Els neonazis posen la justícia alemanya en evidència
El procés contra una assassina d'immigrants s'empantanega amb una xarxa solidària de presos ultres
A una setmana del judici, el govern de Merkel lluita contra la imatge d'un estat racista
Són pocs, però ben avinguts. Els 10.000 neonazis violents que es calcula que hi ha a Alemanya –país de 82 milions d'habitants– no abandonen els coreligionaris. Hi ha una xarxa anomenada AD Jail Crew (AD, per Aryan Defense, Equip de la Presó, fundat el 20 d'abril del 2012, aniversari de la mort d'Adolf Hitler) que es comunica amb els presos i els ofereix ajuda mitjançant anuncis en clau publicats en revistes de motards.
Entre les persones a qui s'adreça un dels seus membres –identificat com a Bernd, de 38 anys i entre reixes a Colònia– hi ha Beate Zschäpe, l'única supervivent del grup Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), responsable de la mort entre el 2000 i el 2007 de vuit immigrants turcs, un de grec i una agent de la policia.
L'existència de la xarxa solidària per als presos va sortir a la llum aquest dimarts al diari sensacionalista Bild i sense que, fins ara, s'hagi pogut aclarir fins a quin punt era efectiu aquest ajut ni tampoc si Zschäpe va rebre mai cartes de Bernd a la presó on està en règim d'aïllament total.
Una incògnita més en la història vergonyant de l'NSU, un grup de neonazis l'existència del qual era coneguda per la policia des del final dels anys 90, però que per a l'opinió pública no va existir fins que, el novembre del 2011, els dos companys de Zschäpe es van suïcidar a trets en un cotxe caravana. Immediatament després, ella va fer volar la casa on vivien tots dos i aleshores va anar a la policia.
Es va obrir així la caixa dels trons. Resulta que el grup era el responsable d'uns assassinats en sèrie que mai no s'havien investigat, perquè es consideraven “crims entre màfies estrangeres”. I va resultar, també, que part del material arxivat sobre el grup s'havia destruït, sense que ningú sàpiga exactament per què.
La cancellera, Angela Merkel, va pronunciar la paraula “vergonya” i va haver d'admetre que a Alemanya existeix un terrorisme ultradretà.
Un any i mig després dels avergonyiments públics, algunes dimissions policials i promeses de fer-ho millor, la justícia s'enreda en les seves potes i impedeix l'entrada al judici a mitjans turcs i grecs, amb l'argument que les places reservades a la premsa (50) ja estaven adjudicades.
Gestions diplomàtiques
Ni les protestes d'Ankara ni tampoc les solucions ofertes per col·legues periodistes alemanys, disposats a cedir-los els seus llocs a la sala, han desbloquejat la situació. El govern insisteix que no pot fer-hi res, perquè és cosa de la justícia. Però el ministre d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle, intensifica les gestions diplomàtiques perquè, com a mínim, sí que hi entri el cos consular turc i grec.
El judici comença el dimecres dia 17. De la “vergonya” per les negligències o connivència policial s'ha passat a la incredulitat per les explicacions de la justícia. I, enmig de tot això, el Bild surt amb la història de la xarxa solidària i els missatges xifrats.
A Alemanya no es permet la presència de càmeres dins dels judicis. A Zschäpe no se l'ha vista ni escoltada des que va ingressar a la presó preventiva. L'expectació creix. I el degoteig d'informacions sobre els neonazis alemanys o les negligències de la policia és diari.