La Sindicatura de Comptes torna a investigar Millet
L'ens fiscalitzador estudia la intervenció de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès en la requalificació d'uns terrenys propietat de l'expresident de l'Orfeó
El cas també l'investiga un jutjat de Granollers
Els negocis immobiliaris de Fèlix Millet a l'Ametlla del Vallès i la intervenció de l'Ajuntament d'aquest municipi en el procés de requalificació d'uns terrenys propietat del qui va ser president de l'Orfeó Català, a canvi del presumpte pagament de compensacions econòmiques, no han passat desapercebuts a la Sindicatura de Comptes. L'ens fiscalitzador de les finances i la gestió de les administracions públiques del país ha posat en marxa una investigació que té com a objecte les “requalificacions urbanístiques de la finca Els Avellaners de Can Plandolit i les possibles compensacions econòmiques que van comportar”, segons consta en la memòria del programa anual d'activitats de la sindicatura.
Aquest és el segon cop que la Sindicatura de Comptes fiscalitza un afer relacionat amb Fèlix Millet. Ja ho va fer l'any 2002 en un informe sobre els comptes del Consorci del Palau de la Música. Aquell informe, tot i que apuntava circumstàncies de la trama delictiva que després va quedar al descobert, va passar desapercebut entre els diputats del Parlament de Catalunya que el van debatre el febrer del 2003.
La investigació a l'Ajuntament de l'Ametlla té com a objectiu determinar la tramitació urbanística que autoritza Fèlix Millet a construir a la finca de la seva propietat fins a 129 habitatges, 79 a preus de lliure mercat i 50 de protecció oficial, actuant en un àmbit de més de 44.000 metres quadrats. La requalificació per donar categoria de sòl urbanitzable a uns terrenys que no ho eren es va dur a terme entre els anys 2001 i 2002, i va ser publicada en el DOGC el febrer del 2003. Posteriorment, entre el 2006 i el 2009, es va fer una modificació del projecte urbanístic aprovat inicialment per donar la configuració definitiva al projecte, amb el paquet dels 129 habitatges.
Tot el procés relacionat amb aquest expedient urbanístic va sortir a la llum durant la investigació judicial de l'espoli del Palau de la Música, en què Fèlix Millet apareix com a principal acusat. La investigació judicial sobre aquest supòsit la va iniciar el jutjat d'instrucció 30 de Barcelona, que posteriorment es va inhibir en benefici d'un jutjat de Granollers. Ja aleshores van aparèixer sospites que Millet hauria pagat comissions als responsables de l'Ajuntament vallesà per aconseguir la requalificació.
90.000 euros en mobles
Entre les persones que haurien cobrat una compensació de Millet per accelerar les requalificacions hi ha l'exalcalde de l'Ametlla del Vallès Albert Palay. Aquest ho ha negat sempre, si bé va reconèixer que havien exigit a Millet que moblés la biblioteca municipal, una operació que va costar 90.000 euros. També ha quedat rastre documental de pagaments de Millet a altres líders polítics locals.
Millet és veí de l'Ametlla des de fa més de trenta anys i ha dut a terme negocis immobiliaris que li han reportat importants guanys. En els negocis immobiliaris també hi ha pres part Jordi Montull.
LA XIFRA
President a l'Orfeó, API al Vallès
Fèlix Millet ha reconegut haver-se apropiat indegudament d'almenys 3 milions d'euros del Palau de la Música. Les auditories que s'han fet parlen d'entre 24 i 34 milions que haurien desaparegut de la principal institució cultural del país. El Palau no era però l'única via d'ingressos econòmics de Millet, ja que des de fa més de 30 anys s'ha dedicat als negocis immobiliaris amb la venda de parcel·les a l'Ametlla del Vallès, activitat en la qual també ha comptat amb la col·laboració de Jordi Montull, l'altre gran implicat en l'espoli del Palau de la Música.