“No ens vendrem per un plat de llenties”

Crec que sí. Estem en un moment històric de canvi de paradigma pel que fa a la nostra actitud i la manera d'afrontar la situació. Durant molts anys ens hem definit com una nació sense estat i ara volem ser una nació amb estat. Hem observat l'estat on ara estem i hem comprovat que no funciona. Això no ho havíem dit mai d'una manera tan contundent.

Sobretot, l'estiu del 2010. La manifestació va significar un canvi de llenguatge (...) Tant des d'un punt de vista econòmic com polític, es va veure com les grans institucions espanyoles no consideraven els catalans com a propis. I per ser espanyols de segona, el que hem de fer és ser plenament catalans. A partir d'aquí va sortir la proposta de ser un estat dins d'Europa.

L'euro ens protegeix. És veritat que pertànyer a la zona euro té unes restriccions amb una pèrdua de sobirania, però per Catalunya hi ha més avantatges que desavantatges. També és cert que fora de la Unió Europea no ens moriríem, com per exemple Noruega, però crec que és millor ser-hi.

Ho veig difícil. Primer de tot, és complicat que ens puguin oferir una alternativa atractiva, perquè en aquests moments l'Estat espanyol no està en disposició de fer ofertes gaire brillants ni des del punt de vista econòmic ni de la identitat. Les bases dels grans partits espanyols no els ho permetrien. Tampoc veig que els catalans estiguem disposats a vendre'ns per un plat de llenties, perquè hi ha molta il·lusió per ser un estat i ara no ens conformarem amb menys. La dinàmica cap a la independència està prou encarrilada perquè no descarrili.

Serà com una mena d'impasse, però insisteixo que el procés és inaturable. Si ens ofereixen diners els hem d'agafar? I tant, i continuarem reclamant-ne més, perquè recordem que són diners que ens deuen. Estem, però, molt escamats amb l'Estat espanyol i els seus incompliments. Pactar no ens inspira confiança.

És una tasca que estem fent des d'Òmnium i des d'altres entitats sobiranistes. Per exemple, hem posat en funcionament la pàgina web Elclauer.cat, on pots buscar informació per desmuntar aquestes pors. Les pensions estan en perill? Ho estan si continuem dins d'Espanya. Amb un estat propi, no. Amb l'aportació dels impostos i de les cotitzacions a la Seguretat Social derivades de l'activitat econòmica catalana n'hi ha més que prou per pagar-les.

Estem dedicant esforços a fer arribar la nostra veu i a parar l'orella en algunes parts dels territoris que viuen, a vegades, al marge de la catalanitat. Llocs on la gent triaria espontàniament ser espanyol, perquè ser català no ha estat publicitat i espanyol, sí. Però fer un país nou és una aventura fantàstica. A una persona que sigui passiva respecte al procés, li pots dir que s'incorpori i que podrà decidir com serà el país del futur.

S'ha de fer el més aviat millor, perquè aquest estat de tensió s'ha de resoldre i una bona manera és a través de la consulta. Els polítics han de fixar el calendari i la societat hem d'estar al costat i exigir-ne el compliment.

Complicat. Però són els polítics els que tenen arguments per dir-nos que s'ha de fer demà passat com per dir que ho hem de fer el dia després de demà passat. Des de la societat no hem d'obcecar-nos amb un punt del calendari, però sí mantenir-nos ferms en el fet que la consulta s'ha de fer el més aviat possible.

Haurem de buscar una alternativa. El govern es trobarà davant del dilema de complir la legalitat espanyola o satisfer la legitimitat democràtica catalana. L'última paraula la tenen les institucions espanyoles. Si s'entesten a dir que no ens haurem de saltar la legalitat. La humanitat ha progressat quan hi ha hagut un grup de persones que s'han saltat les lleis, com als anys 60, quan uns senyors i senyores de color negre van dir que no s'asseurien més al final dels autobusos; o quan grup de joves no van voler fer el servei militar o quan unes dones van anar en contra de la llei que no els deixava votar. Els ciutadans sí que haurem de ser molts ferms amb el govern i preguntar-los si estan amb nosaltres o amb la llei espanyola.

És una possibilitat, que no es pot descartar. I després s'hauria de convocar un referèndum per ratificar-la. La consulta al poble és un actiu molt important.

Que el partit del govern i el principal de l'oposició diguin el mateix dóna molta, molta força al procés. És preferible això al fet que hi hagi un sol partit independentista. Que l'anhel de la independència sigui repartit, no només en CiU i Esquerra, sinó també en la CUP o en militants del PSC i ICV és molt positiu.

És un tema polític que ells han de resoldre, però el govern pot ser molt fort amb una coalició o pot sortir reforçat des d'una oposició lleial.