Montoro aboca Catalunya a retallar 2.600 milions

El secret de la xifra final del dèficit català per al 2013 era guardat amb tant de zel al Ministeri d'Hisenda que el conseller català, Andreu Mas-Colell, confessava que no en tenia ni una pista un minut abans d'entrar al Consell de Política Fiscal i Financera. El suspens que administrava Cristóbal Montoro, però, no va durar gaire i aviat es va transformar en una agra decepció: el dèficit a la carta ho serà només el 2013 i es queda en l'1,58%, lluny fins i tot dels mínims de l'1,7% en què Artur Mas havia xifrat la impossibilitat d'elaborar un pressupost per a l'any en curs. Amb la calculadora a la mà, complir l'1,58% aboca Catalunya a una dràstica retallada de 2.600 milions.

El desafiament de Montoro va esborrar la flegma de Mas-Colell, que no es va mossegar la llengua. “Triomfa la Meseta sobre la Mediterrània i triomfa la uniformitat sobre la racionalitat”, va etzibar el conseller d'Economia. L'enuig de Mas-Colell era quàdruple: pel fet de tenir un sol any de dèficit a la carta; perquè la fita d'aquest any és colossal, en passar de l'1,96% actual a l'1,58%; perquè el 2014 Catalunya està obligada com totes a l'1% de dèficit, i perquè el model de finançament li restarà entre 500 i 1.000 milions més el 2014. “No entraré en espectacles, però l'Estat es queda cinc sisenes parts del pastís del 2014, és una burla i és inadmissible”, va reprotxar Mas-Colell a Montoro a porta tancada. “Quina Meseta? Si sóc de Jaén!”, rebatia Montoro.

El desenllaç paradoxal del dèficit a la carta és que va tenir el vot en contra de la teòrica beneficiària –Catalunya– i també de la més bel·ligerant opositora –Madrid–, des d'on el baró Ignacio González llança ara un desafiament al govern de Mariano Rajoy pel suposat tracte de favor a Mas. La raó és que si una comunitat pot tenir un dèficit que superi la mitjana de l'1,3% és perquè d'altres –entre elles Madrid– compliran un objectiu inferior i així ho compensaran al global. “Si el dèficit es fixa premiant els que incompleixen, per a què serveix la llei?”, va lamentar en to desafiant el conseller madrileny Enrique Ossorio. Madrid va tancar el 2012 amb un 1,07% i ara no se li demana l'esforç de retallar res perquè ha de repetir aquest 1,07%. Curiosament, però, ahir hi va votar en contra quan abans que la UE regalés més marge va votar a favor de l'objectiu primigeni i més draconià del 0,7%.

Del menú, el dèficit més alt és per al País Valencià (1,6%), però parteix del 3,52% i li suposarà més esforç que a ningú. L'última paradoxa és que Montoro enterra un tòtem i permet a l'Extremadura que es vanta d'abaixar l'IRPF que augmenti el dèficit un 42% (del 0,7% a l'1%). De manera que Montoro obre l'aixeta a l'extremeny José Antonio Monago perquè pugui abaixar impostos tot i ser receptor net del model de finançament.

Si Mas-Colell remetia a dimarts per saber si el govern farà un pressupost –“jo mai no recomano res en calent i avui em temo que estic molt calent”, va confessar–, Montoro va treure importància al fet de si hi ha comptes perquè “el pla economicofinancer català està aprovat i en marxa i ja ens porta al compliment del dèficit”. “I Catalunya està acollida, a més a més, al FLA [fons de liquiditat autonòmica] i així garantim el finançament dels serveis socials dels catalans”, es va vantar Montoro. El 2013 la Generalitat es troba que no pot reeditar els 1.843 milions cobrats en privatitzacions i que els interessos del deute creixen en 350 milions. Una fuita que se suma als 200 milions que li costa cada dècima de dèficit extra que imposa Montoro.