El dèficit fiscal de Catalunya se situa en 15.006 milions
La sagnia econòmica, corresponent al 2011, equival a un 7,7% del PIB català
Des del 1986, la mitjana és d'un 8%
Mas-Colell reclama un millor finançament i recorda que l'Estat “ens frena”
“El govern espanyol ens frena.” El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, es va expressar amb aquesta contundència per valorar la balança fiscal de Catalunya amb l'administració espanyola del 2011, que es va presentar ahir i que torna a evidenciar que la sagnia econòmica no s'atura. Aquest cop el dèficit fiscal; és a dir, els diners que els catalans van aportar a l'Estat i no van tornar, va ser de 15.006 milions, un 7,7% del PIB.
Unes xifres escandaloses que equivalen a totes les despeses de la Generalitat en salut, educació i benestar o a gairebé el doble de la inversió pública del pressupost general espanyol del 2011 –8.230 milions–. Aquesta situació és crònica i des del 1986 la mitjana de saldo negatiu per a Catalunya és d'un 8% aproximadament.
Un lleuger descens
El 7,7% del 2011 és inferior a les estadístiques dels anys anteriors, que estaven al voltant d'un 8,5%. El descens és atribuïble, segons els experts d'Economia, al fet que el dèficit espanyol va baixar el 2011 respecte del 2010 i, per tant, els catalans, que són contribuents nets, no van haver d'aportar tants recursos per sufragar el gruix de l'endeutament espanyol.
En xifres globals, el 2011 l'executiu espanyol es va gastar a Catalunya 39.903 milions d'euros i els ingressos aportats per Catalunya a l'Estat van ser de 54.910. D'aquí, doncs, surt el resultat negatiu de 15.006 milions. “O el finançament millora o la qualitat dels serveis públics que aguantem les comunitats patiran”, va assegurar Mas-Colell, que va recordar que per aquest 2014 ja no hi ha temps perquè La Moncloa aprovi un nou sistema de finançament i també va posar en dubte que ho faci l'any vinent.
Les dades de la balança fiscal estan calculades a través del model del flux monetari, que analitza l'impacte econòmic de l'administració en un territori i que la Generalitat considera que és el més adequat. Tot i això, també s'ha utilitzat una altra metodologia estàndard –la del flux del benefici–, que té en compte el benestar que genera als ciutadans d'una comunitat la despesa que es fa en un altre. En aquest cas, sempre es posen com a exemple els beneficis que aportaria el Museu del Prado als catalans. Seguint aquest últim model, el dèficit català és més baix i se situa en 11.087 milions, un 5,7% del PIB.
L'informe s'ha de complementar amb el que presentarà les pròximes setmanes el Ministeri d'Hisenda. Cristóbal Montoro i el seu equip n'han ajornat diversos cops la publicació i ja s'ha indicat la possibilitat que els experts es fixin en el sistema de flux de benefici i el dèficit català; per tant, estaria pels volts dels 11.000 milions. Mas-Colell va voler deixar clar que les xifres de la Generalitat i de La Moncloa han de ser semblants, sempre que Madrid les faci amb “integritat acadèmica”.
En aquest sentit, el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, va destacar que la balança fiscal de la Generalitat suposa “un exercici més dels molts que s'estan publicant”.
Solvència catalana
L'anàlisi d'ahir també demostra la viabilitat d'una Seguretat Social catalana. “Amb els impostos que paguem podem finançar totes les prestacions que ens dóna l'Estat”, va recalcar Mas-Colell. Precisament ahir el ple del Parlament va aprovar una moció en què s'insta el govern a elaborar un pla per dissenyar la Seguretat Social pròpia per garantir les pensions, en el marc de la transició cap a l'estat propi.