La llei del món local, primera víctima pel referèndum

Que la convocatòria de la consulta independentista tindria conseqüències és una evidència. I que es cobraria víctimes pel camí, també. La primera serà probablement la llei de governs locals. Tant l'Estat com la Generalitat han desenvolupat les seves pròpies normatives per reformar el món local. En principi, la vicepresidenta Joana Ortega havia obtingut un compromís verbal que la normativa estatal no afectaria Catalunya, ja que el govern entén que l'Estatut li confereix en exclusiva les competències sobre les administracions locals. Però, a mesura que avançava la tramitació al Congrés, aquest compromís s'esvaïa i es generava una forta oposició de totes les institucions davant la nova intromissió de l'executiu de Mariano Rajoy. Bàsicament perquè es considera una llei lesiva que busca la recentralització i treu competències als ajuntaments.

Sense fer massa fressa, es va obrir un procés de negociació entre la Generalitat i l'Estat amb la voluntat que en el debat al Senat s'introduís una disposició que modifiqués la redacció i deixés clar que Catalunya pot tirar endavant la seva pròpia regulació amb una aplicació supletòria de l'estatal, tenint en compte els principis d'estabilitat a tots els territoris com és constitucional. Això volia dir que la normativa catalana era la vàlida però que hi hauria alguns preceptes de la general que s'haurien de complir.

Les negociacions es van intensificar les darreres setmanes, segons han admès fonts del govern, i, de fet, la deliberació al Senat s'ha anat endarrerint almenys dos cops, fet que és interpretat d'una manera positiva per l'executiu català. En principi, avui podria ser objecte de debat, i és una incògnita si la disposició hi figurarà. Tot i això, semblaria que en les reunions s'hauria aconseguit introduir certes demandes i que el PP hauria cedit.

L'anunci, però, de la celebració de la consulta independentista a Catalunya el 9 de novembre del 2014 fa témer que finalment això no hi figurarà. Fonts del govern han admès que la situació actual complica les coses. De sobra és coneguda la negativa de Rajoy al referèndum, i a Madrid es considera com un desafiament. I tot desafiament comporta conseqüències, amb la qual cosa la llei de governs locals es podria convertir en la primera víctima. No obstant això, què passarà avui al Senat –si finalment es tracta de la normativa– és a hores d'ara una incògnita. De fet, ha transcendit que el govern espanyol ha tancat amb el PNB un pacte per deixar el País Basc fora de la regulació, adduint que es tracta d'un territori històric.