Política
Muriel Casals
PRESIDENTA D'ÒMNIUM
“No ens vendrem per un plat de llenties”
“Pactar no ens inspira cap confiança i hi ha molta il·lusió per l'estat propi”
“S'ha de fer el més aviat millor, però si l'Estat no ho permet, no es pot descartar la declaració unilateral”
Polèmica
Arran de la publicació del seu llibre, Casals està concedint diverses entrevistes. Abans d'atendre aquest diari, va parlar amb l'Agència Catalana de Notícies i va dir que entendria que s'ajornés la consulta més enllà del 2014: “Entenem que hi poden haver circumstàncies polítiques que facin modificar el calendari”, va ressaltar. Va apuntar, però, que serien crítics si s'aparqués. Aquestes paraules van provocar un gran enrenou i hores després Òmnium va difondre un comunicat per matisar-les. Segons l'associació, “en cap cas considerem ajornable la celebració d'una consulta. És més, per les difícils circumstàncies del país, considerem prioritari que es faci la consulta com a molt a tard l'any que ve”
Que el partit del govern i el principal de l'oposició diguin el mateix dóna
molta, molta
força al procés
Pertànyer a la zona euro suposa perdre sobirania, però per a Catalunya hi ha més avantatges que desavantatges
Si ens donen el pacte fiscal? I tant que agafarem els diners, però reitero que
el procés és
inaturable
La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, acaba de publicar La fam i l'orgull. Un país que s'ha aixecat (Ara Llibres) en què analitza detalladament el passat i el present de la societat catalana i parla dels escenaris de futur encaminats cap a l'estat propi.
Vostè escriu que molts cops ens ha faltat orgull i que hem estat massa passius amb el dèficit fiscal. Aquest panorama ha canviat definitivament?
Crec que sí. Estem en un moment històric de canvi de paradigma pel que fa a la nostra actitud i la manera d'afrontar la situació. Durant molts anys ens hem definit com una nació sense estat i ara volem ser una nació amb estat. Hem observat l'estat on ara estem i hem comprovat que no funciona. Això no ho havíem dit mai d'una manera tan contundent.
Quan es va produir el canvi?
Sobretot, l'estiu del 2010. La manifestació va significar un canvi de llenguatge (...) Tant des d'un punt de vista econòmic com polític, es va veure com les grans institucions espanyoles no consideraven els catalans com a propis. I per ser espanyols de segona, el que hem de fer és ser plenament catalans. A partir d'aquí va sortir la proposta de ser un estat dins d'Europa.
Arran de la crisi de Xipre, han sortit algunes veus, com la del president d'ERC, Oriol Junqueras, que posen en dubte que una Catalunya independent hagi d'estar dins la Unió Europea. Què n'opina?
L'euro ens protegeix. És veritat que pertànyer a la zona euro té unes restriccions amb una pèrdua de sobirania, però per Catalunya hi ha més avantatges que desavantatges. També és cert que fora de la Unió Europea no ens moriríem, com per exemple Noruega, però crec que és millor ser-hi.
En el llibre compara el procés amb la preparació d'un bon sopar. Explica que l'Estat ens intentarà confondre per no arribar al lloc de l'àpat o ens oferirà entrepans com a alternativa. Creu que hi haurà sectors que cauran en el parany i es deixaran comprar per Espanya?
Ho veig difícil. Primer de tot, és complicat que ens puguin oferir una alternativa atractiva, perquè en aquests moments l'Estat espanyol no està en disposició de fer ofertes gaire brillants ni des del punt de vista econòmic ni de la identitat. Les bases dels grans partits espanyols no els ho permetrien. Tampoc veig que els catalans estiguem disposats a vendre'ns per un plat de llenties, perquè hi ha molta il·lusió per ser un estat i ara no ens conformarem amb menys. La dinàmica cap a la independència està prou encarrilada perquè no descarrili.
I si ara ens donen el pacte fiscal, el fervor independentistes podria baixar?
Serà com una mena d'impasse, però insisteixo que el procés és inaturable. Si ens ofereixen diners els hem d'agafar? I tant, i continuarem reclamant-ne més, perquè recordem que són diners que ens deuen. Estem, però, molt escamats amb l'Estat espanyol i els seus incompliments. Pactar no ens inspira confiança.
El govern espanyol ja ha posat en marxa la maquinària per posar la por al cos de la gent sobre la independència. Com es pot revertir aquesta situació?
És una tasca que estem fent des d'Òmnium i des d'altres entitats sobiranistes. Per exemple, hem posat en funcionament la pàgina web Elclauer.cat, on pots buscar informació per desmuntar aquestes pors. Les pensions estan en perill? Ho estan si continuem dins d'Espanya. Amb un estat propi, no. Amb l'aportació dels impostos i de les cotitzacions a la Seguretat Social derivades de l'activitat econòmica catalana n'hi ha més que prou per pagar-les.
Una altra tasca d'Òmnium és estendre el sobiranisme cap a l'àrea metropolitana. Com s'articula aquesta feina?
Estem dedicant esforços a fer arribar la nostra veu i a parar l'orella en algunes parts dels territoris que viuen, a vegades, al marge de la catalanitat. Llocs on la gent triaria espontàniament ser espanyol, perquè ser català no ha estat publicitat i espanyol, sí. Però fer un país nou és una aventura fantàstica. A una persona que sigui passiva respecte al procés, li pots dir que s'incorpori i que podrà decidir com serà el país del futur.
El pacte de govern entre CiU i ERC fixa el 2014 com l'horitzó per celebrar la consulta. Seria partidària d'avançar-la? O d'endarrerir-la?
S'ha de fer el més aviat millor, perquè aquest estat de tensió s'ha de resoldre i una bona manera és a través de la consulta. Els polítics han de fixar el calendari i la societat hem d'estar al costat i exigir-ne el compliment.
I que se celebri més enllà de l'any 2014?
Complicat. Però són els polítics els que tenen arguments per dir-nos que s'ha de fer demà passat com per dir que ho hem de fer el dia després de demà passat. Des de la societat no hem d'obcecar-nos amb un punt del calendari, però sí mantenir-nos ferms en el fet que la consulta s'ha de fer el més aviat possible.
I si l'Estat no ens deixa convocar el referèndum?
Haurem de buscar una alternativa. El govern es trobarà davant del dilema de complir la legalitat espanyola o satisfer la legitimitat democràtica catalana. L'última paraula la tenen les institucions espanyoles. Si s'entesten a dir que no ens haurem de saltar la legalitat. La humanitat ha progressat quan hi ha hagut un grup de persones que s'han saltat les lleis, com als anys 60, quan uns senyors i senyores de color negre van dir que no s'asseurien més al final dels autobusos; o quan grup de joves no van voler fer el servei militar o quan unes dones van anar en contra de la llei que no els deixava votar. Els ciutadans sí que haurem de ser molts ferms amb el govern i preguntar-los si estan amb nosaltres o amb la llei espanyola.
Una opció seria la declaració unilateral d'independència?
És una possibilitat, que no es pot descartar. I després s'hauria de convocar un referèndum per ratificar-la. La consulta al poble és un actiu molt important.
Aquesta setmana es compleixen cent dies del pacte CiU-ERC. Quina valoració en fa?
Que el partit del govern i el principal de l'oposició diguin el mateix dóna molta, molta força al procés. És preferible això al fet que hi hagi un sol partit independentista. Que l'anhel de la independència sigui repartit, no només en CiU i Esquerra, sinó també en la CUP o en militants del PSC i ICV és molt positiu.
Hi ha sectors que demanen que ERC entri al govern perquè així sigui més fort.
És un tema polític que ells han de resoldre, però el govern pot ser molt fort amb una coalició o pot sortir reforçat des d'una oposició lleial.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.