Posar el rellotge a l'hora europea

Entenent el procés sobiranista com una oportunitat de “fer un reset al país i reinicialitzar-lo”, és el moment de posar el rellotge a l'hora. I més concretament, a l'hora europea. És l'aposta del sociòleg Salvador Cardús, que ahir va protagonitzar la conferència col·loqui Moment Zero, organitzada per El Punt Avui, l'entitat Moment Zero i el Born Centre Cultural en aquest espai emblemàtic del barceloní barri de la Ribera. Ho va fer amb una defensa aferrissada de la necessitat d'una reforma en profunditat dels horaris per millorar la qualitat de vida dels catalans.

La batalla de Cardús amb el rellotge ve de lluny. Fa uns dotze anys, en un acte a la Generalitat i davant d'alguns consellers, entre ells l'aleshores conseller en cap, Artur Mas, ja va alertar que si ell governés el país “el primer que faria seria posar remei al desordre horari”. Reconeixent que mai ha tingut intenció de fer el salt polític, en aquests moment el combat a través de la plataforma Ara és l'Hora, coordinada pel socialista –del sector crític– Fabián Mohedano, presenten la conferència. La reforma que promouen, molt complexa, té com a objectiu “proporcionar una més gran autonomia temporal a les persones”, o, el que és el mateix, que tinguin més temps lliure. La revolució implicaria, per exemple, trencar amb un model de treball rígid en què es paga per “hores” per passar a un altre que tingui en compte els objectius, independentment del rellotge.

És només un àmbit. N'hi ha molts. Cardús és partidari d'uns horaris escolars diferents –classes al matí i activitats extraescolars a primera hora de la tarda– i, fins i tot, d'avançar les agulles de l'anomenat prime time a la televisió pública. “No és una reforma simple. Implica la concertació de moltes parts i hi pot haver resistències”, alertava qui va ser subdirector de l'Avui entre els anys 1989 i 1991. “Es tracta de viure millor, passar menys hores a la feina i afavorir unes relacions més sòlides amb la família”, afegia. En ment, el model de Suècia.

Qui no s'ha sentit mai víctima de l'horari? La solució, va afirmar Cardús, pot començar per un mateix. “Amb llevar-se mitja hora abans per no sortir corrents de casa sense esmorzar. Un petit canvi pot fer un miracle.”

La reforma horària va centrar la intervenció de Cardús. Membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) que assessora el govern en la identificació de les estructures estratègiques per al funcionament d'un futur estat català, també es va referir al procés sobiranista. Amb la data i la pregunta per a la consulta fixades, i alguns dels informes del CATN damunt de la taula, el sociòleg terrassenc va situar “la desconfiança en nosaltres mateixos” com el principal enemic a combatre, més que no pas les amenaces de l'Estat: “Té el risc de produir efectes més devastadors que els de la por que ens puguin fer els adversaris del procés”, va sentenciar, situant la impaciència com un altre dels factors que poden jugar-hi en contra. Cardús també va apostar per no avançar escenaris (plebiscitàries, declaració unilateral...) i concentrar-se en la consulta. “Forma part de la intel·ligència del procés no sabotejar-nos a nosaltres mateixos els passos que hem de fer.”

El sociòleg, habitual dels mitjans de comunicació, va plantejar la possible independència de Catalunya no com un trencament amb l'Estat espanyol, sinó, sobretot, de maneres de fer i pensar. “La principal ruptura que exigeix no és pas amb els nostres veïns, sinó amb les actituds i sobretot amb les autorepresentacions que han caracteritzat el nostre passat.” Va fer una crida a arraconar el “pessimisme històric”, aquell de “l'anar fent que ens limitava a la mera supervivència”.