Política

CDC reconeix per primer cop l'opció d'eleccions anticipades

Josep Rull esmenta obertament un avançament electoral com una de les sortides davant d'una negativa al pacte fiscal

Mas ho va plantejar a l'abril si l'Estat intervenia Catalunya, i ara s'hi serà més a prop si demana el rescat

Haurà de vèncer l'oposició d'UDC si vol dur l'estat propi al programa

Era un secret en veu alta des de feia mesos, però cap dirigent del partit majoritari ni del govern ho havia volgut admetre públicament. Ahir, però, ho va fer per primera vegada, a Catalunya Ràdio, el secretari d'organització de CDC, Josep Rull: davant d'una negativa de l'executiu estatal al pacte fiscal –es donen de marge de negociació “els 3 mesos de la tardor”– “tot estaria obert”, però esdevindria fonamental “l'expressió directa de la sobirania del poble de Catalunya”. O sigui, un avançament de les eleccions, que en teoria no toquen fins a la tardor del 2014.

“Des de CDC ja hem advertit que si hi hagués un “no” de resposta, la resignació no seria una alternativa”, avisava el número 3 del partit, abans d'admetre que una de les hipòtesis alternatives amb què treballen és “anticipar les eleccions”. Una hipòtesi, això sí, que aniria acompanyada de l'obertura d'“un procés adreçat a l'autodeterminació” –s'entén que cap a la convocatòria d'un referèndum–, com el partit ja va aprovar en el full de ruta del seu congrés al març, i com el mateix Rull no s'ha cansat de refermar en els darrers dies, en el que ahir titllava d'“exercici d'honestedat” perquè al govern estatal no li vingui després de nou. Ja se sap que qui avisa no és traïdor.

Amb la justificació que seria desitjable esgotar els quatre anys, i que ara cal centrar els esforços en la negociació pel pacte fiscal sense pensar abans d'hora en un possible fracàs, cap dirigent convergent havia reconegut fins ara obertament l'escenari d'avançar les eleccions, fins al punt que, dilluns mateix, el portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, es resistia en aquest diari a “donar per acabada la legislatura” per evitar donar “senyals de debilitat” davant el procés de diàleg que confia que s'obri a Madrid.

El que és cert, però, és que, malgrat que el portaveu Francesc Homs després ho va negar, el mateix president Mas havia apuntat aquesta possibilitat durant la segona cimera de partits pel pacte fiscal el 12 de juliol. “Sempre queden les urnes”, assenyalava aquell dia, després que la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, l'interrogués sobre si tiraria endavant unilateralment una hisenda pròpia en cas de fracàs de les converses.

La de tirar pel dret amb una agència tributària catalana, precisament, havia estat fins ara la principal opció que el govern, començant pel mateix president, havia expressat en públic com a possible pla B. El cert, però, és que en cercles convergents des de principi d'any que ja es contempla la possibilitat d'unes eleccions anticipades, que ha anat guanyant força també en paral·lel a la creixent dependència econòmica de la Generalitat respecte a l'Estat, que es reflectirà al setembre en una probable petició d'ajut als fons de liquiditat autonòmics. D'un rescat, vaja. El mateix Mas –que ja s'havia referit abans a la hipòtesi, llavors poc real, de convocar eleccions si no hagués pogut aprovar els pressupostos del 2011 i el 2012– ja ho deia en una entrevista a aquest diari per Sant Jordi: “Si l'Estat es planteja intervenir Catalunya, convocaré eleccions”. Ara nega que la petició de fons a Madrid sigui cap “rescat”, i que les condicions comportin cap intervenció. Òbviament, però, s'hi obre més la porta.

CDC, això sí, és conscient d'una dificultat extra si vol avançar les eleccions: per presentar-s'hi amb l'estat propi com a proposta estrella en el programa, hauria de vèncer les reticències dels socis d'UDC, que mai han estat per la labor, i s'han mostrat més partidaris com a pla B de convocar una consulta que dotés de suport popular explícit la demanda d'un pacte fiscal. D'entrada, però, la carta electoral ja és sobre la taula.

O tenim un guany històric, el pacte fiscal, o Catalunya haurà de prendre una decisió històrica
Jordi Turull
portaveu parlamentari de ciu
Ja hem advertit que si hi hagués un <no> de resposta (al pacte fiscal), la resignació no seria una alternativa
Josep Rull
secretari d'organització de cdc

CiU referma l'ultimàtum

Rull no va ser l'únic dirigent de CiU que es va referir ahir al pacte fiscal en termes d'ultimàtum. El portaveu parlamentari, Jordi Turull, deia que en cas de “cop de porta als morros” no cauran en la “contemplació”. “O tenim un guany històric o haurem de prendre una decisió històrica”, reblava. En la mateixa línia, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, avisava que un “no” seria “molt probablement l'últim desaire que Espanya pot fer als catalans”, tot i que confia que encara hi ha “possibilitats” d'assolir el pacte. El diputat Rafael Luna (PP) titllava Rull a Twitter de “fonamentalista”, i l'instava a “deixar-se de collonades”. El diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, lamentava en el seu bloc el “tremolor de cames” de CiU, força que és “imprescindible” per assolir un estat propi pel qual creu que hi ha dues vies possibles: la declaració d'independència al Parlament, posterior a unes eleccions on CiU el porti al programa, o la convocatòria d'un referèndum a la cambra, que ara veu més factible.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.