Política

El primer ministre de Letònia “va dir el que va dir” sobre Catalunya i “no es retracta”

El portaveu de Valdis Dombrovskis defensa que les paraules del cap del govern letó eren “molt clares”

Precisa que el país bàltic encara no té una posició oficial sobre Catalunya

El pri­mer minis­tre de Letònia, Val­dis Dom­brovskis, “va dir el que va dir” sobre Cata­lu­nya i “no ho retira”, segons ha asse­gu­rat a l'agència ACN el seu por­ta­veu, Mar­tins Panke.

Després que el minis­tre espa­nyol d'Afers Exte­ri­ors, José Manuel García Mar­ga­llo, hagi dema­nat expli­ca­ci­ons a l'ambai­xa­dor letó a Madrid, Janis Eich­ma­nis, per les decla­ra­ci­ons del seu pri­mer minis­tre sobre la Via Cata­lana, el por­ta­veu de Dom­brovskis ha expli­cat que el seu cap de govern “va ser molt clar” amb les seves parau­les. Panke ha pun­tu­a­lit­zat que el seu país encara no té un posi­ci­o­na­ment ofi­cial sobre una even­tual Cata­lu­nya inde­pen­dent.

El por­ta­veu del pri­mer minis­tre letó ha asse­gu­rat que “tam­poc és tan extra­or­di­nari” que es cridi a l'ambai­xa­dor, com ha pas­sat aquest dilluns, i ha tret ferro a l'assumpte. Segons ell, “el pri­mer minis­tre va dir el que va dir i no vol retrac­tar-se en res del que va dir”. En una entre­vista ha l'ACN, Dom­brovskis va obrir la porta al reco­nei­xe­ment d'un estat català. “Si hi ha legi­ti­mi­tat en el procés diria, teòrica­ment par­lant, per què no?”, va comen­tar.

El por­ta­veu ha indi­cat que la res­posta letona a la pressió diplomàtica espa­nyola l'està diri­gint el minis­teri d'Afers Exte­ri­ors –i no el gabi­net del pri­mer minis­tre– i que en qual­se­vol cas des de Madrid volien saber “si hi ha un posi­ci­o­na­ment ofi­cial” sobre la qüestió cata­lana. Un posi­ci­o­na­ment que, de moment, ha recor­dat Panke, no exis­teix.

En un comu­ni­cat fet públic aquest dilluns, el govern de Letònia asse­gura que la seva opinió sobre la qüestió cata­lana “es manté sense can­vis” i con­si­dera que “es tracta de qüesti­ons de política interna d'Espa­nya que es trac­ta­ran de con­for­mi­tat amb la legis­lació espa­nyola i la cons­ti­tució”. També creu que s'ha fet una inter­pre­tació “ten­den­ci­osa” de les parau­les del pri­mer minis­tre i opina que no el procés d'inde­pendència de les repúbli­ques bàlti­ques no es pot com­pa­rar amb cap altre. Unes asse­ve­ra­ci­ons pràcti­ca­ment cal­ca­des a les que ha fet l'ambai­xada de Lituània.

El comu­ni­cat con­clou que Letònia “apre­cia les bones rela­ci­ons i la coo­pe­ració amb el Regne d'Espa­nya” tan de manera bila­te­ral com en els for­mats mul­ti­la­te­rals que com­par­tei­xen, com la Unió Euro­pea i l'OTAN. Una col·labo­ració, diu, que “con­ti­nuarà desen­vo­lu­pant en el futur”.

La reacció de la diplomàcia espanyola “sorprèn” el primer ministre lituà

La reacció del ministeri espanyol d'Exteriors i el ressò mediàtic de la seva entrevista ha “sorprès” el primer ministre lituà, Algirdas Butkevicius, segons la seva portaveu. “No preteníem obrir cap conflicte diplomàtic, no volem problemes amb Espanya ni amb Catalunya”, ha assegurat a l'ACN Evelina Butkuté-Lazdauskiené.

Butkevicius va assegurar que cada país “ha de trobar el seu propi camí” i té “dret a l'autodeterminació”. Però al mateix temps, va demanar que el procés es construeixi sobre “bases legals”, d'acord amb “la llei internacional” i “les provisions de la constitució”, i aclareix que la UE no és la URSS.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.