Vot de doble significació
Més de 5,3 milions de persones estan convocades avui a les urnes per escollir els 947 alcaldes i els 8.118 regidors de Catalunya
Els partits sobiranistes s'hi juguen la fortalesa electoral del procés independentista
Toquen cada quatre anys a tot l'Estat espanyol, però les d'avui tenen una significació especial. Les eleccions municipals no només serviran perquè els ciutadans escullin els 947 alcaldes i els 8.118 regidors que governaran els seus municipis, sinó que també suposen un primer test electoral per als partits sobiranistes i la fortalesa del procés independentista de Catalunya. Seran els primers comicis celebrats després de l'avançament electoral anunciat el gener passat pel president de la Generalitat, Artur Mas, per al 27 de setembre vinent. Una prova que uns i altres utilitzaran per intentar insuflar gas al procés o per demostrar que el globus es desinfla. Conscients d'aquesta realitat, des de CiU, ERC i la CUP s'ha insistit durant tota la precampanya i tota la campanya a deixar clar aquest missatge. Les forces unionistes, en canvi, han insistit que aquesta és una cita electoral com qualsevol altra, i que Catalunya no s'hi juga res més que la constitució dels ajuntaments. No obstant això, estan esperant a fregar-se les mans si les forces independentistes registren algun retrocés, per minso que sigui.
Tot plegat, barrejat amb un clima enrarit després de la decisió de la Junta Electoral Central de fer despenjar les estelades dels edificis públics arran d'una denúncia de Societat Civil Catalana. Els Mossos van retirar ahir, per exemple, la bandera dels ajuntaments de Navàs i Torroella de Montgrí. I amb incògnites importants per resoldre com ara si CiU podrà mantenir l'alcaldia de Barcelona o BComú serà la llista més votada a la capital.
Circumstàncies a part, avui estan cridades a votar un total de 5.376.193 persones, que suposen un augment de 68.765 electors respecte a les municipals del 2011. Tot i l'increment del nombre de votants, les opcions que tenen per escollir s'han reduït. S'ha passat de les 3.811 candidatures d'ara fa quatre anys a 3.681. D'aquesta manera, s'ha trencat una tendència a l'alça que s'havia mantingut inamovible des de l'any 1983, a partir del qual el nombre de llistes que concorrien als comicis locals ha registrat un creixement constant. No obstant això, les 3.681 candidatures queden molt lluny de les 2.177 que hi havia fa 32 anys.
Un increment de 27 consellers comarcals
Els resultats de les eleccions municipals no només serveixen per escollir els membres de l'arc plenari local. També són la base que es fa servir per escollir els membres de les diputacions i els consells comarcals de Catalunya. Aquests darrers havien de començar a funcionar ja amb el nou sistema previst per la llei de governs locals, però com que no ha estat aprovada es farà com és habitual: els partits escolliran els seus representants d'acord amb els resultats. La proposta era que els consells siguin un òrgan menys polític i que estiguin formats únicament per un consell d'alcaldes. No obstant això, en la composició dels consells hi haurà canvis respecte als últims quatre anys. Es guanyen un total de 27 consellers i s'arriba així fins als 1.067. Això es deu a la recent creació de la comarca del Moianès, que tindrà un consell comarcal format per dinou consellers. D'altra banda, el del Baix Penedès en guanya fins a vuit a causa de l'augment de població que ha registrat la comarca en l'últim mandat. Quant a les quatre diputacions, no es preveu que hi hagi variacions respecte a la composició actual. La de Barcelona tindrà 51 membres; les de Girona i Tarragona, 27, i la de Lleida, 25.