La pressió espanyola força la CE a rectificar i ignorar l'11-S
Brussel·les rectifica i diu ara que no és cosa seva, però admet que el reingrés de Catalunya a la UE es faria per la “via ràpida”
CiU, ERC i ICV demanen “suport democràtic” a l'eurocambra
La pressió del govern de Rajoy i d'alguns alts funcionaris espanyols va forçar ahir la Comissió Europea a rectificar i abstenir-se de valorar la manifestació. A Madrid no ha agradat gens que José Manuel Durão Barroso i el seu portaveu hagin parlat obertament de la possibilitat d'una Catalunya independent i del seu encaix a la UE: fonts de l'executiu comunitari admeten el “malestar” de l'executiu del PP i d'alts càrrecs espanyols a Brussel·les, i han rebut queixes i “pressions” perquè no tornin a interferir ni a fer cap especulació sobre la possibilitat d'una secessió. L'endemà de la protesta d'un milió i mig d'europeus pels carrers de Barcelona, la Comissió va haver de mirar cap a una altra banda i limitar-se a respondre no comment.
No especular
“No podem especular sobre el cas hipotètic que una part d'un estat membre en vulgui marxar, i no em refereixo a ningú en concret, perquè aquest és un afer intern que ha de resoldre l'estat en qüestió”, va fer marxa enrere Olivier Bailly, el mateix portaveu comunitari que només 24 hores abans havia informat de quins passos hauria de seguir l'estat català per reingressar a la UE. “No és cosa nostra”, va rectificar Bailly.
El vicepresident de la Comissió Europea, el socialista espanyol Joaquín Almunia, va atacar directament Barroso i Bailly per haver-se “precipitat” en especular sobre la independència de Catalunya. Almunia va seguir la línia Duran i Lleida: la manifestació de la Diada no va ser independentista. “No es poden treure conclusions polítiques precipitades sobre què volien dir els centenars de milers de persones” que es van manifestar a Barcelona, va assegurar l'eurocomissari del PSOE, tot i el clam d'“i, inde, independèn-cia!”. Segons Almunia, només “volien expressar un estat d'ànim, un neguit molt profund que es veu a Catalunya des de fa temps”.
Un període curt
Els euròcrates consultats reconeixen, fora de micròfon, en privat, que el reingrés d'un estat català a la UE es faria “per la via ràpida”, és a dir, que “l'impasse entre la independència i l'adhesió com a membre de ple dret seria molt curt perquè el dret comunitari, la legislació europea, ja s'aplica al 100% a Catalunya”. Brussel·les només hauria de “verificar” que les institucions d'aquest nou estat independent “compleixen els principis bàsics de la UE de respecte de la democràcia i de l'estat de dret i protecció de les minories”.
Convergència, ERC i ICV, mentrestant, intenten teixir aliances i guanyar suports a l'eurocambra. Ahir, Ramon Tremosa, Oriol Junqueras (mitjançant la seva sòcia del BNG, Ana Miranda) i Raül Romeva van demanar per carta als seus homòlegs europeus “suport democràtic i comprensió” en cas que se celebri un referèndum. Asseguren que l'estat català seria “un soci completament responsable i compromès amb la UE”, perquè l'independentisme és “inclusiu, democràtic i proeuropeu”.