La reforma patronal?
Els sindicats asseguren que la nova normativa laboral ha estat escrita “amb la ploma de la CEOE”, la gran organització empresarial
Les companyies defensen que ara tenen més eines per evitar la mesura més dràstica, l'acomiadament
Els primers quinze dies d'aplicació, els ERO s'han triplicat a Catalunya, segons la UGT
Els més de 300expedients presentats sota la nova normativa no han necessitat l'OK de Treball
Els sindicats de seguida van fer jocs de paraules i van passar a anomenar “reforma patronal” la recepta del PP per intentar frenar l'hemorràgia de l'atur, ja que sostenen que la nova normativa ha estat “escrita amb la ploma de la CEOE”. Sigui com sigui, el cert és que és el primer cop que els empresaris aplaudeixen públicament una reforma laboral. Admeten que ara per ara no crearà llocs de treball, però sostenen que sí que frenarà la destrucció d'ocupació, perquè tenen moltes més alternatives abans de recórrer a la més dràstica, l'acomiadament. Caldrà analitzar amb cura les dades d'atur d'aquest mes de març, que estan a punt de publicar-se, però segons les que ja ha recollit la UGT, en les dues primeres setmanes de reforma s'han triplicat els ERO a Catalunya, fins als 327. Del total, 161 eren de suspensió, 112 decretaven una reducció de la jornada laboral i 54 eren d'extinció.
El principal canvi amb la reforma, tant en els acomiadaments individuals com en els col·lectius, és que s'han afegit causes que permeten fer fora un treballador amb la indemnització mínima, de 20 dies. És per això que els sindicats han denunciat que, més enllà de reduir la indemnització per un acomiadament improcedent dels 45 als 33 dies, el que s'ha fet és “generalitzar els 20 dies”. Tres trimestres seguits de menys vendes, per exemple, és un argument suficient per justificar la mesura.
Els empresaris defensen que fins ara els motius no eren prou clars i que per això molts cops els processos s'allargaven i acabaven al jutjat.
En canvi, els representants dels treballadors asseguren que ara sí que es judicialitzaran els conflictes, perquè desapareix la tutela administrativa en els ERO i això fa que l'únic recurs del treballador per protegir-se sigui la justícia. El cas és que fins ara era l'autoritat laboral –la conselleria o el ministeri– que havia d'autoritzar o denegar un expedient. Prenia la decisió després d'un període de consultes que anava de quinze dies a un mes, termini en el qual Treball intentava forçar un pacte entre direcció i sindicats.
Sense força de pressió
Ara també hi ha aquest temps de reflexió, però és un simple tràmit, ja que l'expedient pot tirar endavant encara que no hi hagi acord –i Treball no li ha de donar el vistiplau–, de manera que el recurs que té el treballador, si no hi està d'acord, és anar als tribunals. Els empresaris aplaudeixen la celeritat dels nous processos i asseguren que ajudarà empreses que estan agòniques i per les quals anar ràpid és bàsic per sobreviure. Els sindicats i també experts del món acadèmic denuncien que es deixa el treballador indefens i sense cap arma de pressió per intentar reduir el nombre d'afectats o almenys elevar la indemnització.
Malgrat tot, la nineta dels ulls de la patronal és la possibilitat que, al·legant dos trimestres amb un descens de vendes, l'empresa pugui rebaixar sous o aplicar canvi d'horaris i feines i fins i tot despenjar-se del conveni. Aquesta és la gota que pels sindicats fa vessar el got i els dóna arguments per dir que s'ha desequilibrat totalment la balança de poders i que l'empresari torna a ser l'“amo”. Per la patronal, la flexibilitat interna era una demanda històrica que, asseguren, provarà que la reforma ha estat intel·ligent perquè ha posat sobre la taula molts mecanismes per evitar el drama major, la pèrdua del lloc de feina.
Lluita contra l'absentisme
També hi ha desavinences a l'hora de valorar la nova normativa d'absentisme. Des de fa quatre setmanes, per “faltes d'assistència a la feina justificades però reiterades” es podrà acomiadar el treballador amb 20 dies si les absències sumen el 20% de les seves jornades hàbils durant dos mesos consecutius (nou dies per una jornada completa) o el 25% en quatre mesos discontinus. Els sindicats admeten que s'ha de lluitar contra la xacra de l'absentisme, però reclamen anar al moll de l'os del problema, les causes que l'originen.