Ni el Barça ni cap equip català no jugarà en lligues espanyoles?
Els equips d'un estat català podrien participar en lligues d'altres estats ja que són entitats privades
El Mònaco juga la lliga francesa, l'Andorra ha jugat a l'espanyola i equips canadencs a la nord-americana NBA
La UEFA estudia la creació d'una lliga d'Holanda i Bèlgica i una dels estats escandinaus
La devaluació de l'esport català, especialment en el cas del futbol, pel fet de no poder disputar les lligues espanyoles, és un dels arguments de la por en contra de la independència de Catalunya que no tenen fonament jurídic. Els experts de la plataforma proseleccions esportives catalanes remarquen que cal tenir en compte que les lligues es regeixen pel dret privat: “Les lligues són entitats privades i, per tant, tenen el dret de decidir quins clubs hi participen, independentment de quin sigui el seu Estat.”
En aquest sentit, llavors, equips com el Barça i l'Espanyol podrien triar sense problema en quina lliga jugar, en un procés supeditat a la negociació amb la lliga en qüestió. Un dels exemples més esgrimits és el del Mònaco, que disputa i ha guanyat diverses vegades la lliga francesa. Però Mònaco, com a estat, no té selecció nacional, cosa que sí tindria l'estat català, per la qual cosa una comparació més adient seria amb equips canadencs com ara el Toronto Raptors, que juguen a l'NBA, la lliga de bàsquet dels EUA.
Als qui auguren que la Lliga de Futbol Professional (LFP), o l'ACB en el cas del bàsquet, es negaria a acceptar equips catalans caldria recordar-los que aquests clubs, especialment el Barça, contribueixen d'una manera decisiva al volum de negoci de la competició. A més, cal tenir present que ja hi ha precedents d'equips d'un altre estat de l'ONU en lligues espanyoles, com és el cas de l'Andorra, que
va arribar a segona B.
És cert que la normativa de la UEFA no facilita les coses, però l'organisme té pendent un canvi normatiu total com a conseqüència de la sentència del TAS (Tribunal d'Arbitratge de l'Esport) que l'obliga a admetre Gibraltar. A més, la UEFA ja ha endegat un grup d'estudi per avaluar el projecte d'una lliga unificada entre estats diferents, com serien els casos d'Holanda i Bèlgica, i dels estats nòrdics de Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia, que crearien una lliga escandinava. Si els estats holandès i belga, aquest últim, a més, dividit entre flamencs i valons, poden fer una lliga conjunta, per què no ho podrien fer l'Estat espanyol i el català? En el cas del Barça, el seu president, Sandro Rosell, ja s'ha manifestat partidari de continuar jugant a la lliga espanyola, tot i que el mateix Rosell és també un dels màxims impulsors d'una superlliga europea que podria fer que el Barça, però també el Madrid, abandonessin l'LFP.
En categories inferiors caldria avaluar la creació de les competicions estrictament nacionals que defensa el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies. I, en altres esports, cadascú es diferent, però en casos com el de l'hoquei podria ser a l'inrevés: que equips espanyols s'interessessin a participar a la lliga catalana ja que el 90% de l'OK Lliga és catalana.
Per tant, l'única certesa és que un estat propi suposaria el reconeixement internacional de les seleccions catalanes en tots els àmbits, i les competicions sectorials quedarien supeditades a la negociació entre les federacions dels dos estats, i amb d'altres.
