L'hora de la renovació a l'ANC
Els socis de l'Assemblea Nacional Catalana voten avui la nova constitució del seu òrgan bàsic, el secretariat, que dissabte triarà el relleu de Carme Forcadell i la seva cúpula
La formació d'una candidatura de consens garanteix un relleu ordenat i tranquil·litat per afrontar els futurs reptes
No és vinculant, però del resultat d'avui en pot dependre qui serà president
L'Assemblea Nacional Catalana afronta a partir d'avui el repte intern més important de la seva curta però intensa trajectòria. Després de mobilitzar, durant els últims tres anys, la societat civil vers l'objectiu de la independència i convocar les manifestacions més massives de la història del país, els aproximadament 34.500 socis que té l'entitat al corrent de pagament –d'un total aproximat de 40.000– estan convocats avui a les urnes per renovar els 75 membres del secretariat, l'òrgan suprem, i amb ells la cúpula directiva que l'ha encapçalat des de la fundació, que ha de plegar per la limitació de mandats que imposen els estatuts.
De fet, dels integrants actuals només una vintena ho han de deixar, si bé entre ells hi ha les cares més visibles fins ara, com ara la de la presidenta Carme Forcadell; el vicepresident, Jaume Marfany; els responsables de comunicació, Ferran Civit, i d'actes, Ignasi Termes, o el de relacions polítiques, Pere Pugès, un dels fundadors, per als quals ara caldrà trobar substituts, tot i que algunes veus havien reclamat que allarguessin el mandat, previ retoc dels estatuts, almenys fins al 27-S. Finalment, però, ho van descartar, tot i que el fet que la majoria de la cinquantena dels altres membres actuals aspiri a la reelecció n'ha de garantir un relleu ordenat.
Una gran part, de fet, al costat d'altres noms de nova incorporació, hi concorre amb Junts, l'equip de treball de consens que s'ha format fruit de l'acord entre els dos grans corrents que havien aflorat els últims mesos en la cúpula, i que havien generat tensions creixents, sobretot sobre la necessitat de desenterrar o no el debat sobre la llista única, després del pacte del 14 de gener entre Mas, Junqueras i les entitats civils per convocar eleccions el 27-S.
Cap a la pacificació
La llista de consens permet pensar que la jornada d'avui és el primer pas per pacificar definitivament la situació, fer foc nou i reforçar l'ANC amb vista als reptes gegantins que l'entitat i el país tenen al davant abans i segurament després de les plebiscitàries. Això sí, és evident que el debat de la llista única és un dels punts en què probablement s'haurà de tornar a definir, i aviat, la nova direcció, després que l'assemblea de Lleida del 12 d'abril deixés oberta la porta a aquesta possibilitat a partir del juny. I és que continuar promovent la unitat d'acció entre polítics i entitats civils i mantenir-se tant com pugui al marge de la lluita partidista, dos dels grans èxits atribuïts a l'era Forcadell, tampoc serà feina fàcil.
En tot cas, els grans objectius que es fixa l'ANC en els mesos immediats seran la ratificació del full de ruta preacordat amb CDC, ERC, Òmnium i l'AMI per després del 27-S, que voldria ampliar a altres forces; la campanya de mobilització de l'estiu que desembocarà en el gran acte de la Diada a la Meridiana de Barcelona, que haurà de dissenyar també el nou equip, o la campanya Ara és l'hora per mirar de convèncer el màxim nombre d'indecisos i garantir així la victòria dels partits independentistes el 27-S. Per això l'entitat ja ha ressaltat, i així ho referma la declaració d'intencions que ha presentat Junts, la importància d'incidir més en l'eix social –va ser a la manifestació del Primer de Maig, i ha donat suport a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca–, esvair els dubtes de la transició i promoure el debat sobre el nou estat que es vol construir i les conseqüències que pot tenir quedar-se a Espanya.
El relleu de Forcadell
La gran incògnita que caldrà resoldre abans és la del relleu de Forcadell. Diversos són els noms que s'han temptejat en els últims mesos perquè es presentessin, com ara els de l'exeurodiputat Raül Romeva; el director d'El Born Centre Cultural, Quim Torra, o els mateixos fundadors de l'ANC Miquel Sellarès i Miquel Strubell, que per diverses raons han acabat declinant la proposta. Finalment, ha emergit com a possible figura de consens la de Jordi Sánchez, exdirigent de la Crida i actual adjunt al Síndic de Greuges, que de moment ha fet el pas endavant de presentar-se al secretariat, però que ha evitat promocionar-se explícitament per a la presidència, conscient de la incompatibilitat que suposaria amb el seu càrrec actual, i de la mateixa lògica assembleària de l'ANC, on cada associat és sobirà, i per tant és impossible fer pronòstics. Que acabi aspirant a la presidència pot dependre en bona part del resultat de les eleccions d'avui, tot i que en cap moment ha condicionat la seva candidatura al fet de guanyar-les o no. De fet, no li cal, ja que el president s'escollirà dissabte vinent, 16 de maig, amb els vots estrictament del nou secretariat. I hi podria haver una majoria prou àmplia de Junts (presenten 60 candidats en total, dels 130 que s'han validat, repartits entre totes les regions tret del Barcelonès Nord, el Maresme, les Terres de l'Ebre i la Catalunya del Nord) per pactar el vot per a qui reconeguin com a líder.
Els altres candidats
En tot cas, al mateix equip de treball s'han incorporat altres noms de pes que també podrien fer el pas, com ara els de l'exdirector del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro; l'exdiputada d'ICV i exregidora de Sabadell Carme Garcia, o l'exalcalde socialista del Vendrell Josep M. Llasat, a més del membre de Súmate Gabriel Rufián o la periodista Liz Castro. També Gemma Cots i Josep Sabaté, que si renoven presència al secretariat sonen com a probables relleus en la tasca de Civit i Termes, respectivament.
Fora de la llista conjunta, també es presenten altres noms rellevants, com ara els dels fundadors dels Verds Santiago Vilanova i Josep Puig, el membre del Ciemen Ricard Vilaregut o les integrants d'assemblees exteriors Francesca Ferreres o Belén Murillo. Cap d'ells, segons els estatuts, ha pogut fer campanya aquesta setmana, més enllà de la participació als actes ordinaris de l'ANC. Qui sigui que triïn, haurà d'haver-se guanyat molt abans la confiança dels socis.
LES DADES
130 candidats i 171 seus electorals
Tot i que inicialment es van presentar 139 candidats al secretariat, la junta electoral en va acabar descartant nou, per diversos motius. Dels 130 proclamats oficialment, 53 aspiren als 25 llocs de representació nacional (que es voten a tot arreu, inclòs les Illes Balears i les assemblees exteriors, que no estan constituïdes com a territorials) i 77 més per cobrir els 50 llocs de representació territorial, repartits entre 16 regions segons la seva població, dels quals onze noms ja es coneixen perquè no tenen més rivals a les seves regions.
Les votacions es faran avui de les 10 del matí a les 2 del migdia, en 171 seus electorals repartides arreu del país, i els resultats provisionals es faran públics avui o demà. Els definitius, això sí, després d'un breu termini per presentar al·legacions, no es faran oficials fins dimarts, quan previsiblement s'endegarà la fase final de les converses per votar i proclamar el dia 16 els nous càrrecs orgànics: president, vicepresident, tresorer i secretari.