Dades i xifres per desmentir Montoro

“Qui punyeta finança a qui?”, va etzibar Artur Mas des del Brasil, indignat amb la supèrbia de Cristóbal Montoro. El president de la Generalitat té clar que “és Catalunya qui finança Espanya des de molts punts de vista”, encara que el ministre d'Hisenda reivindiqui que La Moncloa aporta els recursos perquè el govern català sufragui les seves despeses. Faves comptades: per si algú en dubtava, el departament d'Andreu Mas-Colell va contraatacar amb xifres. La liquidació del model de finançament del 2011 demostra que Catalunya és el tercer territori en aportació tributària al sistema i, en canvi, baixa fins al desè lloc del rànquing en recursos per càpita després d'haver contribuït a la solidaritat. Es repeteix un patró conegut. L'any anterior, Catalunya també va caure de la tercera a la desena posició. De fet, només va quedar per sobre de la mitjana en el primer any d'aplicació del model vigent. Dit d'una altra manera: s'incompleix el famós principi d'ordinalitat de l'Estatut, que havia de garantir que Catalunya no perdés posicions en l'ordenació de rendes per càpita després d'haver contribuït a la solidaritat.

“El ministre d'Hisenda ho hauria de saber perquè és una persona que sap coses i és culta”, deia Mas. Les dades difoses pel departament de Mas-Colell provenen del seu ministeri. La conselleria es va encarregar de remarcar-ho a la nota. Acció-reacció. El menyspreu no entra per ara en el càlcul de les balances fiscals, però el ministre d'Hisenda va atiar encara més el foc de la controvèrsia des de Madrid. Quan la presentació del sostre de despesa al Senat davant un hemicicle amb mitja entrada convidava a una exposició freda de les xifres, en el primer torn de paraula Montoro es va escalfar sol i va disparar contra l'objectiu català de tenir més marge de dèficit. “Per a què vols més dèficit i més sostre de deute? Si no et presta diners ningú! Si no et presten ni els teus estalviadors! Vés, vés ara a demanar bons patriòtics... Ja et donaran la resposta! Aquí la pàtria és pagar les factures”, va etzibar en un to que barrejava la mofa i el sarcasme a parts iguals.

Mentre el Ministeri d'Hisenda en teoria està negociant un dèficit a la carta, Montoro aprofitava el seu pas pel Senat per desmuntar la idoneïtat que les comunitats –i molt singularment Catalunya– tinguin un alè addicional. Després de vantar-se que el Regne d'Espanya emet bons al mercat, Montoro va ridiculitzar que per a les comunitats estigui fins i tot tancada la finestra dels bons patriòtics. Una al·lusió cruel per a Mas, que no només n'ha emès en el seu mandat sinó que ha hagut d'abonar el cupó dels que va emetre els seu predecessor i ara senador José Montilla.

Davant les veus de Mas i del conseller d'Economia exigint a l'Estat que es retalli el seu marge de dèficit, el titular d'Hisenda es va vantar de ser ell qui paga les pensions i la desocupació. “I les paguem a tots els llocs d'Espanya”, va recalcar com si volgués esvair tota flaire de discriminació.

Mas, mentrestant, feia pedagogia sobiranista des del Brasil. En una entrevista al diari O Globo, el president va subratllar que Catalunya té un dèficit fiscal del 8,5% del PIB. I va passar del greuge econòmic a la desafecció espanyola: “Els catalans estan cada vegada més desconnectats de l'Estat”. Mas, però, es va centrar sobretot en la consulta. Va advertir que “no es pot ignorar la voluntat del poble català”. I si es fa, “tindrà conseqüències”. Quines? D'entrada, el president està disposat a fer la consulta amb la futura llei catalana si l'Estat no autoritza un referèndum.