El govern troba la llei Wert un “despropòsit” inaplicable

Una disputa per Montesquieu és una disputa per la legitimitat democràtica. I si primer va ser José Ignacio Wert qui, en referència al projecte de reforma educativa que divendres va aprovar l'executiu de Mariano Rajoy, va apel·lar al pare de la separació de poders en recordar que les lleis són l'expressió de la voluntat popular; ahir, el portaveu del govern, Francesc Homs, va replicar que és el ministre d'Educació qui “decapita” Montesquieu –que va morir al llit, que consti– en voler que a Catalunya “una minoria s'imposi a una majoria”.

La imposició és la de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMQE), en fase de projecte i que comença ara la seva tramitació parlamentària, i que el govern té clar que vulnera les seves competències exclusives en aquest terreny i dinamita el consens sobre el qual es fonamenta el model educatiu català. Un model, a més, d'èxit i avalat pel Tribunal Constitucional (TC), va vindicar Homs, que va esgrimir dades del 2010 provinents del mateix ministeri que encapçala Wert: “El coneixement del castellà a Catalunya al final de l'etapa de l'ensenyament obligatori està per sobre de la mitjana espanyola”, va insistir.

Per l'executiu català, aquesta dada per si sola prova que el que busca el govern del PP amb la reforma no és ni garantir l'ensenyament en castellà ni millorar la qualitat educativa, sinó la “politització total” i la supeditació dels criteris pedagògics als seus interessos partidaris. “És evident que la iniciativa no és neutra”, va asseverar Homs en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, advertint el que és obvi: que pot enverinar encara més les ja tibants relacions entre els de Mas i els de Rajoy, que darrerament s'ha escenificat que s'havien relaxat, i que són com la prima de risc: fins i tot en fase de presumpte relax tenen la tensió pels núvols.

La resposta del govern a l'ofensiva de Wert, en tot cas, i més enllà de les etzibades verbals, només es concreta de moment en la convocatòria d'una cimera d'aquestes que han esdevingut recurrents en aquesta legislatura, i en la presentació d'esmenes en la tramitació de la llei. Un eventual recurs al TC quedaria pendent fins al moment en què s'aprovés la reforma, que és quan s'escauria. I també l'incompliment de la norma, més que una possibilitat: ahir Homs ja va considerar que la llei, a més d'un “despropòsit pensat per quedar bé amb determinats sectors”, és “operativament impossible” i “no té recorregut en la seva aplicació”.

Pel que fa a la reunió, la previsió és fer-la entre divendres i dimarts vinents, i tornar a convocar-hi els representants de la comunitat educativa i els grups parlamentaris que van assistir a la que es va fer el 12 de desembre en defensa de la immersió com a reacció al primer anunci dels plans de Wert de retocar el marc normatiu en l'ensenyament. L'objectiu és fer un front comú, vertebrar una resposta unitària o com li vulguin dir. Com es va fer al desembre sense que servís per aturar res, però, a més, sense quòrum, per ara: ahir, ERC a banda, tota l'oposició, també el PSC i ICV, partidaris de fer pinya per la immersió, va considerar innecessària la cimera. Però ja s'ha dit: la disputa és, també, per la legitimitat.