“Si Unió optés pel sí i no, això seria difícil de gestionar”

Ha de canviar d'etapa i ser capaç de separar una mala praxi concreta del que ha estat un balanç positiu d'una acció de govern i d'una visió de país que ha durat més de 40 anys. Hem pres les determinacions que calia adoptar. Ho hem fet ràpidament. Hi ha d'haver un canvi d'etapa, però no el fem en negatiu, sinó en positiu. Hem de posar al dia CDC. Ha de continuar servint el país. El president Pujol s'ha d'apartar de la política però nosaltres no serem còmplices d'aquells que en volen fer safareig i una revenja personal.

Això, evidentment, no ens ajuda i ens deixa en una situació molt feble, a CDC. Però hi insisteixo: no és moment de retrets.

La refundació la plantegem prenent com a base tres eixos: el pas de la Catalunya autònoma a la sobirana; reforçar l'ànima social de CDC, que forma part dels gens fundacionals i que vol dir progrés econòmic però sobretot equitat i justícia social, i tot el que fa referència a la regeneració democràtica, a les formes de participació. El que volem plantejar és un canvi de cultura política. Hem cobert 40 anys. Els objectius i la societat han canviat. Nosaltres també volem canviar. Agafem un altre tema: el pactisme mateix. En un període llarg de la història de CDC, el pactisme era un objectiu. Havíem assolit petits progressos o evitat mals majors. Ara ens el plantegem com un instrument al servei de l'objectiu que Catalunya pugui decidir en tots els casos lliurement el seu futur.

No cal que sigui extraordinari, però sí en un congrés. El comitè de direcció té l'encàrrec del president Mas de portar el partit cap a aquest punt culminant de la refundació. Molt probablement serà en un congrés al llarg del 2015.

No volem equiparar imputat amb culpable. Volem que hi hagi parets de vidre i en aquesta etapa hem de retre comptes com a principi bàsic, essencial, fins i tot quan sembli innecessari fer-ho, amb una anticipació constant. La regeneració vol dir entendre que la societat participa de la política d'una manera diferent. Hem de ser un partit extraordinàriament porós, amb fronteres molt borroses, per dir-ho d'alguna manera. No quedar-nos limitats en la rigidesa d'un partit clàssic. Necessitem un partit obert de bat a bat a la societat. No ens imaginem un partit de quadres i de la direcció, sinó molt de bases. Les grans antenes que ens permeten connectar amb la gent són els militants.

El que s'ha de fer és complir la legislació. La meva reflexió és que el finançament sigui públic i privat. I aquest últim estrictament de persones individuals. Hem de moure'ns i assemblar-nos a països de referència en el nostre context. La democràcia necessita partits. Per tant, el conjunt de la societat ha d'entendre que ajudar al manteniment dels partits és ajudar a la democràcia i han d'estar a l'altura d'aquest compromís. Hi ha d'haver confiança per enfortir el projecte democràtic. Al Parlament, la llei de la transparència va en la línia de les parets de vidre i ens agradaria cloure amb èxit la reforma del sistema electoral.

És una oportunitat. Tenim la capacitat de fer coses noves. La justícia ha de ser ràpida i justa: que no deixi espais a la impunitat però que no condemni els seus ciutadans a processos eterns que els acabin estigmatitzant. Sempre posem l'exemple de Ferran Falcó, que ha estat vuit anys sota sospita i que, finalment, ha estat desimputat.

No. Ell fa una reflexió personal que s'ha d'entendre en el seu cercle polític i vital. Hem de ser absolutament respectuosos, però no crec que el seu pas enrere sigui degut a una situació tan puntual i tan concreta com aquesta.

Duran pertany a una generació d'hiperlideratges, i de vegades els hiperlideratges generen limitacions en el treball en equip. Amb un lideratge diferent, com és el d'Espadaler, hi ha més possibilitats de fer-ho. No és ni molt menys un retret, sinó una constatació. Serà molt important que en aquesta nova etapa puguem omplir de contingut la comissió executiva de federació, que actuï realment com un òrgan col·legiat.

Estem a l'expectativa del consell nacional extraordinari en el qual decidiran quina serà la seva posició en la consulta. Tenim clar que estem junts en la idea de voler votar. Si optessin per un sí i no, es dificultarien extraordinàriament les coses. Això seria difícil de gestionar per mantenir-nos compactats amb vista a la consulta. Ara, però, la gent de Convergència no tenim el conflicte amb els que volen votar no, sinó amb els que no ens deixen votar.

Tindrem un marc legal d'una llei emanada d'un parlament legítim i democràtic. En darrera instància, qui guanyarà la legitimitat de les urnes serà el poble català amb la seva capacitat de mobilització i amb el seu compromís amb tot aquest procés. El que és segur és que, si arriba la suspensió, no ens quedarem amb els braços plegats. L'endemà treballarem, desplegarem tota la capacitat del govern de defensa jurídica, de consistència democràtica i d'empara en l'àmbit internacional per mantenir viva la consulta del 9-N.

Sempre hi haurà urnes amb el suport que sigui. Estem molt convençuts del que estem fent, de la llei que aprovarem al setembre, i donem valor a la majoria del Parlament. Hem d'aconseguir garanties democràtiques i un element de legitimitat suficient perquè el resultat del 9-N tingui recorregut tant internament com en l'àmbit internacional. Ho haurà de fer el Parlament, el govern i el poble.

Tot ho parlarem amb tots. Qualsevol decisió que es prengui abans, durant o després del 9-N, l'haurem de prendre tots els partits que ens hem posat d'acord en la data i la pregunta. Una mesura excepcional pot ser reforçar el govern, que hi hagi un govern d'ampli espectre o de concentració. Però no volem avançar els esdeveniments. Si votem i surt el sí i sí, per gestionar el resultat posterior també caldrà un govern fort.

Hem de determinar quina és la millor manera de construir el D+1. És a dir, l'endemà. Hem de disposar dels instruments perquè la voluntat del poble es tradueixi en la creació del nou estat. En el fons és l'aplicació dels 18 informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional en quatre àmbits: la viabilitat financera del nou estat, el reconeixement internacional, l'ordre interior i la seguretat jurídica. Hem de decidir si la millor manera de fer-ho és aprofitant aquesta mateixa legislatura o guanyant una nova legitimitat democràtica i fent-ho en el context d'una nova legislatura. Potser la nova legislatura ha de ser directament constituent. Hem d'afinar molt bé. Nosaltres volem que Catalunya sigui un estat independent i hem de buscar el millor mecanisme perquè sigui viable. Això va de veritat. Hi ha d'haver una proporcionalitat entre els instruments que utilitzem i l'objectiu gegantí que tenim al davant.

No. En aquests moments obrir el debat successori tenint una figura activa i compromesa i de la potència del president Mas seria un error. Aquesta nova etapa intenta donar valor als lideratges col·lectius i emergents. Ens agrada utilitzar el plural. És una feina coral, d'equip. El lideratge ja el tenim.

En absolut. Aquest procés, amb la potència que té, sense CDC no hauria estat possible. El que ha engruixit la base del sobiranisme és la gent que no n'era; els nous independentistes. I si hi ha un espai que els representa de manera molt clara és CDC. Hem treballat durant molts anys per aconseguir l'encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol, hem omplert de contingut l'autonomia i acreditem que des de l'autonomia ja no podem servir adequadament la gent d'aquest país i que ens cal un canvi d'eina. Això és el que representa el president Mas en bona mesura: aquell que ve de l'statu quo i el trenca per servir millor la gent del país, per al progrés i el benestar.