“No tenim por dels canvis”

Hi ha pocs personatges públics capaços de generar el mateix sentiment d'emotivitat que va transmetre Pau Casals davant l'assemblea de les Nacions Unides, el 24 d'octubre del 1971. Potser perquè Casals va ser un ésser únic i irrepetible, però també perquè els seus arguments van ser d'una pulcritud i una rotunditat incontestables. El senzill i a la vegada contundent I'm a catalan –“jo sóc un català”– del mestre del Vendrell va ressonar com l'altaveu de tot un poble que vivia, encara llavors, sota l'ofec i la sordina del franquisme. Gairebé 42 anys més tard, el mateix escenari de l'organització internacional amb seu a Nova York ha escolat el mes de març les veus radicalment joves d'un grup d'estudiants de batxillerat de Barcelona que ben bé es poden considerar hereus d'aquella voluntat de Casals d'explicar al món què és Catalunya.

Els batxillers, alumnes de l'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, van volar fins a Nova York portant-hi un vídeo de cinc minuts on s'explica el procés sobiranista que viu el país i la implicació de la gent jove. El viatge als Estats Units es va fer fa quinze dies amb motiu de la 36a conferència organitzada per les Nacions Unides i la seva escola internacional (UNIS), a la qual hi van assistir representants de tot el món. Hi eren convidats a reflexionar sobre la idea de l'evolució del món en positiu i el paper de la joventut com a motor d'aquesta transformació. Cada delegació havia preparat una filmació que es va visionar en la sessió plenària de la trobada, a la mateixa sala on es reuneix l'assemblea general de Nacions Unides.

El vídeo dels nois del Frederic Mistral fa un repàs dels últims 300 anys d'història del país fins arribar al moment actual. “No tenim por dels canvis, som una generació que no ha viscut la repressió”, diu una noia que apareix en la filmació després d'una sèrie d'imatges de la gran manifestació de l'11 de Setembre passat, o mogudes populars amb el mateix tarannà independentista, com ara l'encesa d'una gran estelada a la plaça Major de Vic.

En l'històric discurs de fa 42 anys, Pau Casals va resumir la singularitat de Catalunya amb la dada històrica que s'hi va crear el primer parlament, “molt abans que Anglaterra”. Els batxillers catalans van repetir aquest argument que legitima el tarannà democràtic del país, i el de la pau i el pacifisme, proclamats també aleshores per Casals. El vídeo acaba amb dues paraules que s'adiuen com l'anell al dit al somni de llibertat de milers i millers de ciutadans d'aquest país; voluntat i esperança.