Mas busca una resposta unitària al bloqueig del 9-N
El president es reuneix amb Junqueras, Herrera i Fernàndez
Planteja concentrar-se en la defensa de l'aixecament de la suspensió al TC
Alerta dels perills de la desobediència a la legalitat
En ple torcebraç amb el govern espanyol pel 9-N, Artur Mas va fer ahir una ronda de reunions bilaterals amb els líders dels partits sobiranistes per sargir una resposta unitària al bloqueig de la consulta. Tal com va avançar aquest diari, Mas els ha convocat demà a una cimera per escenificar el manteniment de la unitat en un dels moments més decisius del procés. El govern manté suspesos el dispositiu i la campanya de la consulta, i a mesura que passen els dies es compliquen les possibilitats de garantir que es pugui votar el 9-N. La satisfacció de CiU pel resultat dels contactes que Mas va tenir amb els partits, aprofitant el ple del Parlament, contrastava amb el pessimisme que es respirava a ERC, tot i que públicament Oriol Junqueras va insistir que no preveuen “escenaris alternatius al 9-N”. La Generalitat va presentar ahir dos recursos al Tribunal Constitucional per exigir l'aixecament de la suspensió de la llei de consultes i el decret de convocatòria. Si això no passa durant les properes dues setmanes, no hi haurà prou garanties democràtiques per celebrar la votació, segons fonts consultades per aquest diari.
Al llarg de la tarda, Mas es va reunir mitja hora amb David Fernàndez, una hora amb Joan Herrera i una hora llarga més amb Oriol Junqueras, abans de trobar-se amb la cúpula del grup parlamentari de CiU. Durant la sessió de control, Mas es va mostrar partidari de concentrar els esforços a pressionar el TC perquè aixequi la suspensió en els pròxims dies. En resposta a una pregunta de la CUP, va advertir que si es repassa la història de Catalunya, “no sempre la desobediència porta a la victòria”. No es va mostrar contrari a aquesta pràctica però va alertar que Catalunya no es troba en aquest punt.
Els líders sobiranistes i Mas es van autoimposar discreció abans de la cimera. Però el cert és que, segons fonts parlamentàries, els partits no compten que el TC doni la raó a la Generalitat i aixequi la suspensió de la llei i el decret. Per contra, veuen més plausible la hipòtesi que l'alt tribunal enllesteixi abans del 9-N dues sentències definitives i ràpides. Un escenari que podria obrir l'alternativa de les eleccions plebiscitàries i el meló d'una possible llista conjunta.
ERC i la CUP divergeixen de la decisió del govern d'aturar la campanya institucional del 9-N i el gros del dispositiu, que ha paralitzat en conseqüència el calendari electoral. Per contra, ICV-EUiA comparteix l'estratègia del gabinet de Mas de suspendre els preparatius que impliquin treballadors públics i tercers que podrien haver d'assumir responsabilitats davant de la justícia i de desplegar, en canvi, les mesures que tinguin garanties jurídiques, com la votació del Parlament de la comissió de control (l'equivalent a la junta electoral). Els republicans van plantejar al govern que s'assumeixin les inhabilitacions de personal que calgui per evitar ser “còmplices” amb el TC, i van oferir un equip de funcionaris disposats a respondre a represàlies judicials. Fonts de l'executiu alertaven, no obstant això, que han descartat l'opció de recórrer a voluntaris que facin tasques de treballadors públics. La raó que esgrimeixen és que el dispositiu i el desenvolupament de la consulta ha d'estar a l'altura dels estàndards internacionals imprescindibles per al reconeixement extern dels resultats.
LES FRASES
El govern al·lega al TC “perjudicis irreparables”
El govern va presentar ahir dos recursos al Tribunal Constitucional exigint l'“immediat aixecament” de la suspensió de la llei de consultes i del decret de convocatòria del 9-N. L'executiu d'Artur Mas al·lega que el bloqueig de la llei provoca “perjudicis molt greus i irreparables a l'interès general”. Argumenta que les consultes populars són un instrument ordinari per conèixer l'opinió dels ciutadans i protegeixen la llibertat ideològica i d'opinió. Apunta que l'aixecament del bloqueig de la llei i del decret no produiria afectacions ni “situacions consolidades i irreversible”, atès que es tracta de consultes que no tenen un caràcter jurídic vinculant.
Una altra de les raons esgrimides per l'executiu és que les institucions i els ens locals de Catalunya es queden, a hores d'ara, sense aquesta eina de participació i en sortirien perjudicades, igual que els ciutadans a qui es priva d'aquest “vehicle d'expressió”. Segons el govern, això “portaria el funcionament de les nostres institucions en sentit contrari a la millora de la democràcia”, uns perjudicis que considera que no són reversibles.