Política

PERE VALLÈS

CONSELLER DELEGAT DE SCYTL

“El vot electrònic facilitaria la participació en la consulta”

“Els mitjans electrònics fan que no hagis de dependre d'elements externs”

“Quan va començar el vot electrònic s'havien de donar moltes explicacions sobre la tecnologia, però ara ja hi ha vint països al món que l'utilitzen”

Pioners
L'empresa Scytl neix l'any 2001 a través d'un grup de recerca de la UAB especialitzat en el mercat electoral en l'era digital. Aquest any tindrà una facturació de 43 milions d'euros i disposa de 315 treballadors. La seu central és a Barcelona i té dotze oficines i cinc centres de recerca per tot el món. El vot per internet, que és el producte estel·lar de Scytl, es va introduir per primera vegada en uns comicis l'any 2004 a Suïssa.

El govern català estu­dia la pos­si­bi­li­tat que es pugui votar per inter­net, durant una set­mana, en la con­sulta sobi­ra­nista. L'empresa bar­ce­lo­nina Scytl és líder mun­dial en aquest sec­tor i s'encar­rega d'aquest sis­tema en divuit dels vint països que el tenen implan­tat en elec­ci­ons públi­ques.

Suïssa, França, el Canadà, Austràlia, Noru­ega i els Estats Units són alguns dels països on s'aplica el vot electrònic. Ni a Cata­lu­nya ni a l'Estat espa­nyol aquest model s'ha desen­vo­lu­pat. Per què?
No ho acabo d'enten­dre, però actu­al­ment crec que ja hi ha una demanda social per poder votar per inter­net. A més hi ha vint països que fan ser­vir aquesta tec­no­lo­gia de manera segura i que l'han vali­dat en algu­nes elec­ci­ons crítiques com els comi­cis legis­la­tius fran­ce­sos. Ara falta que els polítics res­pon­guin a aquesta demanda i en els pròxims dos anys estic con­vençut que veu­rem el vot electrònic a Cata­lu­nya.
Però abans de dos anys ja es podria veure aquest vot digi­tal si tira enda­vant el pro­jecte del govern res­pecte a la con­sulta. Com veu aquesta pos­si­bi­li­tat?
Si el que bus­ques és faci­li­tar la par­ti­ci­pació, la votació electrònica ho acon­se­gueix i, sobre­tot, si habi­li­tes aquesta via durant la set­mana prèvia. Hi ha països com ara el Canadà, Noru­ega i Suïssa on els ciu­ta­dans tenen dues opci­ons: votar el diu­menge en paper o els dies abans per inter­net. L'experiència que tenim és que cada vegada hi ha més gent que tria votar anti­ci­pa­ment per inter­net. Per exem­ple a Hali­fax, la capi­tal de Nova Escòcia (Canadà), l'any 2008 un 30% va votar per inter­net i el 2012 el per­cen­tatge va ser d'un 65%. És un canal que ha gene­rat prou con­fiança. És una mica com la banca en línia. Ara pràcti­ca­ment tot­hom la uti­litza i la gent ja no va tant al banc.
Un dels motius que defensa l'exe­cu­tiu català per decan­tar-se per aquest sis­tema és que per­me­tria que els cata­lans a l'exte­rior pogues­sin exer­cir el seu sufragi sense depen­dre de les ambai­xa­des espa­nyo­les.
Els mit­jans electrònics fan que no hagis de depen­dre d'ele­ments externs i ets més autònom. I no només estic par­lant de la mala fe que pugui tenir el govern espa­nyol en aquest cas del referèndum, sinó d'altres cir­cumstàncies. En les últi­mes elec­ci­ons cata­la­nes només un 5% dels cata­lans a l'estran­ger van poder votar i molts més ho volien fer.
Hi ha usu­a­ris, però, que con­si­de­ren que el vot 2.0 és encara poc segur. Què els diria?
Fa vuit anys, quan va començar el vot per inter­net, sí que s'havien de donar mol­tes expli­ca­ci­ons sobre la tec­no­lo­gia, però ara els diria que hi ha vint països al món que ho fan. Si els seus experts en segu­re­tat ho han estu­diat i han vist que és un sis­tema prou robust per uti­lit­zar-lo en unes elec­ci­ons als Estats Units, també ho pot ser per a Cata­lu­nya.
Però Ale­ma­nya, Gran Bre­ta­nya i Holanda ho han res­trin­git.
Però no ho han fet per un pro­blema de segu­re­tat, sinó perquè hi ha hagut un canvi polític. Hi pot haver dub­tes, però avui dia ho fem tot per inter­net: decla­ra­ci­ons de la renda, transac­ci­ons finan­ce­res, com­pra d'acci­ons... Per què no es pot votar? És un procés molt fàcil d'uti­lit­zar i no cal ser un expert en tec­no­lo­gia. A més el nos­tre sis­tema per­met que el votant pugui veri­fi­car que el sufragi ha estat des­xi­frat i comp­tat.
A Cata­lu­nya, l'últim exem­ple de votació electrònica és la con­sulta de la Dia­go­nal de Bar­ce­lona, que va ser un fiasco. Això podria ser un per­ju­dici a l'hora de convèncer la població perquè par­ti­cipi en una con­sulta 2.0?
És veri­tat que va ser un fiasco, però el pro­gra­mari [era obra de Scytl] va fun­ci­o­nar i el des­as­tre va ser la implan­tació de les infra­es­truc­tu­res. Aquest pro­jecte fallit ens va obrir els ulls i cada cop inten­tem depen­dre menys de ter­cers [...]. És cert que el cas de Bar­ce­lona no va aju­dar en el desen­vo­lu­pa­ment del vot per inter­net, però des de lla­vors s'han fet molts pro­jec­tes que han fun­ci­o­nat.
Si la con­sulta s'obre a la votació electrònica, segu­ra­ment hi haurà intents d'atacs informàtics. Són com­pli­cats d'atu­rar els hackers?
Hi ha elec­ci­ons crítiques, que tenen unes con­no­ta­ci­ons polítiques molt for­tes i la con­sulta a Cata­lu­nya segur que ho seria [...]. Ja estem acos­tu­mats als atacs informàtics, però el nos­tre sis­tema té diver­ses capes de segu­re­tat i sabem que en pro­jec­tes com aquests no podem fallar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.