Rajoy rebaixarà el finançament després de parlar d'eliminar-lo
Montoro inclou al decret d'ajust la clàusula d'“eliminar el previst a l'Estatut de Catalunya, Balears i Andalusia” i després aclareix que és una “revisió”
L'alça de l'IRPF eleva els fons de suficiència i perjudica les regions dinàmiques
Mariano Rajoy prometia que seria president d'un govern “previsible”, amb “sentit comú” i “complidor de la llei”. En el seu debut com a ministre d'Hisenda i coincidint tot just amb el segon Consell de Ministres de la legislatura, però, Cristóbal Montoro posava en crisi la triple definició de Rajoy. En la referència del decret d'ajust que avui publicarà el BOE i que la Moncloa no facilita al moment en la roda de premsa de cada divendres sota la premissa d'estalviar paper, Montoro va incloure dins l'epígraf Mesures de reducció de la despesa una clàusula no citada: “Eliminació del finançament previst en els Estatuts d'autonomia d'Andalusia, Castella i Lleó, Balears i Catalunya”. Després de commocionar els despatxos de la plaça de Sant Jaume i els de la vora del Guadalquivir passant pels de les illes, Hisenda aclaria quatre hores més tard que en realitat abordarà la “revisió” del finançament i de les seves transferències en línia amb l'ajust inaugurat ahir i, lògicament, a la baixa.
En la nota vespertina amb què pretenia corregir la confusió, el ministeri d'Hisenda puntualitzava que “en l'acord de no disponibilitat de crèdits pressupostaris no s'ha modificat el finançament previst als Estatuts d'Autonomia de cap comunitat”. És a dir, que precisava que un acord tècnic d'estalvi com declarar una partida no disponible no abolia els punts fixats en l'Estatut. L'alarma venia perquè, si l'Estatut català té la clàusula d'igualar la inversió amb el seu pes dins el PIB estatal (18%), en el text andalús el compromís és similar però relacionat amb el pes de la població. Balears, presidida pel popular José Ramón Bauzá, va denunciar que deixar sense efecte la disposició addicional novena del seu Estatut (iguala la inversió estatal almenys amb la mitja autonòmica durant set anys) suposava una pèrdua de 400 milions anuals.
El conat de revolta es produïa simultàniament a la nota d'aclariment del ministeri d'Hisenda que, en el seu segon paràgraf, alertava que “revisarà” la “xifra total d'austeritat” quan elabori el pressupost del 2012 i en els canals de relació com el consell de política fiscal i financera, on el PP hi té una majoria aclaparadora. La nota no lamenta haver parlat d'“eliminació” del previst als Estatuts ni explica per què les víctimes eren Balears i Castella i Lleó (en mans del PP) i Catalunya (CiU) i Andalusia (PSOE). En declaracions a aquest diari, la consellera andalusa, Carmen Martínez Aguayo, assumia que “si es parla de revisar òbviament no serà a l'alça” i va xifrar en 1.500 milions el cop a les seves arques.
A l'hora de repartir els recursos, a més, el sobtat dèficit del 8% força Rajoy a un draconià ajust de 40.000 milions per frenar el dèficit al 4,4% el 2012 que difícilment permetrà entregar nous recursos.
La “revisió” anunciada parteix del convenciment del ministre d'Hisenda que l'alça de l'IRPF en el tram estatal d'entre el 0,75% i el 7% aprovada pel Consell de Ministres ahir beneficia les comunitats. La tesi de Montoro és que l'alça de 4.111 milions de més que l'Estat recaptarà pel càstig a les rendes de treball elevarà, de retruc, els diners per al fons de suficiència, la guardiola que anivella territoris dinàmics com Catalunya amb els menys dinàmics per la via de la solidaritat. Com que l'anivellament es fa castigant les teòricament riques, el model creava un nou fons de competitivitat per premiar –o almenys no desanimar– territoris dinàmics que, a l'hora del repartiment, es veien molt per sota de la mitjana en renda per càpita respecte els ajudats. Ahir, però, Montoro no va dir que l'augment vagi a premiar les dinàmiques ni sigui el diner fresc que permeti abonar els 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut.
El president extremeny, en català per Cap d'Any
“Lo dic alt i clar; Extremadura no és més que ningú però tampoc ho és menys.” Aquestes paraules literals pronunciades en català va fer servir divendres el president d'aquesta comunitat, José Antonio Monago (PP), en el missatge de Cap d'Any. Ho feia per reivindicar la Constitució i alertar de la “manca d'unitat que afecta el país”, en clara referència a Catalunya.
En el seu discurs institucional, Monago va voler deixar clar que “totes les autonomies estan sota un mateix sostre i una mateixa realitat econòmica”. No només Catalunya va ser l'al·ludida; també Euskadi. El president d'Extremadura també va fer servir el basc per llançar el mateix missatge centralitzador cap al nord i va apostar perquè, va dir, “la unió de les autonomies sigui el primer pas cap a la nova Espanya i Europa que volem construir”. Monago va destacar que els extremenys han treballat per “aixecar altres regions”.