“Amb 50 diputats es pot governar”

S'ha consolidat el bloc sobiranista perquè ara és explícit i abans no ho era tot i les pressions i els espantalls que ha utilitzat l'Estat espanyol. Però l'estat d'ànim no es correspon amb aquesta evidència i aquesta depressió col·lectiva té molt a veure amb un debilitament del lideratge de Mas.

ERC no està en condicions o no té la voluntat d'acceptar un pacte de govern sense tornar a fer trontollar el propi partit: gat escaldat amb aigua tèbia en té prou. El desacord amb CiU potser no és tan gran com sembla, però tots dos l'han expressat públicament de manera molt contundent. Hauria estat més útil per al país un govern de concentració.

Es pot si realment hi ha un primer partit de l'oposició que et garanteix l'aprovació de pressupostos i l'acord en les grans decisions. Com que la figura de l'Oriol Junqueras genera confiança s'espera que quan diu això ho diu de veritat i que és segur que garantirà l'estabilitat. I si un govern de 50 diputats la té i pot oferir una coherència de govern, per què no? S'ha d'avançar amb el que tenim i el que tenim és això. No em sembla impossible governar així.

Serè. És possible que de tots plegats l'únic que comptés amb aquest escenari fos ell mateix, perquè és un home poc donat a l'entusiasme fàcil. No l'he vist especialment capficat.

Encara no. Donen pistes d'una majoria substantiva a favor de la consulta. El punt de partida és bo però en cap cas és suficient. Un referèndum per la independència que volem que sigui eficaç necessitaria tenir una contundència que ara per ara encara no està garantida.

Necessitem un any, tampoc més. A tot estirar la tardor o la primavera següent s'hauria de poder fer el referèndum i tornar a replantejar els equilibris parlamentaris.

Hi ha solucions. Un model de govern amb un conseller en cap que es dediqui al dia a dia i el president i dos o tres consellers més polítics orientats a treballar per la consulta.

A Madrid, el fet que hi ha una majoria sobiranista ja ho tenen clar si saben fer quatre números, però els preocupava molt la potència del lideratge de Mas. El president ha perdut pes polític i a Madrid això els ha entusiasmat. Però a la premsa estrangera interessava la força del sobiranisme i com que han vingut i ho han vist, ho han explicat tal com era. Això és positiu.

Les eleccions es van escalfar i això va generar molt de vot reactiu. Vam anar a votar amb un mapa equivocat. Si dilluns s'hagués tornat a votar hi hauria hagut uns resultats diferents. Un 30% dels votants ara prendrien una decisió diferent.

Sí. Vaig dir que tenia la confiança absoluta en el president Mas per dirigir el procés que ens ha de portar a la independència i la segueixo tenint. Els grans líders no es fan en l'abundància, sinó en moments de turbulència. Tenim la sort que Oriol Junqueras és també d'una integritat moral i política extraordinària. Però li faran la vida impossible cada vegada que doni suport a CiU en alguna política d'austeritat. A veure si té el seu partit disciplinat i al darrere, sense tensions internes.