Convergència colla Pujol perquè vagi al Parlament
Un dirigent es reuneix amb l'expresident i li trasllada la conveniència d'explicar-se a la cambra
La formació es desvincula de l'estratègia judicial de la família
Jordi Pujol no havia decidit el 7 d'agost, quan va fer declaracions per primer cop després de la seva confessió, si aniria al Parlament a donar explicacions sobre la suposada herència que ell i la seva família van tenir a l'estranger sense regularitzar durant trenta-quatre anys. Convergència vol que ho faci. El coordinador de règim intern i comunicació de CDC, Francesc Sànchez, així li ho va traslladar en nom de la direcció en la reunió que va mantenir amb l'expresident a Queralbs –a la residència d'estiueig dels Pujol–, dimarts.
També responsable de tot allò relatiu al partit
en afers judicials, Sànchez, que estiueja a Ribes de Freser, molt a prop de Queralbs, li va explicar “en termes polítics el que el partit creu que hauria de fer”. El coordinador general de CDC, nou número dos de la formació, Josep Rull, era qui revelava
ahir l'entrevista. Ho feia des de la Universitat de Prada.
Convergència ha fet de la necessitat virtut. Després que tots els grups parlamentaris –tret de CiU– registressin a finals de juliol una petició per forçar l'expresident a comparèixer a la cambra –la comissió d'afers institucionals fixarà la data el 2 de setembre–, el partit ha fet un gest per evidenciar que, si bé no l'ha reclamada, la considera molt convenient. “En la mesura que el Parlament ha demanat la compareixença,
valdrà la pena que es pugui dur a terme; s'ha de ser respectuós amb la majoria, i CDC hi serà aquell dia”, argumentava Rull.
La determinació, però, està en mans de l'expresident, que encara no ha dit què farà, segons fonts del partit. “No és sobrer que les explicacions es donin públicament”, collava el número dos de Convergència. I augmentava la pressió sobre Pujol, amb qui els dirigents de Convergència amplien les distàncies per un afer que ha sacsejat la formació i també la política catalana.
La petició de CDC que Pujol vagi al Parlament es produïa el dia després que es visualitzés el canvi d'estratègia de la defensa de l'expresident, malgrat que la formació insisteix que és una casualitat temporal i es declara aliena a les decisions judicials dels Pujol. El mateix dimarts, els advocats a Andorra de la família van presentar una querella contra la persona –desconeguda– que hauria filtrat la informació sobre els comptes que tenien a Banca Privada d'Andorra i Andbank. Anava acompanyada d'un recurs contra la comissió rogatòria del jutge de l'Audiencia Nacional Pablo Ruz en què aquest demana a les entitats que li facilitin informació sobre els comptes. El primer procés pretén invalidar les proves provinents del país veí, perquè s'entén que han estat obtingudes il·lícitament, i el segon, aturar la investigació de Ruz.
“Un tema personal”
CDC es va desvincular de les decisions judicials d'un Pujol que, en un primer moment, es va posar a disposició de la justícia, però que ara ha decidit contraatacar. “No tenim coneixement de la seva estratègia; no en participem, és un tema personal i no fem valoracions”, va insistir Rull. Qui sí ho va fer va ser el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, que, al contrari del que sostenen els Pujol en el recurs, va deslligar el cas del procés sobiranista.
LA FRASE
Retorna la medalla d'or de Barcelona
Quatre dies després de la confessió d'evasió de capitals, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, considerava que l'expresident de la Generalitat havia de tornar la medalla d'or de la ciutat barcelonina, màxima distinció que atorga el consistori. Jordi Pujol ja ho ha fet, tal com va informar ahir l'Ajuntament de Barcelona en un comunicat. L'expresident va enviar un breu escrit amb data del 31 de juliol en què manifestava que, atenent a la petició feta per Trias, tornava la medalla d'or de la ciutat. L'expresident no hi argumentava, però, els motius de la devolució. La distinció per a Pujol va ser aprovada el 1992, però se li va entregar quatre anys més tard, el 1996, en un acte conjunt en el qual també hi havia l'expresident del govern espanyol Felipe González.
Des que Pujol va enviar el comunicat amb la confessió, el PSC havia pressionat perquè li retiressin la medalla d'or de la ciutat. L'alcaldable dels socialistes per Barcelona, Jaume Collboni, insistia dimarts que Trias l'havia de reclamar a l'expresident de la Generalitat.
Es tracta d'una de les més de quaranta distincions amb què ha estat reconegut Pujol, segons figura al web del centre d'estudis que porta el seu nom. Alguns reconeixements, però, ja li han estat retirats, i d'altres estan en revisió. A Premià de Dalt, aquest setembre es convocarà la comissió de valoració dels honors i distincions, que serà la que decidirà si es retira a l'expresident el títol de fill adoptiu del municipi, on també té una plaça que porta el seu nom i una estàtua.