Un espai més enllà de la independència

Josep Antoni Duran i Lleida considera que “hi ha vida” al marge de la independència. Política, també. I hi vol jugar un paper clau. Amb aquest convenciment semblava encarrilar ahir la constitució d'un moviment de centre més enllà d'UDC que pretén evitar el “frontisme” i contrarestar la tirada electoral del “populisme” de Podem. Dos dies abans que Artur Mas detalli el seu full de ruta cap a la independència en una conferència de solemnitat presidencial –un projecte que advoca per la confluència amb ERC i que podria rebentar definitivament les costures de CiU–, el líder socialcristià reivindicava un espai polític alternatiu. De nom: Construïm.

La primera persona del plural confirma que Duran no el bastirà sol. Busca el suport de l'elit empresarial i l'engranatge de la societat civil de l'entorn cristià. Una nombrosa representació d'aquests sectors es va deixar veure entre ahir i dissabte a l'hotel Crowne Plaza, on es van desenvolupar les jornades Valors i política sota el paraigua de l'Inehca i la Fundació Konrad Adenauer. De moment es tracta d'una “plataforma de debat”, en paraules del mateix Duran, que té voluntat de permanència. El plat fort serà al gener, quan ja s'haurà concretat el més que probable avançament electoral en forma d'eleccions plebiscitàries. El líder d'Unió va avançar que hi ha programades unes altres jornades de reflexió sobre la “qüestió catalana”. És a dir, el procés, del qual només va parlar per remarcar el seu suport al president Artur Mas, a la consellera Irene Rigau i, sobretot, a la vicepresidenta Joana Ortega per la querella presentada per la fiscalia. També s'hi va referir com a contrapunt, per insistir en la necessitat que Unió doni una resposta a altres reptes polítics com ara la regeneració democràtica, el manteniment de l'estat del benestar i la reforma de la fiscalitat, admetent la importància de l'encaix entre Catalunya i Espanya.

La previsió de Duran és articular aquest nou projecte amb cautela. “Tot procés polític que comporti decisions cal abordar-lo amb prudència, amb sentit comú”, va admetre. En la cloenda de les jornades, va aprofundir en la idea de la refundació del centrisme que va plantejar al juny a l'escola d'estiu del partit. D'aleshores ençà, s'ha constituït una comissió d'enllaç amb membres de la direcció d'Unió i d'entorns cristians i universitaris. La primera concreció d'aquests contactes ha estat l'organització d'aquest debat, que va inaugurar dissabte l'exprimer ministre italià Enrico Letta. “Aquestes jornades són només un primer pas que no es fa contra ningú”, va advertir Duran.

El projecte que encapçala es concreta en plena definició del futur d'Unió Democràtica després del 9-N. Els socialcristians van arribar a la consulta alternativa amb una garantida cohesió amb CDC, malgrat les diferències estructurals entre el projecte independentista i de la confederació. També després d'haver respectat la pròpia pluralitat interna donant llibertat de vot als seus en la segona pregunta de la consulta, gràcies a un pacte entre la direcció i el sector sobiranista de la formació. Duran es va decantar personalment pel sí i no el 9-N, mentre que dirigents com ara Núria de Gispert i Joan Rigol es pronunciaven pel doble sí. A més, els independentistes d'Unió, encapçalats per Antoni Castellà, no renuncien a formar part de la candidatura de Mas ni a la sigla del partit. Castellà intervé demà en la conferència Moment zero, organitzada per l'entitat homònima, El Punt Avui i El Born Centre Cultural.

És en aquest context que Duran i Lleida va prometre fer “passos ferms, però prudents”. “Volem, des d'Unió, amb Unió, compartir un projecte de futur que sumi allò que representem”, va defensar Duran. Acompanyaven el líder socialcristià dirigents de la seva màxima confiança com ara Ortega i Josep Maria Pelegrí. El secretari general d'UDC, Ramon Espadaler, hi havia d'intervenir dissabte, però va ser rellevat per Pelegrí a última hora com a conseqüència d'una indisposició que encara durava ahir.

Duran afronta el projecte amb voluntat d'aglutinar sectors políticament “orfes”, se sentin catalans o espanyols. Per arribar-hi, esmola un discurs marcat per la doctrina social de l'Església i l'economia social de mercat. Reivindica la família com a nucli de la societat, la necessitat de concertar la prestació de serveis de l'estat del benestar i de cofinançar-los, i insisteix en la regeneració política. El cap de files de CiU al Congrés va subratllar que “no tots els polítics són iguals” encara que sembli el contrari i va advocar per aprofundir en mesures de transparència. “Ai d'aquells polítics que només facin política per menjar o per cuidar la seva pell”, va advertir. La seva empresa, a hores d'ara, és “retrobar” la “centralitat”.