Catalunya es rebel·la
El govern clama contra la recentralització que traspua la reforma de l'administració pública del PP i li exigeix que doni exemple liquidant ministeris
Rajoy descarrega en els territoris el gros de la reducció i l'eliminació d'institucions
No se senten al·ludits. Diversos membres de l'executiu català, encapçalats per Artur Mas, van respondre a l'informe estatal per aprimar els territoris que el primer que ha de donar exemple en l'eliminació de duplicitats és el govern de Rajoy desfent-se d'organismes, com ara els ministeris d'Educació i Cultura o el de Sanitat. “Les lliçons les donen totes, però els deures no els fan”, es queixava ahir el president. “L'Estat té ministeris sencers, amb centenars de funcionaris, que ja no tenen competències perquè aquestes estan traspassades, i, tot i això, no se suprimeixen”, sentenciava. Una tesi que va compatir la vicepresidenta, Joana Ortega, que, a més, reblava que no s'atendran els suggeriments, malgrat que el document apunta directament a Catalunya com el territori que, amb 378 organismes (22% del total), encapçala el rànquing, i avisa que, juntament amb Andalusia, és la que té més marge per retallar. El govern, però, no té intenció d'acceptar les propostes que s'inclouen en l'estudi de dos mil folis que dijous analitzarà el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i pel qual fins al 20015 les administracions hauran d'estalviar 6.500 euros; si bé el gros del sacrifici d'entitats i de personal l'hauran d'assumir els territoris.
El Ministeri d'Hisenda ha decidit enviar-lo a aquest fòrum perquè els consellers econòmics vagin prenent nota sobre què és el que poden suprimir en els seus pressupostos, tenint en compte que fer cas o no de les propostes computarà a l'hora de negociar l'objectiu de dèficit i quan es passi l'examen del seu compliment.
Lleialtat institucional
Això sí, Cristóbal Montoro insistia ahir, després de la reunió del Consell de Ministres, que no es tracta ni de pressionar ni de coaccionar, sinó que més aviat espera que els territoris s'avinguin a aprimar la seva estructura per una qüestió “de lleialtat institucional”. Hisenda procurava exhibir la part amable i dialogant, dissimulant que –tal com havia insinuat el dia anterior Montoro– quan els convingui collaran els territoris perquè acceptin eliminar organismes que es consideren sensibles per la via de l'ofec econòmic.
Tot i així, i amb vista a la reunió del CPFF, el conseller Mas-Colell volia deixar clar que Catalunya “mai no tornarà cap competència”, alhora que qualificava l'informe d'un pla “per engreixar l'administració estatal” laminant l'autogovern.
Crítiques dels partits
A banda del govern, a formacions catalanes com ara ERC, ICV i la CUP tampoc no els va passar per alt el rerefons centralitzador de la reforma i en tots els casos subratllaven la necessitat de no tenir-la en compte, sobretot perquè, segons denunciaven, a més de destruir serveis bàsics també es pretén eliminar les entitats que vetllen per la democràcia. Els últims a afegir-se a la llarga llista d'organismes i institucions en qüestió han estat el Consell de Garanties Estatutàries i la Comissió Jurídica Assessora.
I mentre que des de Catalunya es rebutjava l'afany recentralitzador de la reforma, el Consell de Ministres confirmava que aquesta és, precisament, la veritable filosofia del document. Des de l'Estat s'estalvia més i es treballa millor, és el principal missatge que transmet l'informe. La vicepresidenta de l'executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ho resumia amb la següent reflexió: “Som un estat massa descentralitzat i cal fer polítiques de país tots junts.” L'objectiu és, doncs, potenciar les conferències sectorials i incentivar la coordinació entre executius. La intenció de Rajoy, però, no només topa amb Catalunya, sinó també amb territoris del seu mateix signe, com ara el País Valencià o Andalusia, des d'on s'avisa que no renunciaran a les seves institucions.
Un Consell d'Estat per a tothom
Del cafè per a tothom, a un únic organisme per a tothom. Una opa al model autonòmic. L'informe encarregat a la comissió d'experts de l'administració ho té clar: la descentralització ha funcionat quan les arques eren plenes, però, ara que els recursos són escassos, l'única manera que consideren vàlida per optimitzar-los és que l'Estat torni a exercir de mestre de cerimònies en tots els àmbits, des d'oferir el Consell d'Estat per suprimir els òrgans consultius autonòmics, fins a la proposa de aprimar els parlaments, de suprimir el Síndic de Greuges o de compartir una central de contractació o de licitació pública, o bé eliminar els centres d'estudis d'opinió o meteorològics. Tot servit des de Madrid amb una administració que creixerà en detriment d'estructures que, com en el cas català, són a l'Estatut després de superar el filtre del Constitucional.
