“Catalunya podria ser independent el 2016”

Potser només se'm volia treure de sobre i era un no comment elegant. Però ho interpreto com el fet que els EUA no s'oposaran a la independència i això tranquil·litza molt els nostres electors. Ni Washington ni Brussel·les no permetran cap tipus de violència i Espanya seria molt estúpida si tornés a fer-la servir, perquè l'opinió pública internacional s'implicaria a fons a favor de Catalunya. No us podran aturar, no heu de tenir por.

A Brussel·les ningú no us voldrà fer fora, sou un país ric que ja compleix tots els requisits per ser-ne membre. No serà cap procés llarg i feixuc: quan el mur de Berlín va caure, els canvis a l'Alemanya de l'Est van ser molt ràpids. I passarà el mateix amb l'ampliació interior de la UE. Un efecte dominó.

Els gal·lesos us portem alguns anys de retard, però també ens arribarà el dia, així que ajudem-nos els uns als altres. El més realista és pensar que Escòcia serà la primera, perquè el referèndum ja està convocat, el 2014, i si guanya el sí no crec que Catalunya pugui anar més ràpid. Cal fer les coses ben fetes: la consulta i tot el procés legislatiu han de ser impecables perquè ni Brussel·les ni ningú no pugui qüestionar-ne la legitimitat democràtica. Catalunya podria ser independent el 2016.

No ens rendirem. Els gal·lesos ja vam perdre un referèndum per recuperar el nostre Parlament als anys setanta, però el 1999 ho vam tornar a intentar i vam guanyar. I l'any passat el sí va arrasar en una altra consulta per dotar-lo de capacitat legislativa total. Només el 10% dels gal·lesos som independentistes, però és esperançador que el 70% vulguin més competències. La llengua s'estava morint fa 30 anys, ens en vam adonar a temps i ara cada cop la parla més gent.

És meravellós que la societat civil i un diari es posin al capdavant i pressionin el govern i els partits, increïble, a Gal·les no tenim res de semblant. Us envejo perquè podeu votar més d'un partit independentista, triar dreta o esquerra, i nosaltres només tenim el Plaid Cymru. Però he de dir que als catalans us obsessiona repetir com de diferents sou dels espanyols, tot i que les similituds amb els andalusos o madrilenys són òbvies. S'ha de ser realista: jo reconec que tinc moltes coses en comú amb els anglesos i el fet de tenir humor britànic no em fa sentir menys gal·lesa.

Si canviéssiu el nom del Barça per Catalunya FC podríeu tenir estat propi demà, això us permetria que a l'estranger la gent del carrer no us associés a Espanya, les caceres a Botswana i el desastre dels bancs. Molts catalans heu de dir que sou de Barcelona, tot i no ser-ne, perquè us posin al mapa. Jo vagi on vagi del món no he d'explicar què és Gal·les gràcies a l'equip de rugbi.