Barcelona ‘rojigualda'
L'entorn de l'estàtua de Colom concentra la major densitat de banderes espanyoles de la capital
Els edificis militars i policials de l'Estat a Catalunya només pengen l'espanyola
no tenen penjada la bandera espanyola al balcó de l'ajuntament
Quilòmetre de banderes espanyoles
En poc més d'un quilòmetre al voltant de l'estàtua de Colom, es produeix una miniguerra de banderes: set de l'Estat per només dues de catalanes. A l'esquerra, el Govern Militar; a dalt, la Capitania General de l'exèrcit. Per sota, un quarter de la Guàrdia Civil.
Turistes amunt i avall es fan fotos, fotos i més fotos al peu de l'estàtua de Colom al final de les Rambles de Barcelona. Seria un dels punts amb més densitat de turistes de Catalunya, i és també la zona amb més densitat de banderes d'Espanya probablement de tot Catalunya. Mirin on mirin els turistes veuran en menys d'un quilòmetre quadrat set rojigualdes i només dues senyeres. Tot i això no hi ha res il·legal. La concentració d'edificis militars, policials i de l'administració pública –duanes, port i Delegació de Govern– fa que hi onegin moltes banderes espanyoles. La delegada del govern de l'Estat, María de los Llanos de Luna, va anunciar dimarts que perseguirà els ajuntaments que només pengin
la senyera i que hagin retirat la bandera espanyola. Però, aleshores, sorgeix el greuge: què passa amb els edificis que només pengen l'espanyola en solitari?
La llei de banderes de 1981 obliga tots els edificis dels “òrgans centrals” de l'administració espanyola i els de les forces de seguretat de l'Estat –exèrcit, policia i Guàrdia Civil– que “la bandera d'Espanya sigui l'única que hi
onegi i s'hi exhibeixi”. Ni “autonòmiques” ni “locals”: només la
bandera monàrquica de l'Estat. Precisament, Colom està envoltat d'aquests vells edificis militars. A vint metres, destaca la bandera espanyola del govern militar –que també és la seu de l'exèrcit de terra i de la sotsinspecció general pirenaica–, i just davant, a uns vint metres, la rojigualda de la delegació de Defensa i el sector naval. Uns 150 metres pujant per l'avinguda Drassanes apareix una nova i solitària bandera espanyola a l'edifici del sector aeri de l'exèrcit, però a uns 400 metres caminant pel passeig de Colom hi ha la joia de la corona: capitania general, amb la bandera més gran, d'uns
3 metres d'ample per 2 d'alt. Una mica més lluny, a uns 800 metres, es divisa l'última rojigualda en
solitari a la casa quarter de la Guàrdia Civil al Raval Sud.
Pràcticament cap bandera catalana té presència única en edificis públics del centre de la capital catalana. Als entorns de Colom, el port de Barcelona i l'edifici de la duana marítima tenen penjades l'espanyola, però també la catalana i l'europea. La seu de la Delegació del Govern a Barcelona, l'oficina de treball de De Luna, està situada a un quilòmetre de Colom però sorprenia ahir amb la no presència de cap bandera a la façana. Potser és perquè s'hi acaben de fer unes obres de remodelació.
Mentre que aquests edificis de l'Estat a Catalunya no estan obligats a penjar la senyera, els de l'administració pública catalana –sigui Generalitat o ajuntaments– sí que estan obligats a penjar la monàrquica. Tanmateix, l'amenaça de judicialitzar la qüestió li pot sortir cara i llarga, a De Luna. Desobeint la llei, l'organització de municipis sobiranistes Decidim.cat va assegurar ahir a aquest diari que prop de 440 ajuntaments de Catalunya no tenien hissada la bandera espanyola. Una part d'aquests no en tenen cap de penjada, com per exemple, el de Sant Vicenç dels Horts,
governat pel líder d'ERC, Oriol Junqueras. Alguns consistoris com ara els de Sant Pere de Torelló –ERC– o Viladamat –CUP– fins i tot hi tenen l'estelada.
