“M'he sentit i em sento moralment apallissat”

Arribo a Lloret el desembre del 1985 després d'haver exercit a Mallorca, i amb la meva dona, també metgessa, muntem la nostra consulta, el Centre Mèdic Lloret, el 1986. Som un centre privat que fem medicina general, traumatologia i urgències 24 hores al dia, i estem especialitzats a atendre turistes. Ens va bé i anem creixent. Jo també era metge adjunt a l'Hospital Comarcal de Blanes. L'any 2000 el gerent del Consorci de la Selva em va cridar i em va dir que havien pensat muntar una empresa per donar serveis als turistes. I que havien pensat en mi perquè fos el director. Nosaltres teníem molta clientela, però em van dir que farien l'empresa amb mi o sense. En vista d'això vam decidir que si ens posàvem d'acord en el preu, endavant. Vam posar a disposició el nostre centre i la nostra clientela de catorze anys. Ens van dir que era una empresa privada i, com a tal, va funcionar. El gerent del Consorci era soci a títol nominal, i nosaltres passàvem a ser treballadors amb conveni de la sanitat privada.

El juliol del 2003, ja escollit alcalde, causo baixa de l'empresa i demano excedència del Consorci Sanitari de Salut de la Selva. Durant el 2003, i fins al març del 2004, no cobro totalment els ingressos que havíem pactat per haver posat a disposició el negoci. El març em dono d'alta de l'IAE com a metge lliure, ho comunico al consistori, pregunto si he de demanar la compatibilitat i la resposta del secretari és que no hi havia costum de fer-ho. Aquest va ser el problema, i vaig demanar la compatibilitat que se'm dóna en el ple de l'agost del 2005. A mi i a dos regidors més. I darrere nostre, 35 treballadors més.

Amb el govern tripartit, des d'Economia envien un interventor a allò que després de la meva marxa va passar a formar part de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. Jo ja era alcalde i estava en excedència. L'interventor va considerar que aquesta empresa calia tractar-la com a pública. He de deixar clar que l'administració mai hi ha posat un euro. La Corporació té un mètode de treball de gestió d'assegurances estrangeres i de pacients que li arriben, que li aporten uns ingressos molt importants. És un servei molt bo per al turisme i aporta ingressos de manera regular que ajuden a fer més sostenible el sistema sanitari públic. L'informe de la Intervenció s'envia a la Sindicatura de Comptes perquè entenen que a Selva Maresme Centres Mèdics hi havia irregularitats comptables. I el síndic Agustí Colom, proposat per Iniciativa, fa un projecte d'informe que presenta al ple de la Sindicatura, que l'estudia durant un any. En el meu cas, d'aquest informe de 70 pàgines me n'envien set que fan referència a la compatibilitat quan era alcalde. Aquest document, fet abans de les meves al·legacions i que ara han penjat a la xarxa, mai va ser aprovat per la Sindicatura perquè els altres sis síndics van demanar que es retirés, sembla que per baixa qualitat tècnica.

Sí. Sis síndics hi voten en contra i, per tant, aquell projecte de document no és ni tan sols un informe. Això ho ha explicat molt bé el síndic major actual. El que fan llavors és enviar l'informe mare, el de la Intervenció, al Tribunal de Comptes espanyol perquè depuri responsabilitats. I el tribunal desestima totes les demandes del Ministeri Fiscal i m'absol. Estem parlant d'una sentència del 4 de gener del 2010.

No ho sé. Vaig quedar sorprès quan vaig veure penjat a internet un document que, a més, he de dir que no és el mateix que jo vaig rebre, perquè en aquell totes les planes duien imprès que era un informe provisional i en el document penjat a la web d'El País això no apareix enlloc, que és un informe provisional. Crec que això està fet amb la voluntat d'enganyar. Independentment del dret a la informació, és molt greu que es filtri un document reservat i no aprovat. Qui filtra comet un delicte.

No ho sé. Es publica i el Tribunal de Comptes espanyol fa una nota dient que “enterados por los medios de comunicación” s'obren diligències. Ens hi hem personat i ja ens han dit que per ells la sentència és ferma i arxivada. Ara estem a l'espera que aquestes diligències preliminars facin el seu curs. Com a ciutadà, com a afectat, em pregunto: es pot jutjar diverses vegades algú pel mateix tema? Si s'ha de fer, a disposició, perquè evidentment no ens hem d'amagar de res.

Ho tinc clar des del ple en què em van nomenar alcalde de Lloret, el juliol del 2003; el que ara és regidor d'IC-V li va dir a una col·laboradora meva: “Voy a por tu alcalde i el Centre Mèdic Selva Maresme.” Això ho va dir el senyor Rodríguez Pacios, que ara ha tingut la no delicadesa de presentar-se en un ple amb una samarreta amb la meva cara i la llegenda Wanted. Diu ben poc d'un regidor. Potser tot ve perquè vam donar un tomb molt important a l'Ajuntament de Lloret. Hi ha un abans i un després del període 2003-2011. És evident que amb un govern de Catalunya d'un altre color polític, jo era una de les alcaldies, amb Sant Cugat del Vallès, amb majoria absoluta i que, tothom ho sap, vam donar la cara en moltes circumstàncies.

Per exemple. Vaig defensar els lloretencs després de set dies d'apagada i amb unes grans dificultats per gestionar un municipi com el nostre.

Separo molt el tema del regidor. Algun diputat va dir que si no tenia res a amagar, que ensenyés els papers, i ho he fet. Des d'aleshores, el seu comportament ha estat correcte; li ho agraeixo al senyor Herrera.

Aquest contracte es va fer fa dotze anys, quan ni era de cap partit polític ni somniava entrar en política. Vaig deixar l'empresa fa nou anys. I sí, com a metge lliure vaig facturar en relació amb allò que em corresponia en virtut d'un contracte. Sí, m'he sentit i em sento moralment apallissat. M'he preguntat si no hi ha prou problemes a la sanitat catalana per buscar coses així. Catalunya té un model sanitari d'èxit en què, amb menor despesa per habitant, aconseguim millors resultats que en altres autonomies i països. Hem avançat molt. Ara es requereixen un certs canvis estructurals i d'innovació per continuar sent eficients i sostenibles. Hi ha partits que no ho creuen i entren en temes com el meu.

El 2005 ella era consellera i jo alcalde. En aquell moment vam tenir un cert enfrontament, però amb les cartes sobre la taula i veient els informes del gabinet jurídic de la Generalitat i de Catsalut, després de moments durs, perquè jo hi veia un enfrontament polític, les dues parts vam veure que no era així. Per a Lloret, ella com a consellera va fer una feina important: es va construir el nou cap del Rieral, un Cap a Fanals i, a més, la corporació es va modernitzar: Geli va fer molta feina i ben feta, i per això jo la defenso. I ella defensa aquest model sanitari. I per això les declaracions dient que era un tema tancat i arxivat les hi agraeixo. No entenc, però, com el PSC hagi demanat una comissió d'investigació. Tot el que sigui transparència em sembla bé, però no calia fer-ho mitjançant una comissió d'investigació. Si una cosa estan esperant que fracassi des de fora del país és la sanitat catalana.

Quan escolto que s'ha fet periodisme d'investigació, em sap molt de greu. Cafè amb llet la porten dos extreballadors de la Corporació Sanitària Selva Maresme. A la Marta no la reconec perquè hem estat companys de treball, jo com a metge i ella com a infermera molt qualificada. M'he sentit decebut perquè no m'han fet ni una trucada i la primera notícia que en tinc són desqualificacions enormes. El seu company també va ser treballador de la Corporació, de portalliteres. El vaig conèixer d'alcalde, quan venia a fer alguna entrevista o a demanar col·laboracions publicitàries. Amb franquesa, crec que han estat enganyats per la persona que ha filtrat aquest document.

No, jo no, ni contra cap mitjà. Tinc constància que la Sindicatura i el Tribunal de Comptes han de posar les coses a lloc davant de certes acusacions. Els que tenim com a referència per jutjar i auditar des del punt de vista comptable no poden estar en entredit ni patir filtracions de documents reservats.

Faig la meva feina al Parlament, i això que a nivell personal i familiar fa temps que patim molt. Estic abocant tots els esforços que em demana el meu grup en els àmbits de la sanitat, del turisme, comerç o d'Interior. Seria una llàstima que per casos així, i perquè ara es banalitza tot, hi hagi gent que no faci el pas d'entrar en política. Val la pena dedicar-se al que és administració pública.

Quan entro a casa i veig la meva dona o els meus fills patint, o les amistats que es preocupen per mi perquè saben que vaig tenir un tema important de salut, sí que em passa pel cap que seria millor plegar. Després penso que no, que vaig prendre una decisió i treballaré per la gent que em va votar.

Té un gran alcalde, en un mandat complicat. El govern amb minoria està executant moltes de les qüestions del seu projecte seguint el seu full de ruta, com per exemple la plaça de la Magnòlia, el giratori de la Guàrdia Civil, o la piscina municipal... També dóna compliment a peticions de l'oposició, tot i que no hi creu, com la transformació del passeig Marítim, que per mi és un nyap. Lamento que algun grup de l'oposició no tingui cap projecte per a Lloret i que només aporti crítica, demagògia i insults. Parlo del regidor d'IC-V i del Millor. No sóc imparcial amb el Millor. A aquest senyor li he posat tantes querelles com imputacions té i mesures cautelars s'han pres i que espero que algun dia la justícia les resolgui. Aquesta formació vol fer mal a l'equip de govern, però en realitat està fent mal a Lloret. I en canvi vull felicitar el regidor Orobitg, d'ERC. I al PP, el PSC i el grup mixt, que en els moments importants han posat Lloret per davant de tot.