Escac als terroristes

Un milió d'habitants es tanquen a casa per ordre policial

Els Tsarnaev van arribar als EUA fugint de la guerra a Txetxènia

La petita localitat de Watertown (Massachusetts), de poc més de 30.000 habitants, es va convertir ahir en un fortí, encerclada per unes forces de seguretat que buscaven sense descans, porta per porta, Dzhokhar Tsarnaev, un dels presumptes autors de l'atemptat terrorista de dilluns.

Prop d'un milió d'habitants de l'àrea metropolitana de Boston es van atrinxerar a casa seguint les ordres dels agents de policia, fortament armats, que van paralitzar la regió per facilitar la cerca de Tsarnaev i impedir-ne, alhora, la fugida. Les forces de seguretat van aturar durant hores el servei del transport metropolità de Boston, incloent-hi trens, autobusos i metro.

El Departament de Justícia de l'estat va anunciar el tancament de diversos tribunals i de moltes de les oficines de l'àrea i els negocis van haver de tancar per ordre policial. Tot plegat, va convertir en pràcticament un desert fins i tot Boston, una ciutat de més de 600.000 habitants.

La intensa caça del sospitós de l'atemptat va ser precedida per una nit caòtica i violenta com a conseqüència de la divulgació, per part de l'FBI, de les imatges en fotografies i vídeos dels dos autors de l'atemptat, Dzhokhar Tsarnaev, un jove de tan sols 19 anys resident de Cambridge i nacionalitzat nord-americà, i el seu germà Tamerlan, de 26 anys, i exboxejador amateur. Tots dos provinents del Caucas rus. Tamerlan, a qui el Departament d'Immigració dels Estats Units va negar la ciutadania en tenir antecedents per violència domèstica, va morir a mans de la policia durant una frenètica persecució.

La nit de dijous, hora de l'est nord-americà, els dos homes més buscats del país van atracar un establiment i van assassinar un guarda de seguretat de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, segons va explicar el fiscal del comtat de Middlesex. Poc després, els germans van obligar un home a sortir del seu cotxe i, amb una pistola, li van robar el vehicle. L'home va explicar als agents que, abans de deixar-lo anar, els joves li van assegurar que eren els responsables de l'atemptat de Boston.

Les forces de seguretat van iniciar aleshores una persecució per carretera en què els joves no van dubtar a disparar i llançar explosius a la policia. Enmig del caos, els agents van aconseguir abatre Tamerlan, que duia un cinturó d'explosius lligat al cos. Dzhokhar va ser capaç de fugir i amagar-se, presumiblement, al poble de Watertown. Els agents van encerclar una casa de Cambridge on haurien viscut els germans, van prendre en custòdia dos habitants, no tractats ara com ara com a sospitosos, i van realitzar explosions controlades per mesures de seguretat. La policia sostenia que, durant la fugida, els germans haurien pogut plantar bombes trampa per colpejar els perseguidors. Les investigacions seguien, però la policia va anunciar que no cercava més còmplices de l'atemptat en la marató de Boston.

La identificació, la mort de Tamerlan i la recerca de Dzhokhar no han respost, però, la pregunta que l'atemptat encara ha deixat en l'aire. Per què? Tot al llarg del dia d'ahir, desenes de testimonis van permetre als mitjans i als agents de seguretat configurar la personalitat dels dos germans, dos joves que, aparentment, duien una vida normal als EUA, malgrat ser refugiats d'una regió conflictiva. Tamerlan era boxejador esquerrà de pes pesant que havia representat la regió de Nova Anglaterra en competicions nacionals i que anhelava, asseguren els coneguts, combatre en nom dels EUA, en lloc de la seva Rússia natal.

Per la seva banda, Dzhokhar és un jove amant de l'skate i el rap que havia rebut una beca de 2.500 dòlars de la ciutat de Cambridge, localitat on s'havia integrat. Tots dos eren força actius en xarxes socials tant nord-americanes com russes.

La família Tsarnaev, d'origen txetxè, va arribar als EUA el 2002 fugint del conflicte a la regió. De fet, els pares dels germans havien viscut al Kirguizistan, on va néixer Dzhokhar, tot i que la guerra entre Txetxènia i Rússia els va impedir tornar a casa. La majoria de la família continua residint als EUA, amb l'excepció del pare, que finalment va tornar a Rússia.

De fet, un dels oncles dels nois, també resident als EUA, va comparèixer davant les càmeres de les televisions nord-americanes, que el perseguien per obtenir més detalls de les vides dels nebots. L'home, visiblement nerviós i afectat per la invasió de micròfons i per l'inesperat protagonisme, es va limitar a repetir que feia tres anys que no els veia i que no tenia cap coneixement de l'evolució personal que havien fet al nou país de residència.