no havia assistit a uns judicis on estava citat com a pèrit forense. Després de la confessió, va ser condemnat in voce a 21 mesos de presó i a una multa de 8.400 euros per un delicte continuat de falsificació de documents oficials i per obstrucció a la justícia. A més de presentar un certificat de defunció fals, es va inventar justificants mèdics per acreditar que la seva mare estava malalta. Els delictes que va reconèixer es remunten al 2002, quan era metge interí. El 4 de febrer d'aquell any, estava citat a declarar al jutjat de menors de Girona. No s'hi va presentar i van haver de suspendre el judici. Des del jutjat li van trucar i va dir que tenia la mare ingressada. Van ajornar la vista al 15 de març, però tampoc hi va anar i va trucar per dir que la seva mare havia mort. D'altra banda, té un procediment obert per violència domèstica. El fiscal li sol·licita cinc anys de presó per haver maltractat presumptament la seva exparella Alicia Pagán, l'ara condemnada per haver llogat uns sicaris perquè el matessin. Pagán el va denunciar, ja que assegura que durant el seu matrimoni va ser maltractada físicament i psicològicament.
