L'únic dia de Ridao
·
L'excandidat d'ERC va participar ahir a Cassà en el seu primer i últim acte de campanya
Admet que no l'han reclamat enlloc més
Joan Ridao va arribar un pèl tard a la cita que tenia ahir a la sala de la Coma de Cassà de la Selva. La gent que omplia totes les cadires
de la sala ho va entendre quan el presentador de l'acte Jordi Casadevall va explicar que l'exsecretari general d'Esquerra venia de fer una classe a la universitat i els imponderables del trànsit l'havien retardat a la carretera. Sense adonar-se'n, amb una sola frase, Casadevall avançava quin seria el to d'una intervenció meditada, que lluny de la demagògia o la crispació va convertir els trenta minuts en una classe de teoria política en
què van jugar un paper destacat des de Marx fins a Sant Agustí, passant per Gaziel, Vicens Vives
o Antoni de Campmany.
Conscient que venia a donar suport a la candidata d'ERC-Rcat per Girona, Teresa Jordà, Ridao va puntualitzar que si aquesta era l'única intervenció que faria al llarg de la campanya electoral era perquè Cassà era l'únic poble on li havien reclamat la presència. Potser per això es va sentir segur i acompanyat, va actuar sense vedetisme i no es va mostrar ni com una figura rutilant ni com un home derrotat. Es va limitar a fer pedagogia i ho va fer amb brillantor i rigorositat. Va explicar la seva aposta per l'Esquerra que aplega totes les sensibilitats, tant la dels independentistes catalans com la de les classes populars i no es va mossegar la llengua per denunciar el desencís generat pel fracàs del partit socialista, la política de la
coalició governant a la Generalitat, la crisi financera provocada per
un model neoliberal “que no està de crisi sinó que és la crisi per si mateix” i l'espoli català.
Sense parlar de la seva situació actual a Esquerra, Ridao sí que va defensar la feina i la importància que tenia la presència d'un grup republicà i independentista al Congrés dels Diputats i com a reflexió particular va afegir que ell continuaria treballant perquè la bandera dels republicans continués creixent fins a formar una majoria natural. Abans, però, i segons va avisar: “Esquerra haurà de fer una llarga travessa del desert, analitzar què s'ha fet bé i malament i continuar treballant per eixamplar el perímetre.” Ni sol, ni de dol, la gent de Cassà li
va agrair el viatge i la lliçó.