Mas es compromet a convocar la consulta en els 4 anys vinents

Artur Mas va solemnitzar ahir el compromís de convocar una consulta d'autodeterminació en els quatre anys vinents. No només va garantir que farà “el que calgui” perquè tingui empara legal, sinó que l'ha inclòs en el full de ruta electoral de CiU, dins de la transició cap a l'estat propi. Aquest és l'objectiu nacional estrella amb què Mas aspira a revalidar el càrrec de president de la Generalitat, bressolat amb una llista continuista. Així ho va aprovar el consell nacional de la federació per unanimitat, tant pel que fa a les candidatures com als pilars temàtics del futur programa electoral. Aquest cop, però, el ja cap de cartell de CiU busca una majoria “àmplia” que, segons les enquestes, podria acabar en absoluta.

“Tenim encomanada una missió històrica però no messiànica”, va sentenciar Mas. Intentava desactivar així un dels principals retrets que li fan des de l'oposició: el personalisme amb què planteja la campanya per rebentar les costures electorals de CiU. En la cursa fins al 25-N, Mas aspira a convèncer els que no s'han decantat per la consulta sobre l'estat propi. Els que encara no hi són “per por o per dubtes”. Per fer viable el referèndum, Mas planteja esgotar primer el marc legal espanyol, intentant reformar-lo si no hi ha sortida. El pla B inclou posar la legalitat catalana per davant de l'estatal i, si la bel·ligerància de Madrid fa impossible la consulta, encara té un pla C: demanar aixopluc a Europa i el món.

Per afrontar una legislatura que, per repetició, s'endú ja l'apel·latiu d'històrica, Mas s'ha envoltat en la llista dels seus pesos pesants al partit i al govern, amb una excepció: Francesc Homs, a qui li ha reservat un paper “molt i molt proper” en el futur executiu. Després de la socialcristiana Joana Ortega, que repeteix com a dos, hi va Oriol Pujol, el seu home al carrer Còrsega. En el número quatre hi ha Felip Puig, reforçat pel seu paper a Interior, i per Núria de Gispert, que es podria mantenir com a presidenta del Parlament. Els consellers de CDC Lluís Recoder, Irene Rigau i Josep Lluís Cleries han guanyat posicions entre els quinze primers, mentre que Andreu Mas-Colell tanca la llista, just abans de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. El conseller d'Economia, que tampoc ha estat diputat durant aquesta legislatura, es perfila com un dels imprescindibles del futur govern de Mas, que s'entreveu més reduït i amb un fort caràcter polític. També han escalat posicions Jordi Turull, el gran pilar de Pujol al grup parlamentari, i Josep Rull, secretari d'organització de CDC. Rull va just per sobre del secretari del govern, Germà Gordó. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha propulsat els seus dirigents de confiança als primers llocs reservats al partit, com ara Ramon Espadaler o Marta Llorens, a Barcelona, i Josep Maria Pelegrí (dos per Lleida). En canvi, el sector sobiranista socialcristià, encapçalat per Antoni Castellà, ha perdut pes. Completen l'equip els caps de cartell Santi Vila (Girona), Albert Batet (Tarragona) i Albert Batalla (Lleida).

Duran tanca files amb Mas fins a la consulta. “Reivindiquem el dret a decidir i a no tenir por”, va dir. Unió ha assumit l'objectiu electoral de l'estat propi, però el president socialcristià manté l'ànima confederal. Ho va aclarir perquè ningú no interpretés que, amb l'entonació del lema més emblemàtic de Manuel Carrasco i Formiguera, assumia la independència com a horitzó polític: “Amunt, avant, vista Catalunya lliure.”