La Via reforça la consulta
Artur Mas insta el govern espanyol a obrir camins perquè es faci el referèndum
Francesc Homs assenyala que en dos mesos es fixarà la data i la pregunta per celebrar-lo l'any 2014 i evita parlar de l'horitzó del 2016
ERC reitera l'oferta d'entrar
al govern si la transició avança
No hi ha marxa enrere. Els 1,6 milions de catalans que es van enllaçar per la Diada al llarg de més de 400 quilòmetres van demostrar un cop més que la societat vol decidir el seu futur, i el govern ha escoltat aquest clam. L'executiu es va comprometre ahir a no fallar-los i considera que l'èxit històric i sense precedents de la Via Catalana cap a la Independència “reforça” la consulta per al 2014 i el procés que s'ha engegat des de la plaça Sant Jaume.
Ara, com van admetre CiU i ERC, és l'hora dels polítics. L'hora de prendre decisions històriques, com els va demanar la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell. Però aquestes decisions difícilment tindran el vistiplau de La Moncloa, que continua mirant cap a una altra banda, la de la “majoria silenciosa” que no va anar a la Via. Tot i que alguns ministres, com ara José Manuel García-Margallo, sí que van reconèixer que hi ha d'haver diàleg.
Malgrat aquest menysteniment, Artur Mas manté el guió, que dicta intentar que l'Estat autoritzi el referèndum i, amb l'èxit de la multitudinària mobilització en ment de tots, va demanar al govern espanyol que “obri vies perquè el poble català pugui ser consultat”. La convocatòria, va afegir el president, també servirà perquè “la majoria silenciosa” a la qual recorren permanentment des del PP es pugui pronunciar.
Mentrestant, l'executiu anirà aplicant el calendari que té fixat per poder tirar endavant una consulta. En una entrevista a TV3, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va recalcar que els terminis establerts són “raonables” i no s'ha d'accelerar res, sinó que s'ha de procurar que la transició es faci “bé”. Aquests passos suposaran que en dos mesos es pugui anunciar la data i la pregunta del referèndum, que es preveu per al 2014. “La decisió en termes històrics està presa”, va assenyalar Homs.
Una de les dates que sonen amb més força és el 14 de setembre del 2014, quatre dies abans del referèndum d'Escòcia. Alguns partits subratllen que Catalunya hauria de consultar la ciutadania abans per evitar un hipotètic contagi en cas que hi hagi mals resultats a l'illa.
Això sí, ahir Homs en cap moment es va referir a l'horitzó d'unes eleccions plebiscitàries el 2016 com va assenyalar Mas fa uns dies. Només va parlar del pla A i no del B, segurament perquè no volia refredar l'eufòria de l'ANC, que ha exigit al president que no dilati el procés, perquè “ni volem ni podem esperar”.
ERC, en consonància amb CiU, va fer un discurs semblant i, després d'una reunió extraordinària de la direcció, es va posar al “servei” de la ciutadania per tal que pugui votar com més aviat millor. L'escenari ideal, segons els republicans, és que en un parell de mesos ja hi hagi una pregunta “clara” i una data per a la consulta el 2014, igual que CiU. És per això que els d'Oriol Junqueras iniciaran contactes amb partits i entitats per trobar una sortida consensuada. “Farem tot el que estigui a les nostres mans i més enllà perquè la gent voti independència”, va destacar la secretària general, Marta Rovira. Durant la seva trobada interna, els dirigents d'ERC van insistir que, si hi ha una pregunta i una data propera, estan disposats a entrar al govern.
El PSC confia que el PSOE es mogui
El PSC va remarcar que la massiva mobilització de la Via Catalana cap a la Independència demostra que a Catalunya existeix un “problema de primeríssima magnitud política que no es pot obviar” i va reclamar als partits que moguin fitxa. En aquest sentit, el portaveu parlamentari, Maurici Lucena, va defensar que el PSC i el PSOE són els que, a través del federalisme, han fet una oferta “més nítida” per resoldre l'encaix Catalunya-Espanya, tot i que va demanar que la formació de Rubalcaba es “mogui més encara” i avali la celebració d'una consulta legal i pactada. Per la seva part, ICV-EUiA va exigir al govern català que acceleri tot el procés per tal que el dret a decidir s'exerceixi amb “celeritat” i “concreció”.