«El mataren per independentista»

–«Gui­llem és un símbol de la lluita anti­fei­xista, però té una ves­sant que el fa dife­rent. El van assas­si­nar perquè era inde­pen­den­tista. Era de Mau­lets i tenia relació amb el PSAN. La filo­so­fia del Movi­ment con­tra la Into­lerància és la de la defensa dels drets humans en el seu con­cepte més uni­ver­sal. Gui­llem és altra cosa. És la defensa, radi­cal, de la iden­ti­tat naci­o­nal cata­lana, sense que això supose dei­xar de res­pec­tar i tole­rar els altres. El Movi­ment con­tra la Into­lerància no aplica eixe sen­tit. Però coin­ci­dim: l'ésser humà està per damunt de tot, cap ide­o­lo­gia no val la mort de ningú. Lamen­ta­ble­ment l'informe Raxen cons­tata que la violència de signe ultra con­ti­nua al dia.»

–«Hi ha un gran sedi­ment anti­de­mocràtic, major que en cap altre lloc. Les bom­bes con­tra Joan Fus­ter i la quan­ti­tat d'agres­si­ons que es produïren en la tran­sició van ser la mani­fes­tació d'una violència fei­xista que encara hui per­dura sense que es produïsca cap reacció ins­ti­tu­ci­o­nal.»

–«En plena democràcia costa assu­mir que els ide­als polítics et poden cos­tar la vida. Però entrava dins del pos­si­ble. Els cata­la­nis­tes han sigut i con­ti­nuen sent vícti­mes ben iden­ti­fi­ca­bles. A mesura que Gui­llem aug­men­tava el seu com­promís i acció política, més perill hi vèiem, i ens feia patir. Sovint tor­nava a casa mar­cat per les topa­des amb grups de la ultra­dreta. La violència exis­tent era un fet encara que no eixia a la llum pública. Tot es reduïa a ‘bara­lles entre grups de joves' o es deia que era cosa de ‘tri­bus urba­nes'.»

–«Haguera com­por­tat la denúncia explícita, per part d'un tri­bu­nal, de l'existència d'orga­nit­za­ci­ons para­mi­li­tars, nazis i fei­xis­tes empa­ra­des per la poli­cia i les ins­ti­tu­ci­ons polítiques. Però no vol­gue­ren entrar en eixa via d'inves­ti­gació i s'anà a jut­jar estric­ta­ment l'auto­ria de la gani­ve­tada. S'esforçaren molt a des­po­li­tit­zar el crim del meu fill. El reco­nei­xe­ment del seu assas­si­nat per la seua militància naci­o­na­lista era traure a la llum les misèries de la tran­sició valen­ci­ana, l'opressió del fet iden­ti­tari amb els pac­tes de Manuel Bro­seta i Emili Attard que ens abo­ca­ren a un esta­tut de segona, i al con­flicte no resolt de l'ano­me­nada Bata­lla de València que ha ser­vit d'ali­ment al man­te­ni­ment de l'entra­mat fei­xista.»

–«Té un fil abso­lu­ta­ment directe. El bla­ve­risme, el GAV, Espa­nya 2000, Ali­anza Naci­o­nal, Demo­cra­cia Naci­o­nal, etcètera... són el mateix. La con­nexió és clara. Tots arran­quen de la teo­ria del falan­gisme: la uni­tat d'Espa­nya és fona­men­tal, per damunt de les regi­ons, i els qui vul­guen tren­car-la i no facen seus els símbols espa­nyols, són els seus ene­mics.»

–«Les vícti­mes de crims fei­xis­tes només tenim el suport dels més pròxims i algu­nes orga­nit­za­ci­ons d'esquerra, però no de les ins­ti­tu­ci­ons. La sen­sació d'impu­ni­tat és total. La llei de par­tits polítics, per exem­ple, s'aplica només a l'esquerra abert­zale, però també hau­ria de ser­vir per il·lega­lit­zar els par­tits de l'extrema dreta que tam­poc no con­dem­nen la violència i fan apo­lo­gia del geno­cidi.»