Heribert Barrera, clarivident

Un dia com avui de fa dos anys ens deixà l'enyorat amic Heribert. Cada dia d'aquests dos anys els esdeveniments a Catalunya ens han demostrat la seva clarividència respecte al tracte que rebem de l'Estat espanyol. No es va cansar de manifestar i anunciar, amb paraules i fets, l'animadversió política, social i cultural d'Espanya cap a la nostra nació catalana. Aquells seus darrers mots –“Tenim pressa, molta pressa”– no van ser pronunciats en va, sabia el que es deia. Sabia que no hi havia cap mena de solució, llevat de la nostra decisió d'oblidar-nos i separar-nos d'un estat opressor, injust i definitivament contrari a les llibertats del nostre poble català.

Significades i molt actualitzades són les expressions del seu pensament polític i ideològic com: “Quan un país és dominat per un altre, ha de considerar que moralment està en estat de guerra i, per tant, mai no ha de donar-li facilitats”, o “Construir un estat propi o el procés d'espanyolització serà, finalment, irreversible”, o “L'independentisme virtual no té cap sentit, cal passar a l'acció”, o “Catalunya, per a sobreviure, no té cap més sortida que la independència”, i sobretot “Catalunya en primer lloc i res per damunt de Catalunya”.

El fet de no existir una unitat política davant els escarnis més cabdals a Catalunya, d'una existència botiflera, i d'una part de la política catalana espanyolista i lerrouxista, serien, per a ell, motius de permanent defensa i lluita a ultrança. Sortir de la submissió i ser autènticament lliures va ser el seu desig fins al darrer dia de la seva vida. El seu exemple de “sempre al servei de Catalunya” ens ha d'encoratjar per seguir el camí endegat i poder recuperar el que és nostre. Segur que, també, avui li plauria el suport d'ERC al govern de Catalunya, liderat per CiU, i és clar, amb la seva acurada anàlisi, sostindria que el 2003 ja hauria d'haver-ho fet o bé quedar-se a l'oposició.

Des d'on sigui ens encisa en aquesta comesa de la nostra nació amb la integritat que el caracteritzà. No devem ni volem renunciar a la llavor ni al mestratge que ens ha deixat. La seva memòria, molt viva, ens manté fidels a Catalunya i al seu esdevenidor lliure de cadenes.