Boicot a l'agenda exterior
Rajoy prepara una llei feta a mida per frenar la projecció internacional de Catalunya
L'Estat vigilarà i limitarà les sortides de la Generalitat a l'exterior
Mas avisa
que Catalunya mantindrà el
seu perfil propi
El PP recela de
les ambaixades
i les vol limitar
i controlar
Nou exemple d'acció-reacció per part del gabinet de Mariano Rajoy. El govern català que s'acaba d'estrenar s'ha fixat com un dels principals objectius intensificar la seva agenda exterior per donar a conèixer arreu del món els seus plans sobiranistes, i l'executiu espanyol li respondrà amb una llei molt restrictiva amb què pretén frustrar les ànsies d'expansió internacional de la política catalana.
José Manuel García-Margallo –un dels ministres més bel·ligerants en el combat que en els últims temps ha lliurat l'Estat per desactivar l'independentisme– està decidit a boicotejar els viatges del president, mentre que Cristóbal Montoro aprofitarà la desviació per dèficit dels comptes de la Generalitat per posar fre a la xarxa d'ambaixades catalanes. Precisament la inflexibilitat d'Hisenda per relaxar els objectius de dèficit de Catalunya ha estat una de les principals queixes de Mas en les seves contínues incursions a la premsa estrangera. La denúncia només ha servit per irritar més el PP, que aprofita tots els fòrums per acusar la Generalitat de danyar l'economia.
L'ofensiva estatal per posar pals a les rodes a la projecció de Catalunya es traduirà en una futura llei d'acció i servei exterior, segons publicava ahir el diari El País, a través de la qual s'obliga els territoris a dissenyar la seva política exterior d'acord amb les noves directrius de l'Estat. De moment, és un esborrany pendent de passar pel Consell de Ministres, però el rerefons de la norma té un objectiu concret: tutelar i controlar l'agenda del president Mas i dels membres del govern, i alhora també es vigilarà qualsevol conveni entre institucions catalanes i estrangeres. Res no escaparà de la lupa de l'executiu del PP; les autoritats catalanes estaran obligades a passar per taquilla perquè el ministeri posi el segell a qualsevol desplaçament. En principi, no es podrà prohibir cap viatge, però sí “desaconsellar-lo” si considera que no s'ajusta als interessos espanyols.
Fracàs internacional
La represàlia per desobediència serà des de negar l'ajut de la diplomàcia espanyola fins a intentar convertir el viatge en un fracàs usant les armes al seu abast. Es tracta de fer avortar l'èxit de qualsevol sortida del president tant des del punt de vista polític com econòmic i empresarial. Per Madrid, el viatge de Mas a Rússia en seria un exemple.
El president va rebre visiblement irat els plans de Rajoy i deixava entreveure que res no impedirà que la Generalitat segueixi desenvolupant un perfil propi en l'escena internacional. “Voler limitar l'acció exterior és el signe del nacionalisme espanyol més ranci, obsolet i tancat”, es lamentava ahir al costat de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. “No es poden posar portes al camp”, insistia Mas en relació amb l'evidència que en un món globalitzat les institucions catalanes seguiran treballant per projectar la seva imatge a l'exterior. En aquest sentit, recordava que si el conjunt de l'Estat té més ressò és gràcies al lideratge en exportació, captació d'inversions i turisme de Catalunya i de la seva capital, Barcelona.
Al marge de l'anunciada desobediència del cap de files de CiU a les limitacions que vol imposar Rajoy, el cas és que en els últims mesos la diplomàcia espanyola no ha quedat de braços plegats i ha fet l'impossible per desacreditar l'onada sobiranista que des de l'Onze de Setembre ha traspassat fronteres.
Rectificació de Reding
A banda dels estirabots públics del ministre d'Afers Estrangers, el seu departament ha fet mans i mànigues per contrarestar la repercussió de les notícies sobre Catalunya fins al punt que García-Margallo es vantava d'haver aconseguit que la vicepresidenta de la CE, Viviane Reding, “rectifiqués” les seves polèmiques insinuacions segons les quals no és clar que una Catalunya independent quedés fora de la UE.
En tot cas, i malgrat que la nova llei que ultima el PP va dirigida gairebé en exclusiva a frenar Catalunya, la vella aspiració de tutelar l'acció exterior dels territoris no és nova. Ja el 2011, José Luis Rodríguez Zapatero ho havia intentat, però sense èxit, perquè alguns territoris s'hi van rebel·lar. Ara és Rajoy el que està entestat a aconseguir reduir i controlar aquestes oficines autonòmiques amb el pretext de l'austeritat. I el poder acumulat pels populars en tots els àmbits administratius ha facilitat que molts governs hagin decidit desmantellar els seus despatxos comercials i integrar-se a les ambaixades. De fet, a hores d'ara, només Catalunya, el País Basc i Andalusia s'han mostrat contràries a sotmetre's a la disciplina de la xarxa diplomàtica espanyola. Això sí, fer-ho no surt gratis: de moment sis territoris han acceptat pagar per utilitzar l'ambaixada davant la UE.
LES FRASES D'ARTUR MAS
ERC: “Més que mai s'ha de fer acció exterior”
Les intencions de l'executiu de Rajoy han encoratjat força els republicans per reclamar que l'acció a l'exterior s'intensifiqui més que mai. La portaveu, Anna Simó, subratllava que, atès el “contraatac de l'imperi”, cal reaccionar avançant “sense complexos per internacionalitzar el fet català i la voluntat del Parlament i del poble català” animant Artur Mas a treballar més que mai en aquesta línia.
