“Estic disposat a fer un pas al costat, enrere o endavant”

A l'hora d'analitzar les causes, mai n'hi ha una de sola. ERC, malgrat l'estabilitat dels últims temps, projecta una ombra allargada i poderosa de problemes interns. No hem sabut arrossegar el PSC fora de les seves posicions subalternes tradicionals en relació amb el PSOE. Tots, començant per mi, vam passar a fer una feina de despatx excel·lent i hi ha hagut una institucionalització excessiva. Hem perdut una mica el pols del carrer i el contacte amb la societat civil organitzada. Un últim factor és que ERC no ha sabut navegar en el mar d'aigües mogudes en l'independentisme.

En aquest procés precongressual, m'he assegut amb companys prou significats com ara Joan Tardà, Jordi Ausàs... Hem llançat un document que demana un debat sobre idees. I jo, en aquest procés, no n'he sentit gaires. Modestament, els únics que n'hem llançat alguna sobre l'estratègia som nosaltres. ERC ha de preservar l'ADN d'esquerra nacional i evitar que el partit esdevingui una espècie de front patriòtic.

ERC supera l'assemblearisme. Porta a elecció per sufragi universal l'elecció del seu president i el seu secretari general. Sóc partidari de potenciar la participació, de consultar periòdicament les decisions més importants a la militància i d'elevar-les a sufragi universal a tot el cos electoral del partit. Aniria més enllà de l'elecció de la cúpula i inclouria fins i tot la ratificació del programa de govern i la direcció. És el mètode més democràtic i inapel·lable.

El desig d'unitat no pot matar el debat de les idees. Quan es parla sovint d'unitat, a més, no es vol dir uniformitat, sinó que hi hagi una majoria qualificada amb un suport ampli. Cal renovació, però no es pot prescindir de l'experiència i la bona feina feta per alguns dirigents i alcaldes.

M'he donat uns dies de reflexió. Estic disposat a fer un pas al costat, endarrere o endavant, en funció de les necessitats i la demanda de la gent. També dependrà de cap on s'encamini el partit. Quan aclarim l'estratègia, penso que puc ser útil en una determinada línia i no en d'altres. Les persones que han fet un pas endavant hauran d'explicar cap on volen anar, i jo estic disposat a fer el sacrifici que convingui en funció dels plantejaments que es facin. La renovació, per fer què? Quan ho sàpiga, prendré la decisió. Serà d'aquí a uns dies.

No vull caure en la petulància de parlar de mi. Vull valorar la feina feta pel grup parlamentari a Madrid. Hi ha una demanda perquè s'incorporin nous valors, però no es retreu la feina feta per l'equip de persones que ha treballat amb mi, ans al contrari. Per tant, ho tinc en compte, per descomptat.

Sí, li he fet aquesta reflexió. Lògicament, ha començat anunciant que opta a la presidència i res més. Estic a l'expectativa.

N'hi ha, efectivament, però sóc allà on era fa uns dies. Després que ell hagi fet el pas endavant, continua la remor del debat nominalista i el parany de pensar més de portes endins que enfora. Els canvis han de fer compatibles els interessos legítims de la direcció i dels quadres amb el que pensa la societat. És una demanda del moviment del 15-M. Si ens ho demanen a les institucions, per què no ho hauríem de fer en el partit? I això encara no ho he percebut a ERC.