El padró, suspès per la justícia
Un jutjat suspèn la cessió del cens municipal per a la consulta acordada pel ple de Cabrils
Ortega reitera la legalitat de l'acord i que no renunciarà a fer el referèndum del 9-N
Primera acció judicial contra la consulta del 9 de novembre en l'àmbit municipal. El jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona ha suspès cautelarment l'acord del ple de Cabrils pres la setmana passada en què s'acordava la cessió del padró municipal si el referèndum es fa de manera legal i si la Generalitat demana les dades per poder organitzar la consulta. La jutgessa considera que “no hi ha cap dada que impedeixi tenir la certesa que aquesta petició no s'ha efectuat, o bé que pugui formular-se en breu, ja que en el mateix acord de plenari es decideix la seva comunicació a la Generalitat, entre altres organismes”, manté en la seva resolució. Per això ordena la suspensió cautelar de l'acord per la via d'urgència i així “evitar que la cessió de dades pugui materialitzar-se”. També cita l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades per si es vol presentar com a codemandada.
El contenciós administratiu el va presentar Alejandro Rusiñol, jurista i president d'Alianza Central Democráta, un partit de caire espanyolista. Rusiñol formava part del públic el dia que es va aprovar la moció i en el torn de precs i preguntes l'alcaldessa, Lina Morales, li va concedir la paraula. Ell ja va avisar que presentaria un contenciós i un recurs de reposició municipal contra l'acord, ja que considera que és il·legal. I això és el que va fer, i ara el jutjat li ha concedit la suspensió que sol·licitava. Dilluns al migdia totes les parts estan citades al jutjat per declarar. L'Ajuntament hi acudirà representat pels serveis jurídics de l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
A banda de Rusiñol, el regidor del grup independent VIC Alfred Serrano també ha presentat un recurs de reposició davant els serveis municipals per reclamar la suspensió de l'acord de ple. Bàsicament fa referència a diversos preceptes legals en què posa de manifest que es vulneren els drets dels ciutadans si es fa la cessió de les dades. Serrano assegura que no està en contra del dret a decidir, i recorda que en l'anterior mandat va presentar una moció en aquest sentit, però considera que les coses en relació amb la consulta no s'estan fent bé i que per això va votar en contra de l'acord del plenari.
Un informe
La cessió de les dades del padró es va aprovar amb els vots favorables de CiU, ERC, ICV i el d'una regidora no adscrita, mentre que el PP i el VIC van votar-hi en contra i els representants del PSC i SOM van abstenir-se. L'alcaldessa va assegurar ahir a aquest diari que la secretària municipal està elaborant un informe per respondre als dos recursos de reposició, però que aquests es desestimaran perquè està convençuda que el consistori no ha comès cap il·legalitat, sinó una declaració d'intencions. De fet, al·lega, CiU va assessorar-se a l'Agència Catalana de Protecció de Dades, la qual els va comunicar que no hi havia d'haver cap problema. “Hi ha 120 ajuntaments que han aprovat aquesta moció i no se li ha de donar més importància”, sosté. Morales atribueix la polèmica a objectius interessats perquè falta un any per a les municipals, referint-se al VIC. “És un poble petit i ens coneixem tots”, va reblar l'alcaldessa, que va recordar que Serrano ja va denunciar el municipi perquè es va penjar una estelada al balcó de l'ajuntament.
Reaccions en contra
Ahir mateix ja es van produir reaccions arran de la decisió de la jutgessa. Una de les més contundents va ser la del Departament de Governació, dirigit per la vicepresidenta, Joana Ortega, que considera que l'acord del ple de Cabrils és plenament legal i per això confia que dilluns mateix el jutjat aixecarà la suspensió cautelar. “El departament no preveu cap altra possibilitat que la convocatòria d'una consulta legal el pròxim 9 de novembre”, s'afirmava en un comunicat. De fet, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) va fer públic fa temps un informe de la sectorial de secretaris, interventors i tresorers locals que conclou que els ajuntaments hauran de cedir obligatòriament el cens a la Generalitat per a la consulta.
També el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, va recordar que el govern ja disposa de les dades del padró a través de l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'Idescat, i que, per tant, no passa res si els municipis no les cedeixen. No obstant això, admet que la cessió del padró pels ajuntaments garantiria un cens “més actualitzat”, fet pel qual recomana als municipis que col·laborin amb el Departament de Governació.
La polèmica per la cessió de les dades del padró ha tingut una conseqüència immediata: el pacte de govern que CiU manté amb el PP i una regidora no adscrita (anteriorment del PP) a Cabrils s'ha trencat. Ahir, en declaracions a aquest diari, l'alcaldessa ja admetia que el pacte de governabilitat tenia les hores comptades. No per una qüestió personal amb el grup del PP, sinó per una qüestió de país. “El pacte es tensava massa”, va advertir. Però, abans que Morales decidís trencar, va ser el mateix PP el que va fer el pas d'abandonar el govern i passar a l'oposició. La regidora Carme Torres explicava que “l'alcaldessa està cometent una il·legalitat, i ho sap, i el PP no pot formar part d'un govern que no compleix les lleis”. Per ella, la cessió de les dades és una intrusió en la llibertat individual dels ciutadans que té com a únic objectiu “ saber la ideologia dels habitants del municipi”.
El pacte CiU-PP es trenca
La polèmica per la cessió de les dades del padró ha tingut una conseqüència immediata: el pacte de govern que CiU manté amb el PP i una regidora no adscrita (exPP) a Cabrils s'ha trencat. Ahir en declaracions a aquest diari l'alcaldessa ja admetia que l'acord de governabilitat tenia les hores comptades. No per una qüestió personal amb el grup del PP sinó per una qüestió de país. “El pacte es tensava massa”, va advertir. Però abans que Morales decidís trencar, va ser el propi PP qui va fer el pas d' abandonar el govern i passar a l'oposició. La regidora Carme Torres explicava que “l'alcaldessa està cometen una il·legalitat, i ho sap, i el PP no pot formar part d'un govern que no compleix les lleis”. Per ella, la cessió de les dades és una intrusió a la llibertat individual dels ciutadans que té com a únic objectiu “ saber la ideologia dels habitants del municipi”.
Quatre policies van filtrar les fotos del DNI dels jutges
La Policía Nacional, a requeriment d'un jutge de Barcelona, ha identificat tres inspectors i un policia del seu cos com els autors d'haver usat la base de dades policials per extreure la foto del DNI de 29 dels 33 jutges catalans que van signar un manifest a favor del dret a decidir, la imatge dels quals va aparèixer publicada al diari La Razón. En l'informe, la policia espanyola indica que es van usar els ordinadors de comissaries o dependències policials de Barcelona, Madrid i Alcalá de Henares, segons van confirmar ahir fonts judicials a El Punt Avui. El titular d'instrucció número 22 de Barcelona, Emili Vila, ja ha comunicat el resultat a la fiscalia i als afectats, i ha acordat que la competència per continuar aclarint aquests fets és de Barcelona. Les parts demanaran ara que els quatre policies siguin citats a declarar com a imputats en un delicte de descobriment de secrets.