“Podran retallar competències, però ningú pot treure responsabilitats”

L'alcalde de Lleida ho té clar i també ha impul­sat una moció de rebuig a la llei esta­tal que pretén modi­fi­car el món local. Àngel Ros va ser con­tun­dent ahir afir­mant d'entrada que és una llei vul­ne­ra­ble jurídica­ment i qua­li­fi­cant-la “d'error polític”.

El paer en cap entén que es tracta d'una norma “que no creu en les ciu­tats i els pobles i, per tant, que no creu en un model d'orga­nit­zació de futur per a la cohesió social i ter­ri­to­rial”. Però Àngel Ros encara va anar més enllà en el seu rebuig a aquesta llei, ja que “ens podran reta­llar com­petències en edu­cació o atenció social, però ningú em podrà treure la res­pon­sa­bi­li­tat en edu­cació i atenció social amb els meus ciu­ta­dans”.

Segons Ros, els ciu­ta­dans exi­gi­ran ser­veis i, per tant, res­pon­sa­bi­li­tats als ajun­ta­ments i “una llei no ens pot treure res­pon­sa­bi­li­tats”.

Ros va voler demos­trar que s'havia estu­diat la nova llei afir­mant que el text nor­ma­tiu esmen­tava el mot sos­te­ni­bi­li­tat un total de 40 vega­des, men­tre que només una el de pro­xi­mi­tat i cap vegada la paraula sub­si­di­a­ri­e­tat. L'alcalde va negar el dèficit muni­ci­pal i més encara com a causa dels mals de l'Estat, tot i reconèixer un endeu­ta­ment de les arques locals, però només per poder finançar inver­si­ons. Àngel Ros també va cri­ti­car l'estratègia del govern cen­tral del PP de cri­mi­na­lit­zar el món local per després car­re­gar-se el prin­cipi de sub­si­di­a­ri­e­tat, “que ha estat clau pel progrés del país”.

L'alcalde va insis­tir un cop més en la seva posició de defensa del dret a deci­dir de Cata­lu­nya, un reco­nei­xe­ment que l'Estat espa­nyol hau­ria d'assu­mir junt amb un res­pecte ins­ti­tu­ci­o­nal i a la cul­tura i la llen­gua de Cata­lu­nya. La relació amb Espa­nya, segons Ros, s'hau­ria de com­ple­tar amb l'equi­tat fis­cal.

També va rea­fir­mar el seu suport a la rei­vin­di­cació del cor­re­dor fer­ro­vi­ari del medi­ter­rani “com un fac­tor clar de com­pe­ti­ti­vi­tat” i essen­cial per al desen­vo­lu­pa­ment del trans­port de mer­ca­de­ries.

Sobre el debat de la marca de cada ciu­tat i ter­ri­tori, Àngel Ros va repe­tir un mis­satge que a Lleida ja és cone­gut i que passa per la seva defensa del Piri­neu com un dels grans pols d'atracció turística i que té Lleida ciu­tat com la seva prin­ci­pal porta. Ros va afir­mar que “el Piri­neu, com a marca, és la gran assig­na­tura pen­dent del turisme català”. I pel que fa a la relació amb Bar­ce­lona va apos­tar per la com­ple­men­ta­ri­e­tat de la resta de mar­ques del país, inclosa la de Lleida i de la Cata­lu­nya inte­rior, com a com­ple­mentàries a la potent Bar­ce­lona. Segons el paer en cap, “el país neces­sita una gran capi­tal, però una capi­tal no fa un país ni una línia cos­ta­nera tam­poc fa un país”. Ros també va dir que Lleida suma, i cada vegada més a Cata­lu­nya, sobre­tot en tec­no­lo­gia i indústria agro­a­li­mentària, i va donar per aca­bat “el dis­curs plo­ra­mi­ques” que havia tin­gut Lleida anys enrere, ja que“ara els llei­da­tans ja tenim clar que també hi ha vida intel·ligent més enllà de la Pana­de­lla”, va dir amb iro­nia.

En l'àmbit local va anun­ciar l'inici d'obres del parc de les Bas­ses durant aquest man­dat, la pri­o­ri­tat en pro­moció econòmica i ocu­pació i va defen­sar les smart­ci­ties o ciu­tats intel·ligents per crear espais de cohesió, conei­xe­ment, opor­tu­ni­tats i trans­parència.