El rescat: 5.023 milions
El govern sol·licita accedir al fons de liquiditat espanyol per poder fer front als venciments del deute
Adverteix a Rajoy que no acceptarà “condicions polítiques” a canvi
Necessita els diners aquest setembre
Rajoy garanteix
el mateix ajut que a la resta de territoris
Acorralat, sense accés als mercats i dependent cada final de mes de les transferències estatals, el govern d'Artur Mas va demanar ahir el rescat al govern espanyol. La Generalitat necessita 5.023 milions per tancar l'any. Ha de fer front a venciments de fins a 959 milions al setembre i de 4.796 més entre l'octubre i el desembre, que inclouen el retorn dels bons emesos. És per això que necessita que Madrid tingui a punt el fons de liquiditat durant el mes que ve. Això sí, el gabinet de Mas assegura que no acceptarà “condicions polítiques a canvi”, més enllà de l'acatament del pla d'austeritat. I remarca que tan sols demana diners dels catalans que estan en mans de La Moncloa. “No hem de donar les gràcies a ningú”, va sentenciar el portaveu del govern, Francesc Homs.
Més control i intervenció
La Generalitat ja se sotmet a una supervisió periòdica de Madrid. L'acolliment al fons de liquiditat, però, obliga el departament d'Andreu Mas-Colell a retre comptes més sovint. Cada mes, l'executiu espanyol li demanarà el pla de tresoreria i examinarà el compliment del pla d'ajust. El govern de Mas no vol que Rajoy aprofiti aquest control per escolar-se en la gestió de la despesa, però té un marge de maniobra escàs.
El president espanyol va evitar ahir tota polèmica obviant la lletra petita del plec de condicions del fons de liquiditat. “Ajudarem Catalunya com hem ajudat la resta de les comunitats”, es va limitar a constatar. L'Estat ha de concretar encara quins interessos haurà de pagar la Generalitat per obtenir els 5.023 milions. Ara bé, el reial decret que regula el fons és molt clar pel que fa a l'establiment de mecanismes coercitius i de compliment forçós si Madrid considera que perilla l'objectiu de dèficit, que és de l'1,5% del PIB per aquest any.
El decret fixa que, si es vulnera el pla d'ajust, el govern espanyol pot enviar els anomenats homes de negre per controlar les finances catalanes i proposar noves retallades d'obligat compliment. Es tracta, de fet, d'aplicar el procés d'intervenció que recull la llei espanyola d'estabilitat pressupostària. L'abril passat, el president de la Generalitat va assegurar que convocaria eleccions anticipades si l'Estat intervenia Catalunya. Un procés que podria comportar, en darrer terme, la pràctica suspensió de l'autonomia.
Un terç de l'espoli anual
“Creiem que amb això podem complir d'aquí a final d'any”, va assegurar Homs respecte als 5.023 milions. El govern, tanmateix, no tanca la porta a emprendre més retallades si es desquadra l'equilibri entre els ingressos i les despeses. Tal com estan les coses, admet que “ningú” està en condicions de “descartar res”.
La quantitat del rescat equival gairebé a un terç del dèficit fiscal anual que pateix Catalunya, que s'eleva al 8% del PIB (16.000 milions aproximadament). Una xifra irrisòria si es compara amb els 213.963 milions d'espolique ha patit el país des del 1986, segons l'última balança calculada pel govern. A banda dels impostos dels catalans que no tornen, la factura d'impagaments espanyols ascendeix a 11.000 milions. El paquet inclou els més de 2.400 que la Generalitat ha de sufragar enguany per decisions preses a Madrid i els deutes pendents, com ara els 759 milions corresponents a la liquidació de les inversions del 2008 i els 5.700 milions de deute en infraestructures reconegut pel mateix Ministeri de Foment.
LES FRASES
Catalunya, en la teranyina de Rajoy
O.A.-E
Era un perill anunciat: que Madrid aprofités la crisi econòmica per debilitar l'Estat de les autonomies. A cop de decret setmanal, el govern de Mariano Rajoy ha teixit una teranyina que lliga de mans i peus el govern d'Artur Mas, debilitat per les servituds de l'actual model de finançament, els alts nivells d'endeutament, l'esclavitud pel compliment dels objectius de dèficit i la indefensió jurídica que pateix Catalunya després de la retallada del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. Tot plegat, a les portes de la negociació del pacte fiscal, la proposta estel·lar del govern d'Artur Mas.
Ni la clau, ni la caixa
El govern espanyol ha evitat emetre els hispanobons que tant ha demanat Catalunya i, en canvi, ha ideat un fons de liquiditat que li permet lligar curt els territoris, fins al punt de poder-los intervenir en cas d'incompliment, acollint-se a la llei d'estabilitat pressupostària. La Generalitat, a més, depèn cada final de mes de les transferències de l'Estat. Així és com funciona el sistema de finançament: Madrid recapta el gros dels impostos i fracciona en dotze pagaments els recursos que corresponen a Catalunya. L'Agència Tributària catalana tan sols gestiona una part dels impostos cedits: enguany recaptarà 1.690 milions dels 19.332 que s'ingressaran en virtut del model, segons el pressupost català. Madrid té la clau i la caixa. Catalunya, un dèficit fiscal de 16.000 milions anuals, equivalent al 8% del PIB.
Trepitjades contínues
La precarietat de les arques de la Generalitat limita la capacitat d'actuació d'un govern que ha hagut d'aplicar retallades successives durant dos anys. Als problemes financers per sufragar l'exercici de l'autogovern, s'hi afegeixen les invasions contínues de competències que l'Estat ha exercit reiteradament escudant-se en l'aplicació de mesures urgents anticrisi.
