Álvaro González-Alorda
Consultor
“Menys ‘e-mails' i més converses personals”
Avui dia fins i tot les declaracions d'amor són on line?
I això pot arribar a ser un error, perquè hi ha assumptes en la vida que s'han d'abordar cara a cara per percebre el contacte amb l'altra persona a través dels seus gestos, emocions, reaccions, etc.
Potser és que avui conversem d'una manera diferent a altres èpoques...
El que de veritat calen són menys e-mails i més converses personals. L'última dècada està plena de conflictes personals, tant en l'àmbit personal com en el professional, provocats per la malaptesa i la covardia d'amagar-se darrere d'un teclat i una pantalla.
Les converses on line són més pobres?
La força de l'argumentació, que dissenya un missatge convincent, i l'empatia, que busca entendre i sintonitzar amb l'interlocutor, són les dues principals variables que es donen en una conversa personal. Totes dues s'empobreixen en les converses on line.
I això genera malentesos i malestar en general...
Les anàlisis diuen que més de la meitat dels professionals consideren el seu lloc de treball una font de frustració, i això és pel deteriorament de les relacions provocades, en bona part, per la falta de converses cara a cara. Quan les converses difícils s'aborden per correu electrònic com a excusa per no donar la cara s'arruïna la comunicació.
És molt més còmode comunicar-se, sobretot en el cas de les males notícies, a través del correu electrònic...
Però és que la qualitat del lideratge depèn de la qualitat de les converses personals. Cal una onada de converses que restauri relacions entre professionals i alineï equips entorn d'estratègies que conquereixin l'entusiasme dels col·laboradors i facin que despleguin la seva creativitat.
Quines són les característiques del directiu que aborda els assumptes cara a cara?
N'hi ha diverses, però podríem dir que coneix les persones del seu equip i dedica temps a escoltar-los en converses sinceres en què posa els cinc sentits en el seu interlocutor. A més, en valora l'opinió i la té sempre en compte a l'hora de prendre decisions.
Això no es porta gaire actualment...
Però és que el directiu que té un flux de comunicació sa reconeix que no ho sap tot i que moltes vegades no té resposta a les preguntes. És flexible i no pretén sempre sortir-se amb la seva, encara que quan decideix sobre un assumpte ho fa amb fermesa.
Tot això trenca amb el directiu en la seva torre de marfil...
Però és que en el directiu que mai mira als ulls dels seus col·laboradors no hi ha res més que un menyspreu cap a ells. Això només augmenta la distància entra ell i la resta de l'equip.