El carrer reclama Arnaldo Otegi

Poques qüestions hi ha dins la política basca que generin tant de consens com la petició de posar en llibertat Arnaldo Otegi. Demà farà 5 anys que l'exportaveu de l'esquerra abertzale és a la presó, en compliment de la condemna de 6 anys i mig que li va imposar el Tribunal Suprem –juntament amb Rafa Díez, Sonia Jacinto, Arkaitz Rodríguez i Miren Zabaleta– per un delicte d'integració en organització terrorista consistent a intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna seguint instruccions d'ETA, en el cas Bateragune. Otegi i els altres quatre dirigents abertzale van ser detinguts i empresonats, el 2009, quan intentaven apuntalar els fonaments de la nova estratègia de l'esquerra independentista basca d'apostar exclusivament per les vies polítiques i per avançar en la construcció nacional d'Euskal Herria sense la tutela d'ETA. La condemna i l'empresonament es van produir en ple debat dins l'esquerra abertzale sobre aquesta qüestió, de manera que, ja aleshores, van ser moltes les veus procedents de molt diversos àmbits que van alertar que aquella operació policial suposava una greu amenaça per al procés que aleshores començava a veure la llum.

De res va servir que, durant el judici, tots els acusats fessin palès el seu ferm compromís amb el procés de pau i la seva aposta per les vies polítiques i democràtiques. Durant el procés que es va seguir a l'Audiencia Nacional, Otegi ho va deixar molt clar: “Sóc culpable de buscar una estratègia només pacífica i democràtica.” Paradoxalment, aquella aposta per la pau és la que, el 2009, els va conduir a la presó. Cinc anys després, els esdeveniments que s'han anat succeint i el nou escenari que s'ha obert al País Basc han acabat demostrant que la nova estratègia que alguns sectors de l'esquerra abertzale intentaven impulsar era la correcta i que valia la pena lluitar per ella. Sense aquella aposta valenta, probablement aquest nou temps de pau que s'ha obert a Euskadi no hauria pogut ser una realitat. Malgrat aquesta constatació, però, Arnaldo Otegi i els altres quatre condemnats de Bateragune continuen privats de llibertat, víctimes d'una estratègia que sembla més obsessionada en la venjança que en la recerca de la pau i la normalització política.

Per denunciar aquests cinc anys de reclusió i per reclamar la immediata excarceració d'Arnaldo Otegi, Rafa Díez, Sonia Jacinto, Arkaitz Rodríguez i Miren Zabaleta, milers de persones es van manifestar, ahir, a la localitat guipuscoana d'Elgoibar, on va néixer l'exportaveu de Batasuna. Convocats per la plataforma Arnaldo Askatu! Politica Askatu (‘Llibertat per a l'Arnaldo! Llibertat per a la política!'), aquesta protesta va servir per escenificar, un cop més, que el clam per l'alliberament d'Otegi no només té ressò entre les files de l'esquerra abertzale, sinó que és una petició amb què combreguen partits, col·lectius i persones d'àmbits i sensibilitats molt diversos. De fet, dins l'arc parlamentari basc, només el PP i UPiD s'oposen a l'excarceració. Les diverses formacions que integren EH Bildu, el PNB, el PSE i la major part d'organitzacions socials i sindicals que operen a Euskadi, a més d'altres col·lectius d'àmbits diversos, consideren que Otegi i la resta d'acusats haurien de ser al carrer. També opinen així des d'ERC o la CUP, que ahir tampoc van voler faltar a la cita reivindicativa a Elgoibar amb la presència de Joan Tardà i David Fernàndez, i moltes altres formacions de diferents punts de l'Estat espanyol i de personalitats de diferents àmbits que s'han subscrit al manifest per reivindicar la llibertat pels cinc condemnats de Bateragune.

Una de les persones que ha signat aquesta petició ha estat el Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, que ha volgut parlar clar i sense embuts i ha manifestat que el que està fent el govern espanyol amb Otegi i “els seus companys injustament empresonats” és “una ofensa a la humanitat”. En aquest sentit, ha reclamat la seva posada en llibertat, perquè, en la seva opinió, són “l'autèntica garantia per a la pau a Euskal Herria i la resolució definitiva del conflicte basc”. Tot i que Pérez Esquivel no va poder assistir a la manifestació d'ahir, va deixar escrit un missatge en què va tornar a reiterar aquests arguments per demanar l'alliberament d'Otegi. En la lectura del manifest final, Ainhoa Aznarez, del Partit Socialista de Navarra, va destacar la pluralitat dels presents a l'acte d'Elgoibar: “Alguns dels que estem aquí defensem la ideologia dels empresonats, altres som molt lluny de les seves idees, però ens hem reunit aquí per defensar els drets humans”, va dir.