El príncep ignorat
Felip de Borbó va ser rebut amb fredor pels gironins en la primera visita oficial a la ciutat com a príncep de Girona, avui fa vint-i-tres anys
Els independentistes van manifestar-se per mostrar-li el seu rebuig, tot i els severs controls policials
Les institucions van voler-li fer sentir l'escalfor que el poble li va negar
Hi havia controlsa tots els punts d'accés a la plaça del Vi: el pont de Pedra, la plaça Catalunya, la Rambla...
Avui fa vint-i-tres anys que l'hereu de la corona espanyola, Felip de Borbó, va venir per primera vegada en visita oficial a Girona. Aquell 21 d'abril del 1990 va passar poques hores a la ciutat. Les justes per visitar l'ajuntament, fer i escoltar discursos institucionals, sortir al balcó, signar el llibre d'honor, anar a la catedral i a Les Àligues i marxar després de dinar cap a Barcelona.
La ràpida visita de Felip de Borbó, però, posseïdor per drets dinàstics del títol de príncep de Girona, va trasbalsar la ciutat. La capacitat d'alterar la vida normal de la ciutadania no se li pot negar a la institució reial i, en concret, al príncep Felip, que els darrers anys ha vingut sovint —massa, per a alguns— amb motiu d'actes de la fundació que du el seu nom.
Aquell dissabte gris i plujós del 1990, la Policía Nacional i agents de paisà van pràcticament assetjar la plaça del Vi i rodalia. Curiosos, antimonàrquics i també alguns monàrquics van haver de passar diversos cordons policials per arribar fins a l'ajuntament de Girona. I no tots ho van aconseguir: “No ens deixaven entrar banderes ni pancartes, ni entrar grups grans. Ens vam haver de separar per parelles i intentar passar els controls.” Ho explica Joan Daunis, antic militant del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) i un dels protagonistes d'aquell dia a causa de la repressió policial que va haver-hi.
Segons testimonis de l'època, la vinguda del Borbó va servir per posar d'acord moviments independentistes i politicosocials almenys en una cosa: el rebuig a la presència del príncep a la ciutat. Es van fer cartells, editar fulletons, repartir xiulets i adhesius... Tot plegat contra la visita del Borbó. Es va fer molt soroll, tot i que amb més o menys èxit es va intentar emmudir-lo des de les institucions. Una immensa majoria de la població es va quedar a casa, indiferent a la visita de Felip.
Sentiments divergents
“Fredor popular i calor institucional”, va titular El Punt Diari l'endemà de la visita. A més d'una fotografia del príncep saludant, completava la portada una vinyeta de JAP en què es veu el príncep somrient, amb cara d'encantat, sota un paraigua que li aguanta l'alcalde Nadal, que es mulla i té una expressió entre conformada, trista i emprenyada pel paper que li toca representar. El dibuix expressa amb molta exactitud el que va passar aquell 21 d'abril. Les institucions –Ajuntament, Diputació i Generalitat– van intentar donar escalfor a l'hereu, mentre intentaven aixoplugar-lo de la realitat del carrer: una part del poble s'oposava a la visita i a una altra part, segurament la immensa majoria, li era indiferent. De favorables, no n'hi havia massa. La majoria eren dins la sala de plens i potser més per l'interès polític o econòmic de la visita que per sentiment.
L'embut policial
De controls n'hi havia a tots els punts d'accés a la plaça del Vi: el pont de Pedra, la plaça Catalunya, la Rambla, el pont de Sant Agustí,
el Barri Vell... La contundència policial va provocar diversos incidents. Una dona gran, per exemple, va ser colpejada per un policia a l'entrada del pont de Pedra perquè feia onejar una bandera republicana just quan el cotxe del príncep passava per davant. D'altres persones van ser registrades diverses vegades i se'ls van requisar elements considerats perillosos i subversius: xiulets, pancartes, banderes... Fins i tot fanalets. És el cas de la CUPA d'Arbúcies que, encapçalada per l'alcalde del municipi, Jaume Soler, va anar a rebre el príncep com qui va a esperar els Reis d'Orient. Evidentment, els agents no els van deixar entrar amb el que devien considerar un element de mofa al seu príncep. De fet, es va fins i tot barrar el pas a algunes persones perquè van parlar en català als agents que els volien registrar. Soler culparia més tard l'alcalde de Girona Joaquim Nadal de la contundència de l'actuació policial, alhora que el felicitava, irònicament, de l'èxit institucional de la visita. Nadal va rebre amb total indiferència les acusacions de Soler, que va arribar a demanar-li la dimissió.
Els detinguts
La sortida del príncep al balcó de l'ajuntament per saludar va ser un dels moments àlgids de la visita, des del punt de vista ciutadà. En el moment en què va sortir, la cobla Ciutat de Girona va tocar —“oportunament”, diuen les cròniques— la Santa Espina, que va ofegar la barreja de crits, xiulets i aplaudiments. Aquí van començar les patacades. Els xiulets dels uns i els crits dels altres van rebre la resposta dels policies que hi havia a la plaça. Soler i d'altres van rebre diversos cops de porra. A Daunis i Jordi Miralles (també del PSAN) els van tirar a terra i se'ls van endur estirant-los. “Jo anava cridant “Independència!” fins que em van tapar la boca per fer-me callar”, explica Daunis. Els van posar en un furgoneta policial i els van estirar a terra, flanquejats a dreta i esquerra per policies que els van ventar unes quantes coces mentre els ordenaven que callessin. Els dos detinguts van ser duts a la que encara és comissaria de la Policía Nacional, a prop de la pujada de Montjuïc, on van ser retinguts “tres o quatre hores”. A la porta de les dependències policials, es van anar concentrant manifestants que exigien l'alliberament de Daunis i Miralles. L'advocat Manel Mir es va encarregar de gestionar la posada en llibertat de tots dos.
Mentrestant el príncep i el seguici institucional van continuar amb el programa, condicionat per la meteorologia. Tot i el control policial, a darrera hora, es va aconseguir penjar una pancarta de rebuig a la visita en un dels carrers del Barri Vell pels quals va passar el cotxe del príncep.
L'acte institucional
Els polítics catalans ja es temien una resposta airada de la ciutadania a la visita i per això els partits parlamentaris havien signat un document en què demanaven als gironins que rebessin l'hereu de la Corona amb cordialitat i educació. Passada la visita, l'alcalde de Girona va considerar que el desplegament policíac havia estat oportú “vist el clima d'intimidació que es va crear abans”.
Pel que fa a la recepció oficial al saló de plens, van parlar l'alcalde Nadal, el president Pujol i el príncep Felip. Entre Nadal i Pujol van fer bàsicament un repàs ràpid a la història de la ciutat, Catalunya i l'origen del títol de príncep de Girona, però afegint-hi reivindicacions sobre les especificitats catalanes: “Girona ha estat una peça clau —i aspira a continuar sent-ho— del procés de formació i desenvolupament de Catalunya com una autèntica comunitat nacional; una comunitat amb llengua pròpia, amb una cultura important i amb una personalitat econòmica i social específica”, va dir l'alcalde. Per la seva banda, Pujol va dir: “La Catalunya que forma part d'Espanya no pot ser un tros de Catalunya només, o un tros de la seva història, ni una versió particular, sinó que ha de ser tota ella.” El discurs del príncep va nedar en l'habitual ambigüitat i banalitat dels discursos de la casa reial.
Una relació que no millora
Vint-i-tres anys després, Felip ve per Girona més que abans —als actes que organitza la Fundació Príncep de Girona—, l'Ajuntament el continua tractant amb la deferència del càrrec que ostenta casant, d'una manera per a molta gent difícil d'entendre, els sentiments independentistes de l'actual alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, amb les obligacions i formalitats institucionals. Mentrestant, al carrer, la desafecció i el rebuig cap a la monarquia creixen. Les seves visites són rebudes sempre amb protestes. La CUP ha presentat recentment una moció al ple proposant que es deixi de reconèixer el títol de príncep de Girona i que la casa reial renunciï al títol, canviar el nom de la fundació per un altre més arrelat al territori i declarar Girona moralment exclòs del domini de la monarquia espanyola. La CUP i ICV van votar-hi a favor, però la moció no va prosperar pels vots en contra de CiU, PSC i PP.